SENY O DESGAVELL CATALÀ?

El corresponsal explica que, des de l'exterior, “es fa difícil d'entendre que Catalunya demani diners a Espanya mentre reivindica tenir més autonomia i més control sobre els seus impostos”i no nega que “la conciliació és molt difícil”. És rotund a l'hora de negar que l'actual situació catalana atemoreixi les multinacionals o els inversionistes estrangers: “No hi ha por perquè no hi ha la creença que Catalunya se separarà d'Espanya a mitjan termini.”

Giles Tremlett escriu al diari The Guardian i pel prestigiós setmanari The Economist. Fa més de 20 anys que viu a l'Estat espanyol i creu que la situació política de Catalunya pot ser contraproduent per atraure inversions foranes: “si una empresa vol fer una inversió fins a 5 o 10 anys, no té gens clar quina relació tindrà llavors Catalunya amb Espanya o Europa.” Quan se li demana si el clima d'incertesa també el viu l'Estat pels titubejos de Rajoy en la petició de rescat respon que: “no és comparable, són dimensions diferents. En el cas català ni tu, ni jo, ni ningú no pot preveure què passarà a Catalunya d'aquí a 10 anys i aquesta pregunta obligatòriament se l'ha de fer un inversionista abans de decidir.”

Tremlett veu “molt lluny” la independència catalana i, en el cas que es produeixi, considera que les conseqüències per a Catalunya dependrien: “si és un procés de vellut no hi ha d'haver cap problema per a Catalunya. Espanya no tindria li hauria de vetar l'entrada a la UE, però si hi ha un procés rupturista és impossible de preveure.” Sobre com actuaria Europa en cas que la consulta demostrés una clara voluntat independentista del poble català, pel periodista, “Europa ho veurà sempre com un assumpte intern. Catalunya ho té molt difícil per trobar-hi suports. Jo no veig possible que hi hagi gaire pressió de l'Estat francès, italià, d'Alemanya o del Regne Unit a favor de Catalunya. Per què ho haurien de fer? Si no en traurien cap avantatge. Pensar a tenir el suport d'Europa és una fantasia catalanista”.

Raphael Minder, de l'International Herald Tribune (l'edició global del New York Times), explica que “preveure que una consulta tindria una clara majoria a favor del sí és suposar molt” i quan se li planteja que si la majoria es donés i derivés en un conflicte obert amb Madrid “hi perdrien tant Catalunya com Espanya”. El periodista, que fa tres anys que està destinat a Madrid, matisa que si la separació es pacta, les conseqüències podrien ser menys pernicioses per a l'economia dels dos països però “veig molt poc probable que pugui arribar la independència per la via d'un pacte”. Minder creu que “el resultat de les eleccions ha frenat el procés sobiranista. Es van convocar eleccions per donar velocitat al tema i arribar ràpidament al referèndum però el resultat ha estat contrari”.

De fet, exposa que “el que han de fer els polítics catalans és demostrar que saben governar i resoldre els problemes que tenen sobre la taula” i, en aquesta línia, explica que “fins i tot el més independentista català entén que és més important trobar feina que no pas veure una Catalunya independent d'Espanya”. Sobre la possibilitat que la constitució d'un estat català pugui accelerar l'obtenció de la desitjada feina, respon que “es pot plantejar el que vulgui però no veig cap fonament econòmic per respondre que sí”. Des de la perspectiva dels mercats, diu que la credibilitat dels governs “està tocada arreu d'Espanya, i amb això hi incloc la Moncloa però també la Generalitat” però, en canvi, descarta que la situació de canvi que viu Catalunya hipotequi possibles inversions perquè “el temor de les empreses era tenir un conflicte a la vista però el tema de la independència s'ha refredat i ara és menys immediat del que era al novembre passat. El referèndum es planteja per al 2014 i durant el 2013 poden passar moltes coses”.

Jonathan House escriu per al Wall Street Journal. El periodista és molt mesurat quan dóna la seva opinió “no sóc cap analista”, avisa. Explica que no ha vist cap tesi fiable sobre les conseqüències que tindria la independència catalana i considera que “genera moltes incògnites: Com es repartiria el deute públic? Com es repartirien alguns actius que estan a Catalunya però que han estat finançats per l'Estat?”

House creu que “la pregunta del milió és si Catalunya quedaria integrada a la Unió Europea o no” i aventura que “la legislació preveu que quan un territori s'independitza queda fora del marc de la UE però en el món de la política tot és negociable i la legislació es pot canviar”. El periodista detalla que “aquest tema el veig complicat i difícil de plantejar, més aviat com una cosa llunyana”. Sobre la hipotètica incertesa que el marc català pugui generar per atraure inversions, insisteix que “no he vist cap dada que ho pugui fer pensar. Aquest debat, si de cas, podria arribar més endavant però de moment queda en l'esfera més local”.

Henrik Jan Boom és l'únic corresponsal d'un diari belga que consta acreditat a l'Estat espanyol i admet que ha perdut part de la simpatia que sentia pel poble català “per culpa dels radicalismes”. Diu que “un flamenc radical és igual que un català radical”. Boom critica que, fins i tot en el cas d'assolir la independència, “Catalunya no pot pretendre ingressar immediatament a la UE. S'hi ha de posar a la cua. Primer hi ha Turquia, Croàcia, Sèrbia. Són les regles”.

Helene Zuber és corresponsal del setmanari alemany Der Spiegel i revela que “a Alemanya hi ha la sensació que un sistema federal podria solucionar tensions a Espanya”. Reflexiona que “sembla poc lògic que Espanya reclami la solidaritat d'Alemanya en el marc europeu i que, en el marc intern, els seus motors econòmics no vulguin aportar aquesta solidaritat”. Sentencia que “Catalunya no trobarà suport a Europa perquè les seves queixes no semblen fonamentades. És obvi que a Catalunya no hi pot retornar el 100% del que paga a l'Estat, tampoc a Baviera hi retorna el 100%”. Sobre si la postura catalana genera reticències inversores, explica que, si de cas hi són, “és per la llengua. La necessitat de saber el català sí pot fer que les empreses es plantegin instal·lar-se en d'altres punts de l'Estat per facilitar la vida al personal”.