El negoci del menjar i beure no passa pena
La indústria agroalimentària catalana es rellança i veu com les exportacions creixen un 12,9% en un any.L'embranzida del sector arrossega els productors i la renda agrària creix un 3,6%, però no tothom en surt igual de beneficiat
És important seguir apostant per la internacionalització i per l'empresari agrari
Hi ha increment en alguns sectors, però no es poden agafar números absoluts
Els sindicats consideren una “indecència” que es parli de renda agrària l'any que és positiva
En 20 anys, la taxa de cobertura s'ha més que doblat, passant del 34% al 88%
L'agroindústria vol viure avui sense pensar en el demà i això porta a especular
Fruitlogistica és cita de referència per a qui tingui interessos en la cadena de valor del negoci de la fruita i la verdura fresca a Europa. La fira, celebrada a Berlín fa dues setmanes, suma 55.000 visitants i més de 2.500 empreses expositores (des de companyies líders mundials fins a petits i mitjans productors) i a la seva pàgina web oficial hi apareix detallat el nivell de presència de cada país. En la pestanya que correspon a l'Estat espanyol, 5 de les 10 primeres empreses que hi surten són de Catalunya.
I és que la indústria fructícola catalana s'esprem les idees per treure suc de les seves capacitats. El valor de les vendes va créixer un 8% el 2012 i, segons el Departament d'Agricultura de la Generalitat, Catalunya esgarrapa quota en els mercats internacionals guanyant terreny a competidors com França i Itàlia. La tendència alcista del negoci rau en la solidesa dels llaços que s'han anat travant amb la clientela del nord d'Europa i s'hi suma la requesta que ha trobat el producte català en mercats fins ara no tan explorats, com és el cas de la bona acceptació que té la pera i la fruita de pinyol en els països de l'est d'Europa i la poma en els països àrabs. La insistència a eixamplar el ventall de contactes ha propiciat creixements espectaculars en un any: Polònia i el Regne Unit han augmentat el valor de les importacions de fruita catalana un 40 i un 31%, respectivament. Les dades són doblement positives perquè la penetració en nous mercats no va en detriment de la implantació que ja està consolidada en d'altres destins. En aquest sentit, Alemanya continua essent el principal imant per a les exportacions catalanes i, entre gener i octubre de 2012, les partides de fruita catalana van registrar un increment del valor de les vendes del 15% en comparació amb el mateix període de 2011.
De fet, no només es manté sana la fruita i la verdura sinó que és tot el paquet que configura el sector agroalimentari català el que s'emporta la qualificació cinc estrelles. Aquesta branca d'activitat que s'encarrega de l'elaboració, transformació, preparació, conservació i envasat dels aliments (fruites, hortalisses, cereals, carn, peix i tots els seus derivats) s'ha posicionat com un sector clau per a l'economia del país i, de fet, la Generalitat l'identifica com “el primer sector industrial català”. En la primera dècada del segle XXI, la xifra de negoci de l'agroindústria catalana va evolucionar de 12,5 milers de milions d'euros a 16,7 milers de milions, un creixement que desemboca en més de 75.500 llocs de treball. L'optimisme, ni que sigui moderat, que es desprèn de la conjuntura actual ha portat diverses empreses del sector a fer destacables inversions i a ampliar horitzons provant sort fora de casa. El gremi carni i dels embotits és un dels que més forts es mostren i on s'han produït més moviments inversionistes, però la bonança general de l'agroindústria incentiva l'expansió en tots els sectors.
QUI SEMBRA, RECULL.
De la mateixa manera, segons sosté el Departament d'Agricultura, un altre indicador que revela la fortalesa del sector té a veure amb la taxa de cobertura del comerç exterior que, “amb un increment d'un 8,7% en relació amb l'any anterior, se situa en una taxa del 88%”. Aquesta taxa és la fórmula que calcula la relació entre el valor de les importacions i les exportacions. En els darrers 20 anys la taxa de cobertura s'ha més que doblat, passant d'un 34% el 1991 fins al 88% actual, cosa que suposa una reducció del dèficit comercial de Catalunya entre les importacions i les exportacions.
