Sí, sumen a penes 2.000 milions d'euros d'intercanvis comercials entre els dos països. Crec que hi ha encara molt camí per recórrer. El bloc d'Europa és el mercat més important per a les empreses israelianes i Espanya està molt per darrere d'Alemanya, Gran Bretanya i Itàlia, així que aprofitant la visita a Barcelona hem dissenyat un pla per augmentar aquesta xifra.

Ens hem reunit amb el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, i hem creat un grup de treball per posar les bases perquè els intercanvis comercials es puguin realitzar. Si els governs donen l'oportunitat estic segur que la iniciativa privada vindrà després. En els propers anys hi ha previstos uns projectes molt grans a Israel que suposen una oportunitat per a l'empresa espanyola.

Principalment en temes de transport. Hi ha planejat, per exemple, un tren d'alta velocitat, una línia de metro lleuger a Tel Aviv, i la privatització de diferents rutes d'autobús al país.

En primer lloc, disposem d'avantatges fiscals i, a més, aspirem a reduir els obstacles burocràtics entre els dos països, i a més a més volem crear espais de trobada, amb missions inverses perquè es coneguin les empreses.

En l'àrea tecnològica, a Israel tenim un organisme similar al CDTI, que es diu l'Oficina del Cap Científic, que dóna molts incentius per a empreses tecnològiques. Hi ha un ventall d'oportunitats molt ampli en termes tecnològics perquè hi ha fons molt atractius per a l'apartat de recerca. Som un paradís per als temes d'R+D aplicada. De fet tenim centres de recerca de les principals multinacionals. La innovació ha estat el motor de creixement i per això no hem notat la crisi.

El nostre és un conflicte amb el qual convivim des de fa 100 anys, és important que es resolgui immediatament, però si es compara amb quanta gent ha perdut la seva vida a altres països, per altres casos de violència, estem en un nivell molt baix. La seguretat ciutadana és una de les més altes del món.

Sens dubte, l'energia i l'aigua. De fet, en els últims anys diferents empreses espanyoles han guanyat concursos en sistemes de tractament de l'aigua. A més hi ha nous concursos en energia renovable molt interessants. Pel que fa a nosaltres, Espanya suposa una bona oportunitat de negoci en el sector de la comunicació i de la cooperació amb tercers països, especialment amb Amèrica del Sud i el nord Àfrica.

Podem treballar plegats, Espanya aporta la proximitat amb aquests dos mercats i Israel la capacitat tecnològica, així podríem competir junts.

Tinc constància de la potència del sector de l'agricultura a Catalunya, té la sort de tenir el mercat europeu a prop, però la seva debilitat és que està basat en un cost d'ocupació molt baix que no permet fer inversions en tecnologia. Hi ha subsectors en l'agricultura que necessiten una millora immediata. L'agricultura té molt futur perquè hi ha el repte global de reduir la fam al món. I per això, Israel i Espanya tenen un paper molt important i han d'aprofitar i millorar els punts dèbils. Tota l'àrea de tecnologia en agricultura a Israel és molt forta, es fa molta inversió en R+D, la qual cosa, entre d'altres, ha permès allargar la vida útil dels aliments. Tot i que en el mercat europeu Israel i Espanya competim molt fort, podem cooperar i ser millors en altres reptes.

Sovint tinc reunions amb ministres de tot el món interessats a conèixer el nostre model. El govern britànic recentment ha assegurat que s'ha d'aprendre de com ho ha fet Israel en R+D. El cert és que, per als països que no tenim recursos naturals, la inversió en el capital humà i en recerca és crítica i de fet d'aquests dos elements depèn el nostre creixement. L'Oficina del Cap Científic té un paper importantíssim i, si em permeteu un consell, en temps de crisi l'Estat no ha de reduir la inversió en recerca i innovació. És una partida que no s'ha de tocar, i de fet considero que la inversió en innovació és una eina per resoldre els problemes d'atur juvenil. Un altra clau de l'èxit és que hem fet elevades inversions en tecnologia a sectors tradicionals. Inversions relativament petites que han donat l'oportunitat de reinventar indústries tradicionals. A més, a àmbit educatiu hi ha un sistema universitari molt centrat en les professions que tenen futur. I que incentiva l'alumne a innovar. El funcionari no està ben vist socialment.

Hi ha una qüestió cultural i és que a Israel la inquietud dels joves quan acaben el servei militar obligatori és crear alguna cosa nova, però a més hi ha iniciatives municipals que ajuden, com ara que a Tel Aviv han situat les incubadores d'empreses tecnològiques a la zona on hi ha els restaurants i llocs de festa més in de la ciutat. Hi ha, a més, molts incentius, tant estatals com municipals.