El sistema fiscal afavoreix la multinacional en detriment de la pime
Les facilitats per reduir impostos que els governs donen a les multinacionals els atorga un avantatge competitiu injust sobre les pimes. L'OCDE proposa acords per neutralitzar els muntatges comptables dels grans grups empresarials
Apple va facturar l'any passat a Europa 36.000 milions d'euros, el 23% de les seves vendes mundials, però les hisendes europees només van ingressar un 2% d'aquests diners (a l'Estat espanyol, una de les seves societats va declarar 22 milions de pèrdues). Altres multinacionals d'internet, com Google, Facebook, Amazon i Ebay, obtenen optimitzacions fiscals semblants, gràcies a estructures societàries que aprofitant les diferències d'impostos entre països (el de societats, per exemple, és del 12,5% a Irlanda i del 30% a l'Estat espanyol) i els convenis entre estats contra la doble imposició aconsegueix que el gruix dels beneficis acabin en una filial situada en un paradís fiscal. El model típic és el de Google, que el 2011 només va pagar en impostos el 3% del benefici fora dels Estats Units, amb una estructura que situa l'activitat a Irlanda i la residència al paradís fiscal de les Bermudes, on arriben les rendes que abans han passat per una intermediària holandesa per reduir la tributació. Amb recaptacions tan raquítiques, no estranya que la hisenda francesa intenti cobrar a Google 1.000 milions d'euros per impostos eludits en els últims quatre anys, període en què va pagar 5 milions en impost sobre societats sobre uns ingressos d'entre 1.250 i 1.400 milions anuals.
Aquesta elusió fiscal és possible gràcies al fet que, per atraure empreses, els estats estan en una cursa a veure qui abaixa més els impostos -el tipus mitjà del de societats en els membres de l'OCDE va baixar 7,2 punts entre 2000 i 2011, fins al 25,4 %- i qui ofereix millors desgravacions.“Google va de compres i escull els convenis que li queden més bé i estableix la seva residència als països amb tributació més favorable. Com qui recorre totes les sabateries de la ciutat per trobar les sabates que li van més bé per qualitat i preu, volta pels mons de la planificació fiscal internacional buscant la millor oferta”, assenyala Montserrat Hernández, especialista en fiscalitat internacional de la consultoria Martínez Comín. Moltes multinacionals miren els aparadors fiscals, com Zara, que té instal·lada a Irlanda la companyia que ven roba per internet a tot el món menys a l'Estat espanyol.
Amb la crisi les recaptacions han baixat en picat, els estats que han participat en la cursa de la baixa tributació ara s'adonen que tots hi perden, i el G-20 -grup de vint països desenvolupats i emergents- van encarregar a l'OCDE que estudiés que es podria fer per limitar l'escaqueig legal de les multinacionals a les quals tant s'ha mimat en comparació amb les pimes, que creen el 85% dels nous llocs de treball a la UE i que a Catalunya aporten el 65% del PIB.
L'informe, entregat el mes passat, posa el punt de mira en els convenis bilaterals, com el que hi ha entre Irlanda i Holanda i que tant beneficia Google, i assenyala que moltes de les regles per prevenir la doble imposició a les corporacions multinacionals “sovint els permeten no pagar impostos” i no reflecteixen adequadament l'actual integració transfronterera, el valor de la propietat intel·lectual i les noves tecnologies de comunicació. “Aquestes escletxes, que permeten a les multinacionals eliminar o reduir els impostos sobre els seus ingressos, els atorguen un avantatge competitiu injust sobre les empreses més petites, perjudiquen la inversió, el creixement i l'ocupació i poden derivar en una major càrrega fiscal sobre el ciutadà mitjà”, assenyala l'informe. Les facilitats que el sistema fiscal dóna a les grans companyies es reflecteix en el fet que a l'Estat espanyol les empreses que facturen més de 1.000 milions d'euros paguen un tipus mitjà efectiu en l'impost sobre societats que no arriba al 17%, mentre que el de les pimes està en el 21%.
Com es poden reduir aquestes escletxes? Julio Ransés Pérez Boga, president de l'Organitzación de Inspectores del Estado (OIE), afirma que l'única manera de resoldre el problema “és harmonitzar les legislacions fiscals dels diferents països per evitar que es facin la competència entre ells”. Sense oblidar els paradisos fiscals, sobre els quals l'OIE va proposar l'any 2008 a la Comissió Europea que es prenguessin mesures com prohibir als contribuents que hi tinguin el domicili que puguin operar en els estats de la UE, o l'establiment d'una taxa sobre els moviments de capitals amb aquests territoris.
Joan Maria Jimeno, president de la comissió economicofiscal de Pimec, assenyala que per posar fi a la desigualtat de tracte entre les grans empreses i les pimes cal “crear un impost sobre societats pensat específicament per a les petites i mitjanes empreses. L'actual tracta totes les empreses per igual, i les petites no tenen accés a les desgravacions teòriques per transferència de tecnologia, compensacions intragrup... Un tipus més reduït per a les pimes ajudaria a reduir aquest desavantatge, i també una simplificació de les obligacions formals, que per a una petita empresa son iguals que per a les grans i de compliment molt més dificultós”.
Montserrat Hernández considera que per evitar els fraus de llei cal “reforçar la col·laboració entre països per intercanviar informació”, i destaca la dificultat que hi ha per avaluar si els preus de transferència -el que es cobren les companyies d'un mateix grup entre elles- són els adequats. Aquestes operacions vinculades s'han de valorar a preu de mercat, però en temes de patents no és fàcil saber si un fabricant d'ordinadors carrega massa per aquest concepte a una filial perquè aquesta pagui menys impostos.
