Els progressos que en les darreres dècades s'havien fet per combatre la desigualtat de gènere perillen. La crisi i les retallades socials per combatre el dèficit públic s'estan acarnissant més amb les dones que amb els homes, evidenciant que els vells rols i les antigues estructures que les penalitzen, lluny d'haver-se superat, romanien invisibles fins que s'han tornat a manifestar. La incorporació progressiva de la dona al mercat laboral no ha comportat un repartiment equivalent de les responsabilitats. Les desigualtats d'origen i les diferents atribucions socials van situar la dona en pitjors condicions en el punt de partida per afrontar la crisi.

No obstant això, el primer cop el van rebre els homes. La caiguda de la construcció i la indústria, sectors majoritàriament masculins, va disparar les taxes d'atur masculí. Però, a partir de mitjan 2011, el perfil de persona que perd el seu lloc de feina es feminitza. I els motius és que a partir d'aleshores la destrucció d'ocupació s'ha centrat en el sector dels serveis i el 86% del total de les dones ocupades treballen en aquest sector. Com explica el darrer índex laboral de Manpower, que confecciona el catedràtic d'economia aplicada de la UAB Josep Oliver, fins al setembre del 2012 la destrucció de l'ocupació s'ha tornat més terciària, feminitzada, de més edat, de major nivell educatiu i amb més contractes indefinits i assalariats públics.

Les dificultats que afronta una persona que es troba a l'atur són complexes per als dos sexes, però en el cas de les dones hi ha més factors negatius que hi incideixen. Raquel Gil, secretària d'igualtat i polítiques socials de la UGT, assegura que quan les dones surten del mercat laboral els costa molt més reincorporar-s'hi. De fet, el 20,5% de les dones a l'atur acaben sent inactives, i això tan sols succeeix en un 9% dels casos entre els homes.

Aquí entren en joc les diferents atribucions socials. “A elles els resulta més complicat accedir a la formació, perquè el període d'aturada entre una feina i l'altra el dediquen a tenir cura de fills, de familiars grans o dependents”, diu Gil. Amb el retrocés de l'estat del benestar per les retallades públiques, aquesta desigualtat ha agafat unes grans proporcions. La retirada de les beques de menjador, l'augment de preus a les escoles bressol i la paralització de la llei de la dependència han complicat encara més el panorama. Així, el 97,5% de les persones inactives que no cerquen feina perquè cuiden dependents són dones.

Sonia Lucini, lluitadora pels drets de les dones des dels anys vuitanta i ara directiva de l'associació Intress, explica: “Quan l'Estat recula en àmbits com ara la sanitat, la formació o la dependència, la que fa un pas endavant és la dona, que continua sent considerada el suport de la família.”

En el cas de les dones treballadores, a aquest fet s'hi afegeix que l'ofec de les empreses també està eliminant altres beneficis com ara els tiquets guarderia, els tiquets restaurant, els dies de la família, etcètera, que acaben repercutint principalment sobre la dona. “Els cal més fortalesa psicològica i suport familiar perquè les empreses no ajuden”, diu Consuelo León, professora de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).

Així doncs, la crisi ha agreujat els problemes de conciliació. Els programes de millora de la gestió del temps que durant els anys de bonança anaven entrant en les empreses han quedat ara en punt mort. I el mateix ha passat amb els plans d'igualtat que en la primera legislatura del govern de Zapatero la llei va obligar a elaborar a les empreses. De fet, només les grans companyies i aquelles que treballaven amb les administracions els van fer. “Hem de ser vigilants en aquest tema”, alerta Lucini.

I per si no n'hi hagués prou, amb la darrera reforma laboral, per la qual l'empresari té la discrecionalitat de modificar les jornades laborals unilateralment, juntament amb la inestabilitat laboral, les dones no s'atreveixen a demanar una jornada que els permeti compaginar la vida familiar i laboral “i està apareixent l'efecte sobrecàrrega, amb totes les conseqüències de salut i socials que això comporta”, diu León.

No és estrany que el recurs del treball a temps parcial estigui creixent entre les dones, més del que ja ho feia ara. El 2012, el 78% de les feines a temps parcial estaven ocupades per dones, “bé perquè ho escullen condicionades perquè tenen la necessitat de conciliar, o bé perquè les feines que troben són jornada parcial”, subratlla l'informe de la UGT Desigualtats davant la crisi, Aquest estudi recorda que les dones treballen en sectors d'activitat que presenten unes condicions laborals pitjors, com és el cas de comerç i altres serveis. Per posar un exemple, en el sector de la neteja el 95% són dones, però el 90% dels llocs de responsabilitat els ocupen homes. I a més a més, com denuncia Raquel Gil, “les polítiques de creació d'ocupació que s'estan fent des de les diferents administracions estan enfocades a sectors masculinitzats (construcció, energies renovables, etcètera)”. La conseqüència de tot plegat és que augmenta la dependència econòmica de la dona i el seu risc de pobresa.

Justament les dificultats de conciliació que tenen les dones i les limitacions d'accés al mercat de treball han fet créixer el nombre d'emprenedores en plena crisi. És el cas d'Antonia Pérez, qui després de 20 anys exercint de comptable en una empresa es va quedar sense feina amb 49 anys i unes perspectives molt negres de sortir de les llistes de l'atur. Va fer un gir professional i va obrir un establiment de pizzes artesanes per endur-se. Fa poc va obrir un nou restaurant al centre d'Argentona i ja dóna feina a tres persones més. “Ens dóna per viure a costa de treballar molt, però no vull ni pensar en quines circumstàncies em trobaria ara si no hagués fet el pas”, explica Pérez.

La Fundació Internacional de Dones Emprenedores (Fidem), que ajuda a crear empresa a les dones, va rebre l'any passat 66 projectes de creació d'empresa, un 16% més que l'any anterior, quan era habitual registrar uns creixements del 8% d'un exercici a l'altre. “Ha estat un any extraordinari”, diu María Ángeles Tejada, presidenta del Fidem, que avança que el perfil de la usuària del programa és ara una dona de 35-45 anys, amb experiència laboral i formació sòlida, que busca l'autoocupació.

La conseqüència és que s'ha accelerat el nombre de dones autònomes. Com explica Salvador Duarte, president de la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya, si fa 6 anys més del 80% dels autònoms eren homes, avui en dia dels 512.000 autònoms registrats el 31% són dones. “El canvi s'ha donat en els darrers dos o tres anys”, precisa Duarte. Patricia de Esteban és una d'elles. Cansada d'horaris intempestius al departament financer del Grup Prisa, va decidir abandonar l'estabilitat d'un lloc de treball d'assalariada per convertir-se en autònoma. Va fer un canvi de registre de 180 graus i es va convertir en autònoma per fer classes de millora de la pell i maquillatge d'una firma d'alta cosmètica nord-americana. “Ara puc anar a recollir als meus fills al col·legi a dos quarts de cinc”, explica.