Abantia preveu facturar el 50% a l'exterior en dos anys
El grup empresarial, amb seu a Sant Boi, ofereix instal·lacions d'enginyeria aplicada amb una desena d'empreses que compleixen les demandes dels clients
Abantia és l'exemple de com una petita empresa nascuda el 1944 dedicada a instal·lacions elèctriques industrials ha esdevingut un gran grup que factura 280 milions d'euros anuals. La clau ha estat adquirir companyies per poder oferir al client tots els serveis en el muntatge d'instal·lacions, agrupar totes les empreses per treballar com a finestreta única i apostar pel mercat exterior. Així ho recorda Francesc Boada, actual president executiu i propietari amb la seva família del 40% del grup –un 47% pertany a la família Gummà, hereva del fundador de la companyia, i la resta es divideix entre petits accionistes.
L'empresa barcelonina originària, anomenada Aplicacions Generals Elèctriques (AGE), va créixer dirigida per Joan Gummà, que va diversificar el negoci tot dedicant-se a instal·lar sistemes de control i manteniment. El 1992 es va constituir un grup amb les nou empreses filials i el 2000 va haver-hi un canvi a la cúpula directiva amb l'arribada de Francesc Boada, que aterrava a AGE després de tres anys com a president de la societat pública Gisa. “L'any 2000 AGE era un conglomerat d'empreses deficitàries i amb un nom que no sonava bé en anglès [age, ‘edat']”, explica Boada, que hi afegeix que es van liquidar dues de les empreses i es va analitzar la resta amb l'objectiu de gestionar-les millor. Boada tenia clar que calia millorar la idea de grup, “ja que abans no s'explotaven les sinergies”. El 2000, doncs, l'empresa es va reestructurar i va començar a créixer. Fins llavors, segons Boada, AGE es dedicava a fer instal·lacions elèctriques a les empreses, a la part tecnològica de les infraestructures, als sistemes de control dels edificis tecnològics i a les instal·lacions d'hospitals, oficines i hotels. “Però tot això ho fèiem a segona divisió. A partir del 2001 vam passar a primera divisió”, metaforitza Boada.
En aquest ascens de categoria va ser primordial l'adquisició d'empreses que els faltava per oferir als clients, de forma integral, tots els serveis que demanaven. “Entre el 2003 i el 2006 vam adquirir companyies per augmentar la cartera de productes i oferir al client una finestreta única, de manera que trobés agrupats tots els serveis que necessités d'enginyeria aplicada”, assenyala el president executiu. La intenció era, per exemple, poder fer grans instal·lacions per a empreses extractores de petroli i gas.
Va ser cabdal, en el pla d'expansió del grup, la compra de Ticsa, una empresa amb seu a Madrid especialitzada en muntatge mecànic i que va suposar l'obertura del grup fora de Catalunya –ara, el 70% de la facturació de l'Estat es fa fora de Catalunya–. Posteriorment el grup va adquirir Humidificación y Clima Industrial: “Així ja teníem la pota de la climatització.” I el 2010 es va comprar Denion i la seva filial mexicana DCSM, de manera que el grup va entrar en el sector de la instal·lació elèctrica en les indústries pesants i es complementava amb Ticsa, i ja es podia treballar en petroquímiques i químiques de manera integral.
El 2006 es va canviar AGE per Abantia, un nom sota el qual s'agrupen les deu filials. “La idea és treballar com a finestreta única i que el mercat ens reconegui, a més de crear un sentiment d'orgull de pertinença”, aclareix el president executiu. El resultat ha estat instal·lacions tan destacades com les de la T1 de l'aeroport del Prat, el Teatre del Liceu, Cosmocaixa de Barcelona i l'Òpera del Palau de les Arts i les Ciències de València, així com la part energètica i el control d'estacions del tram construït de la línia 9 del metro.
Un cop ordenat el grup, Abantia va emprendre una internacionalització “de manera estructurada”, segons Boada. Primer van desembarcar a Polònia i després a Grècia i Itàlia, on van muntar plantes fotovoltaiques.
Mercat internacional.
El 2009 va ser també l'any de l'expansió a Amèrica, amb l'automatització de plantes sucreres a l'Amèrica Central i amb el desembarcament a Colòmbia, Perú i Xile. A més, ha aconseguit obres per a la petroliera Pemex i per a la Comissió Federal d'Electricitat de Mèxic per 28 milions d'euros. A Perú i Xile la companyia ja té contractes per construir poliesportius i plantes fotovoltaiques i projectes al sector del petroli i el gas. A més, està concursant per a la construcció d'una planta termoelèctrica a Kuwait. A més, Abantia està analitzant les possibilitats d'Algèria. “Estem consolidats i atents al que pugui sortir”, conclou Boada, que aclareix que el grup està especialment interessat en la creació d'edificis tecnològics. “Però som conscients que cal potenciar el gas i les obres d'energia claus en mà, com ara la construcció de plantes senceres en què nosaltres fem el disseny, la construcció i la gestió”, explica el president.
En aquests moments, el negoci exterior representa un 30% de la facturació, mentre que en dos anys el grup espera que sigui un 50%. A l'Estat espanyol, en canvi, les inversions estan aturades, i per això el grup es dedica al manteniment d'instal·lacions ja fetes. Els números globals, tanmateix, són positius, ja que el 2011 la facturació, de 279 milions, va suposar un 10% més que l'any anterior i el 2012 tancarà amb una facturació de 280 milions.
Hospitals a Amèrica
R.M.B.Un altre camp pel qual Abantia ha apostat amb força és el dels hospitals. L'empresa ha equipat a Catalunya els hospitals de Reus, del Mar, el Clínic, el de Sant Boi i diversos edificis de l'orde de Sant Joan de Déu, a més de centres privats com ara Quirón, Corachán i del Pilar. Aquesta experiència ha estat cabdal a l'hora d'aconseguir l'adjudicació de la construcció de l'hospital La Providence de Gonaïves a Haití. El grup també ha guanyat concursos per construir dos hospitals, a Guatemala i a Sant Salvador, cofinançats per organismes internacionals.