Focus

Tall italià a la moda catalana

La distància entre el sector productiu i els dissenyadors novells és un dels punts flacs que té la moda a Catalunya. Les iniciatives per trobar punts de connexió comencen a agafar forma

A Itàlia és habitual que les grans firmes fitxin els qui més despunten
A la 080 s'ha exemplificat les accions per apropar els dos mons
Més marques de moda catalanes volen seguir les passes de Cóndor, Punto Blanco i altres
La pròxima edició d'estiu es portarà a terme al remodelat Hospital de Sant Pau
Els novells estan més preocupats per la creativitat que per poder vendre
La nostra funció és afavorir les infraestructures perquè es trobin
Els dissenyadors són poc coneixedors dels processos de producció
Els joves dissenyadors no han tingut la indústria al seu darrere

Un dels factors pels quals el sector de la moda a Itàlia manté el seu lideratge mundial ha estat la proximitat entre dissenyadors emergents i indústria. Les principals firmes estan a l'aguait davant qualsevol nou talent que despunta i l'incorporen a les seves estructures com a fitxatge de futur. En aquesta interconnexió entre dissenyadors emergents i indústria hi surten tots guanyant. Els primers, perquè tenir expectatives d'un fitxatge els incita a la creativitat aplicada al mercat, i els segons, perquè els aporta aire fresc d'una manera recurrent.

Justament és en aquest punt on s'ha detectat que falla el sector de la moda a Catalunya. “El gran problema amb què els joves dissenyadors emergents es troben aquí és que no han tingut indústria al darrere”, explica David Garcia, gerent del Clúster de la Moda i el Tèxtil. El més freqüent és que les empreses tinguin el seu equip de disseny i el talent emergent vagi per lliure, fent les seves col·leccions sense a penes recursos i posant-les a la venda en circuits alternatius amb poc retorn. “Estem perdent talent que tenim a Catalunya, més preocupat per la creativitat que per fer un disseny que després es pugui vendre”, afegeix la directora general de la firma de moda infantil Cóndor, Roser Ramos.

D'ESQUENES.

Uns i altres han viscut d'esquenes tot i tenir un important pes. De fet, actualment el sector tèxtil i de moda de Catalunya representa més de 100.800 llocs de treball distribuïts en 1.750 empreses. La facturació agregada del sector tèxtil i de moda és de 12.730 milions d'euros, amb una aportació de l'1,49% al PIB general de Catalunya i del 4,5 al PIB industrial i un 7,6% de l'ocupació industrial catalana.

Així mateix a Catalunya hi ha vuit escoles de moda i de disseny d'on han sortit molts dels principals dissenyadors de moda, tant nous com consolidats.

Ingrid Valls, una de les dissenyadores emergents, que ha tret una col·lecció càpsula (una minicol·lecció) per a Cóndor a la darrera edició de la passarel·la 080, assegura que el principal problema amb què es troben és que quan acaben els seus estudis tenen molta capacitat creativa però cap suport econòmic ni coneixements del procés de producció industrial per poder desenvolupar col·leccions i, per tant, molt d'aquest talent acaba esfumant-se. Ella en part n'és una excepció, perquè des que va acabar la seva formació en disseny ha fet col·leccions que després s'han posat a la venda a l'empresa que comparteix amb el seu pare, David Valls.

Els darrers anys han sorgit algunes iniciatives per aconseguir punts de trobada entre tots dos actors del sector. L'any 2007, per exemple, quan Josep Huguet estava al capdavant de l'aleshores Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, es va crear la societat Physic, participada pel govern, empreses del sector i la Fundació per a la Innovació Tèxtil d'Igualada (Fitex). El seu objectiu era donar suport als dissenyadors independents especialment en les tasques més industrials. Physic, però, va acabar dissolent-se.

Aquesta setmana, a la passarel·la de moda 080, també s'ha exemplificat la voluntat d'entrellaçar els dos camps. Impulsats pel Clúster de la Moda i el Tèxtil, algunes marques industrials catalanes han pujat per primer cop a la passarel·la amb col·leccions o estilismes fets per dissenyadors novells.

Així, Ian Iú Més ha fet una marca càpsula per a la igualadina Punto Blanco, amb una col·lecció de moda que es pot fer servir tant per estar per casa com per sortir al carrer (In Out). Les altres col·laboracions han estat A Couple per a Yerse, Juanma by Elcuco per a la marca Torras, Ingrid Valls per a Cóndor o Slim per a la tèxtil industrial Escorpión.

La iniciativa ha tingut molt bona rebuda i segons asseguren fonts del sector per a la pròxima edició de la passarel·la barcelonina ja hi ha noves marques de moda catalana que volen seguir les passes de Torras, Punto Blanco i altres. David Garcia insisteix que “el gran objectiu és descobrir els valors emergents”. “Si som capaços de portar endavant aquest matrimoni ens anirà bé a tots, perquè si volem ser marques globals necessitem diferenciar-nos”, afegeix.

I per assolir aquestes aspiracions van de la mà del consorci de Moda i Artesania, que depèn del Departament d'Empresa i Ocupació. El seu gerent, Miquel Rodríguez, assegura que la voluntat del consorci és reforçar els vincles entre disseny i indústria. “No volem que 080 sigui només una reunió de dissenyadors, volem que sigui una cita de les empreses de disseny, confecció i distribució”, explica Rodríguez. De fet, el consorci ha posat en marxa accions al voltant de 080 per donar visibilitat als estudiants de disseny mitjançant un premi el projecte guanyador del qual es produeix i es posa a la venda. A més, en aquesta edició, com avança Rodríguez, s'ha creat la primera borsa de treball especialitzada en el sector. “La nostra funció és afavorir les infraestructures i marcs per tal que dissenyadors i indústria es trobin”, diu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.