El dèficit actual del 12%, i sobretot la tendència a reduir-lo, és valorat com un indicador positiu de la manera com està treballant el sector. El conseller Pelegrí entén que la dinàmica acosta el país “a l'autoproveïment o equilibri de la balança comercial”.
La fortalesa global de tot el procés industrial és impossible sense una bona valoració de la matèria primera, ja que els productors són la base de la piràmide i els subministradors del producte que, sí o sí, requereix la indústria transformadora i la gran distribució. Mantenint el mateix discurs de to positiu, el Departament d'Agricultura assegura que els productes es revaloren. L'índex de preus percebuts agraris (IPPA) revela un increment del 10,5% de la producció agrícola i ramadera (dades que surten de comparar el mes d'octubre de 2012 amb el mateix mes de l'any anterior sense incloure la campanya de l'oli). La conselleria admet que les males collites (sobretot per culpa de la sequera i les pedregades) han fet caure un 1,5% el valor de la producció en l'agricultura però, en canvi, assenyala que l'any sí que ha estat òptim per a “la fruita, el vi i els farratges” i per als sectors ramaders, sobretot el sector porcí, que s'han beneficiat d'un augment del valor de la producció del 9,8%. “Han tingut uns increments de preus superiors als dels costos”, destaca el departament, i assegura que les “millores en els marges” han propiciat una “recuperació de la precarietat financera en què es trobaven”.
NO TOT ÉS TAN BONIC.
Josep Maria Arnall, ramader dedicat a l'engreix de vedella de carn i membre del sindicat JARC, tampoc comparteix la visió optimista de la conselleria perquè “sí que hi ha hagut increment en alguns sectors però no es poden agafar només números absoluts. A Catalunya, del que hi ha més és porc, però això no vol dir que si el porc va bé tot vagi igual de bé”. Arnall apunta que els ramaders de porcí aprofiten ara el moment de demanda però que “l'interessant és analitzar la realitat de cada sector” i explica que, en el seu cas, no li queda més remei que “exportar a països àrabs com Egipte, Tunísia o el Líban entre el 20% i el 30% de la producció”.
La poca sintonia es repeteix quan Agricultura destaca que els bons números de la indústria agroalimentària arrosseguen a l'alça la renda agrària i que de mitjana s'ha incrementat un 3,61%. El departament admet que hi ha subsectors que en queden marginats però que, agafant la mitjana global, la renda agrària catalana va créixer per sobre de la mitjana espanyola (on el repuntament es va quedar en el 2,4%, cinc dècimes inferior al 2,9% corresponent a la inflació).
El sindicat Unió de Pagesos posa fre a qualsevol indici d'eufòria i manifesta que encara queda molt de marge per recuperar la caiguda al buit soferta des de l'arrencada de la crisi. Entre 2007 i 2011, l'empobriment agrari va ser del 17,8% i la caiguda es desploma fins al 43% si l'anàlisi es fa des del 2001. En aquest sentit, Joan Caball manifesta que “és una indecència que només facin pública la renda l'any que dóna positiu”. El coordinador nacional ataca el conseller quan apunta que “si fa dos anys que manes i cada vegada plega més gent, potser t'has de preguntar si estàs fent polítiques adequades”. El líder sindical es refereix a les dades que apunten que l'ocupació agrària a Catalunya “ha tingut una significativa davallada del 18,5% durant els anys 2011 i 2012, mentre ha estat conseller Josep Maria Pelegrí”.
Sobre si la bona marxa de la indústria agroalimentària pot fer de tractor per estirar els productors, Joan Caball és del parer que “l'agroindústria vol viure avui sense pensar en el demà i això la porta massa vegades a especular amb els preus”. Afegeix, com a exemple, el cas del sector del cava: “Ha estat un producte estrella per a les exportacions però ens l'estem carregant. Les exportacions s'han disparat, d'acord, però a quin preu? no podem anar a rebentar preus perquè després a quin preu han de pagar el raïm?”
El dirigent d'Unió de Pagesos manifesta que “hi ha algunes pràctiques que van contra la llibertat de mercat. Necessitem que l'agroindústria sigui més honesta”, i conclou “n'hi ha prou que paguin el preu que és just”.
