Joan Miquel Piqué-Abadal
Economista i autor del llibre 'Reiniciar, fotografies de la crisi econòmica'
“No podem seguir amb el mateix sistema operatiu. Tot ha de ser nou”
Hi ha estructures que són inviables, han de parar i començar d'una altra manera
Algú deia que estaria bé tancar per inventari durant un any i obrir després
L'enciclopèdia va ser la guspira que va fer encendre la revolució industrial
Per als joves de menys de trenta, un partit polític és una estructura irracional
A finals del 2008, poques setmanes després de la fallida de Lehman Brothers (el 15 de setembre) com a conseqüència de les hipoteques escombraria, l'economista Joan Miquel Piqué-Abadal va començar un bloc d'internet de reflexions sobre la crisi. “Sóc d'una generació que s'havia incorporat al mercat de treball i havia viscut durant molts anys sense cap sensació de crisi i no estàvem preparats”, explica. “Llavors com a mecanisme d'anàlisi o de defensa, començo a pensar en escriure i ordenar les idees respecte al que veig o llegeixo de tot allò que està passant.” Part d'aquestes reflexions s'han publicat ara en un llibre: Reiniciar: Fotografies de la crisi econòmica.
Com han aguantat el temps les reflexions?
Hi ha articles que són un reflex del moment: al començament no ens pensàvem ni ens permetíem pensar que això seria tan gros.
Quan va ser conscient que allò que escrivia algun dia podria ser un llibre?
Quan es van començar a acumular i t'adones que no només són fotografies sinó que també funcionen com a fotogrames d'una pel·lícula.
I quin és el missatge d'aquesta pel·lícula?
Hi ha dues idees clares que val la pena transmetre. Una és explícita i està en el títol del llibre: reiniciar. Penso que aquesta crisi és l'esgotament d'un model de fer les coses. No podem continuar amb el mateix sistema operatiu. Tot ha de ser nou.
Quines són les noves formes de fer les coses?
Tenim un entorn econòmic globalitzat i tecnològic. Hi ha un exemple que il·lustra com han canviat les coses: oDesk.com és un mercat mundial d'hores de feina. Si necessites que algú et tradueixi un llibre al bengalí vas allà i fas una oferta i hi ha una subhasta entre les diferents propostes. Això ho trinxa tot.
Què trinxa?
Tot. La lliure circulació de capitals ha fet que tota la resta hagi anat darrere, però els governs i els estats no estaven preparats, la legislació internacional no està preparada, els organismes multilaterals no estan preparats, en el fons tens una dinàmica que et controla l'economia i que té abast mundial i tu no tens un govern mundial.
Estem sobrepassats?
Sí, per això ens hem d'adonar que hem de fer les coses de forma diferent. Que els models de negoci són diferents, que el management també s'ha d'adaptar, que els valors empresarials són uns altres... Algú deia que estaria bé tancar per inventari durant un any i obrir després. Però això no és possible. Per tant una part de l'estructura que tenim haurà de desaparèixer i tornar a aparèixer d'una altra forma.
Amb quines conseqüències?
Hi ha estructures que no són viables, han de parar i començar d'una altra manera. L'aspecte laboral de tot això és el més dur. Amb la crisi industrial dels anys 80 centenars de milers de persones que es van quedar sense feina no van treballar mai. Per què? Perquè el seu món s'havia acabat.
Aquesta crisi tornarà a aparcar gent?
En l'època de bonança aquí treballava tothom, fins i tot la gent no qualificada. Vam optar per un model sobrerevolucionat i no tant per un motor més gran. Vam ficar cada cop més gent al món de treball sense canviar les bases. I per això ens ha portat on ens ha portat. Ara hem de fer el canvi.
Digui'm la segona idea a veure si és més positiva.
Ja no hi ha res que es pugui fer de manera aïllada. La realitat globalitzada és massa complexa perquè sigui unipolar; es necessiten inputs de diferents disciplines. La màquina de vapor existia abans de la revolució industrial, però la revolució va ser possible gràcies a l'enciclopèdia que va reunir el coneixement i el va fer transversal. Ara la comunicació ha trencat un altre paradigma que és el de l'espai. La capacitat col·laborativa de la humanitat augmenta de forma extraordinària. Les eines que tenim a l'abast ens permeten connectar amb el món i que el món et contesti.
Sona molt millor.
Però ha hi una cosa que em preocupa molt. La meva generació és immigrada digital i té per sobre gent de més de cinquanta que està fora del món digital, o no l'entén o com a molt hi conviu, i per sota hi ha una generació de joves que viuen en digital. Entre la generació que tenim per sobre i la que tenim per sota la incapacitat de comunicar-se no és generacional, és de codis diferents.
Un abisme que es manifesta on, per exemple?
La crisi política penso que n'és un reflex. Per a la gent de menys de trenta anys, un partit polític és una estructura irracional, tancada, immòbil, per a ells el seu entorn és radicalment obert, mòbil i canviant.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.