El Constitucional legitima que l'empresari espiï els correus del personal
El tribunal fixa doctrina resolent que si una empresa explora el disc dur d'un ordinador del personal i llegeix els arxius no ataca el dret a la intimitat de l'empleat
que per verificar que hi havia el xat, no calia llegir els missatges
La sala primera del Tribunal Constitucional ha dictat una sentència controvertida que fixa el marge que un empresari té a l'hora de supervisar l'ús que els treballadors donen al material informàtic de la feina. Els magistrats, entre els quals hi ha el president del Tribunal Constitucional Pascual Sala, legitimen que una empresa pugui accedir als equips informàtics del personal per esbrinar quins programes hi ha instal·lats i, fins i tot, per xafardejar quins missatges i comunicacions hi ha registrades. La sentència recull el vot particular d'un participant en la deliberació, el magistrat Fernando Valdés, que ataca durament l'acord dels seus companys en considerar que han denigrat el dret a la intimitat i al secret de les comunicacions que reconeix la Constitució.
La resolució judicial, publicada recentment al BOE, marca la doctrina del Constitucional en aquests supòsits i és el punt i final a un procés que ha fet tombs pel jutjat social de Sevilla, pel Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia i pel Tribunal Suprem. En totes les instàncies, la part demandant (una dona de Sevilla que treballava de teleoperadora en la multinacional Global Sales Solutions Line), havia demanat empara judicial -sense èxit cap vegada- al·legant que l'empresa va espiar impunement les comunicacions que havia mantingut amb una companya de feina.
Les comunicacions a què es refereix s'haurien dut a terme a través d'un programa de missatgeria instantània (el xat Trillian) que ella havia instal·lat en un dels ordinadors de l'empresa i a través dels qual, i segons considera provat la sentència, s'hauria esbravat detallant-li per escrit a la companya de feina els sentiments que li mereixien la resta de la plantilla.
L'ordinador des d'on enviava les comunicacions no tenia cap contrasenya i era accessible per a altres treballadors i va ser així com, “per casualitat”, un dels empleats va descobrir que al disc dur, i contràriament a les normes establertes per la companyia, hi havia instal·lat un programa per xatejar. Els fets provats recullen que el treballador ho va comunicar als seus superiors i que, llavors, aquests van estirar el fil fins que van esbrinar qui estava al darrere de la infracció.
INSULTS I CRÍTIQUES.
A davant dels seus caps, les amonestades només van dir que les manifestacions “s'havien tret de context” però, després, una d'elles va decidir acudir a la via judicial al·legant que l'accés als missatges sense la seva autorització havia suposat una infracció al seu dret a la intimitat i al seu dret al secret de les comunicacions.
La demandant al·legava que “per salvaguardar l'interès empresarial i vigilar i controlar l'activitat laboral no era necessari obrir els fitxers amb el text de les converses que s'havien mantingut” i que, de la mateixa manera, per verificar “l'incompliment de l'ordre de l'empresa de no instal·lar programes particulars n'hi havia prou de constatar l'efectiva instal·lació del programa”. Així mateix, hi afegeix que “l'obertura de desenes de correus era innecessari” i lamenta “el greu dany moral que representa la simple lectura dels correus de qualsevol persona que no sigui ella mateixa o la seva interlocutora”.
El tribunal, però, resol que “no es pot apreciar afectació del dret a la intimitat des del moment en què van ser la pròpia demandant i l'altra treballadora les qui van realitzar actes dispositius que determinaven l'eliminació de la privacitat en els seves converses, en incloure-les en el disc dur de l'ordinador des d'on podien ser llegides per qualsevol altre usuari”. La sentència també conclou: “a l'empresari li correspon fixar les condicions d'ús dels mitjans informàtics assignats a cada treballador” i també matisa que “sempre amb respecte pels drets fonamentals”. En aquest cas concret, “no existia una tolerància a la instal·lació de programes i que, per tant, no podia hi haver una expectativa raonable de confidencialitat derivada de la utilització del programa instal·lat”.
La contundència del volt particular
“L'actuació empresarial constitueix una intromissió conscient i deliberada en el secret de les comunicacions” manifesta el magistrat Fernando Valdés en el text annex, en què discrepa de la majoria de la sala. El vot particular, malgrat que no té cap conseqüència legal que faci variar la sentència, diu que el dret a la intimitat de la demandant va ser atacat quan “va ser necessari obrir fins a 7 carpetes diferents per accedir als fitxers de les gravacions”. Igualment, critica que la sala entengui que la falta d'una contrasenya a l'ordinador difumina el dret al secret de les comunicacions i ho compara amb la correspondència ordinària on, la falta de cadenats o de mesures de seguretat en les bústies, no dóna dret que algú pugui interceptar una carta aliena i que la llegeixi.