“Benvinguts a la teranyina fiscal, Andorra!”, així va saludar Oriol Amat, catedràtic de la UPF, els assistents a les Jornades de Fiscalitat Andorrana celebrades a la seu de l'Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears (Apttcb), en presentar el pla general de comptabilitat a Andorra. Les empreses andorranes passen de la foscor i simplicitat fiscal a la teranyina internacional tributària, ja que a Andorra fins a l'any 2007 no hi havia cap obligació de portar cap comptabilitat i, a més, era secreta, i les pressions internacionals arran del descobriment que els estats sense impostos directes drenen impostos als que en tenen l'ha empès a homologar-se.

Ara la comptabilitat és obligatòria i pública per a tothom, excepte per als professionals amb una xifra de negoci inferior a 150.000 euros, i els empresaris andorrans s'estan adaptant a una estructura fiscal que incorpora els impostos directes.

El que representa una complicació, pel canvi, per a les empreses andorranes, és un avantatge per a les catalanes que es vulguin introduir a Andorra, segons destaca Antoni Bisbal, soci director de l'àrea de fiscalitat i consultoria financera al Principat d'Andorra d'Alfa Capital Assessors i Auditors. “A excepció d'algunes restriccions en determinades professions liberals, el juliol van quedar eliminades les traves que la llei d'inversions estrangeres posava perquè un estranger tingués el cent per cent de les accions d'una societat andorrana”, assenyala. En favor de les inversions a Andorra hi ha, també, que els impostos directes implantats per sortir de la llista negra de paradisos fiscals són molt avantatjosos: un impost sobre societats del 10% i un IVA del 4,5%.“Andorra es troba en ple canvi fiscal per adaptar-se al que estan fent els països del nostre entorn, per poder signar el dia de demà convenis de doble imposició. I en aquest procés d'adaptació internacional estem en uns tipus impositius entorn del 10%, que, si es comparen amb els d'Espanya o França, són certament beneficiosos des del punt de vista fiscal, i els fan molt atractius”, explica.

Davant la imatge d'Andorra com a paradís fiscal, Bisbal afirma amb contundència que “aquest estigma s'ha d'acabar. La pressió fiscal és menor, però existeix, i equiparable a la d'alguns estats membres de la Unió Europea. Hem passat de ser un paradís fiscal a ser un país fiscalment atractiu, amb un acompanyament jurídic solvent, molt avantatjós i competitiu”. Sobre els canvis que la modernització fiscal pot implicar en l'economia andorrana, Antoni Bisbal assenyala que el país continuarà dedicant-se als serveis -banca, comerç, hostaleria...-, que representen més del 85% del PIB, i que continuarà sent una societat molt enfocada als serveis, com Luxemburg o Suïssa.