L'Homo sapiens va evolucionar perquè es va saber adaptar al medi i va trobar en l'aixopluc de la cova un lloc per protegir-se, socialitzar-se i pensar. Però també sabia que no s'hi podia estar permanentment.

Les zones de confort han de ser com els iogurts, han de tenir data de caducitat. Per mi el concepte emprendre no és crear empresa, és canviar entorns de vida, és a dir, d'entrar i sortir de la cova. Per tant, la cova és una arma de doble tall que d'una banda serveix per descansar però també pot fer que no en vulguem sortir. Com més mamut ets, més t'amagues, i com més sapiens, més ho vius com un lloc s'aixopluc temporal.

Sí, perquè la por és terrible i ens fa veure els problemes de l'exterior més grans del que ho són. I de por tots en tenim, el que passa és que la por no t'ha de paralitzar, has de saber encarar-t'hi.

La gent prefereix buscar excuses perquè és una manera de responsabilitzar algú altre de la nostra falta de decisió. Però quan els emprenedors no parem de fer coses..., això també és una forma d'excusa per a nosaltres. D'excuses en tenim tots. Ara, posats a escollir, prefereixo que les meves excuses siguin perquè no paro que no pas per ajornar una decisió.

El coneixement d'un mateix és el pilar sobre el qual es basa tot. Hi ha un proverbi indi que diu que si caminem de puntetes acabarem caient. Per tant és millor avançar segurs, i per això ens hem de conèixer. Però conèixer-se és molt difícil, fins al punt que mai ens acabem de conèixer bé. Però hi ha exercicis. Quan muntem un negoci fem un DAFO d'aquest negoci (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats). Doncs per què no fem el mateix de nosaltres? Penso que hauria de ser obligatori.

Sí. El futur depèn no tant de la tecnologia, sinó del talent. I el talent només és possible si la gent es coneix bé. Si eduquéssim la societat en aquest autoconeixement i la conseqüència fos que tothom fes allò que li agrada i perquè està capacitada, tindríem una societat més competitiva i més feliç.

Al contrari. Ara passa que moltes star-ups fracassen perquè són un grup d'amics que es comencen a repartir càrrecs sense tenir en compte les respectives excel·lències. Quan jo i el meu soci vam muntar la meva tercera empresa vam decidir que cap dels dos seria el director general perquè sabem que la nostra excel·lència no és gestionar determinades coses. He de ser conseqüent amb mi mateix. Però això només és possible si em conec a mi mateix.

Jo sempre m'he analitzat a mi mateix, però mai amb la profunditat amb què ho vaig fer fa dos anys, quan vaig patir una paràlisi facial. S'ha de reconèixer que fer un exercici d'introspecció com aquest és una menjada de coco impressionant. Però tens l'avantatge que ràpidament saps el que vols.