El pla d'acció de l'OCDE es fixa mitja dotzena d'objectius, en particular “suprimir o neutralitzar els efectes dels muntatges híbrids i les operacions d'arbitratge” comptable dintre d'una empresa, aclarir les regles sobre els preus de transferència, fixar qui té competència fiscal en els béns i serveis digitals i nous dispositius contra l'evasió fiscal. Entre aquests últims hi haurien de figurar regles sobre les societats estrangeres, limitacions a la utilització de convenis de doble imposició i una lluita més eficaç contra els paradisos fiscals.
L'OCDE afirma que, si hi ha suport polític, en dos anys poden estar funcionant normes internacionals que esquivin els convenis bilaterals. Mentrestant, els estats van fent. A l'espanyol, des de l'any passat només es pot deduir el 30% del benefici operatiu per despeses financeres, i per fer-ho amb les que hi ha entre empreses d'un mateix grup s'ha de demostrar que responen a un motiu econòmic real, per evitar falsos crèdits per inflar despeses d'una companyia. Abans del canvi, aquestes despeses es deduïen sense límit, i una bona manera de rebaixar impostos era que la filial espanyola demanés un crèdit que anava a parar a una altra empresa del grup, pràctica considerada com un frau de llei per Hisenda.
Frau de llei.
Tres maneres d'esquivar impostos
Maldecaps de les pimes amb l'IVA
La diferència d'impostos que paguen grans empreses i pimes es deu principalment al fet que les primeres tenen més possibilitats de jugar amb les lleis. Però Montserrat Hernández apunta també que l'escletxa no seria tan gran si les petites i mitjanes empreses s'optimitzessin fiscalment. I posa d'exemple que moltes paguen més impostos del que caldria perquè no recuperen tot l'IVA que podrien. La firma especialitzada en optimització de costos Lowendalmassaï calculava l'any passat que les empreses espanyoles deixen de recuperar -per desconeixement o per una gestió administrativa ineficaç- uns 1.000 milions anuals en IVA pel pagament de serveis a l'estranger, com assistència a fires, congressos, hotels i allotjament, taxis, restaurants, lloguer de vehicles, combustible, serveis de consultoria, traductors i intèrprets, honoraris d'advocats i serveis d'enginyeria.
La directiva sobre l'IVA és una de les deu normatives comunitàries que comporten més maldecaps a les pimes, segons una consulta oberta a les petites i mitjanes empreses sobre les seves preocupacions i necessitats feta per la Comissió Europea, que ha promès que al juny tindrà enllestides les propostes per simplificar el compliment de les normes.
Transferència de la fabricació i dels intangibles
A és una companyia manufacturera amb intangibles en R+D, propietària al 100% de les altres empreses del grup. Es reserva els drets de propietat intel·lectual i venda al país on té la seu, i firma un contracte de cessió per a la resta del món a la seva filial al 100% B, instal·lada en un paradís fiscal. En el contracte també pacten compartir els costos i els beneficis de les operacions futures d'R+D.
C, que es dedica a vendre a distribuïdors de països amb impostos més alts, ven les patents a una filial d'un tercer país (C), que encarrega la fabricació a una filial situada en un quart país (D).
La companyia C dedueix dels impostos els royalties pagats a B, que no tributen com a dividends a C en estar en un paradís fiscal. Tampoc no tributen al país de residència de l'empresa capçalera els ingressos en concepte de cessió de drets de patents i costos d'R+D que li arriben des del paradís fiscal.
Deduccions per préstecs dins del mateix grup
En el seu informe Adressing Base Erosion and Profit Shifting l'OCDE explica tres dels mecanismes més habituals entre les multinacionals per rebaixar la càrrega fiscal. En aquest primer cas es tracta de comprar amb palanquejament una companyia d'un país (T) mitjançant la creació d'un hòlding inversor en un tercer país (L), que fa un préstec a la filial del grup en el país de la compravenda, que a més demana un crèdit bancari.
El préstec d'L Hold a T Hold (filial en el país de compra) és tractat com un deute en el país T i com capital al país L. T Hold dedueix dels seus impostos els interessos/dividends que paga a L Hold, que tampoc no paga impostos per aquests ingressos a l'estat L, que té firmat un tractat contra la doble imposició amb l'estat. A més, els interessos que L Hold paga al grup multinacional pel préstec inicial es dedueixen com a despesa en els impostos que s'han de pagar al país L.
Cessió de llicències amb paradís fiscal pel mig
La companyia A ha desenvolupat tecnologia i té el 100% del capital de la resta d'empreses del grup. Firma un acord amb C (amb seu a C, que és un paradís fiscal, però amb activitat real al país B), segons el qual aquesta li paga per l'ús de la tecnologia. Al seu torn, C cedeix els drets a D, que a la vegada atorga subllicències a B, que és on hi ha el gruix de personal.
B paga impost sobre societats, però al voltant de l'1% dels seus ingressos perquè els royalties per les patents són molt elevats i a més lliures d'impostos. A D també hi ha impost sobre societats, però la companyia D en paga una misèria perquè en no tenir activitat pràcticament només es grava la diferència entre els royalties cobrats i els pagats. Si C cobra pels royalties molt més del que paga a A, el gruix dels beneficis va a parar al paradís fiscal, pagant molts menys impostos que si els hagués de declarar la capçalera del grup al seu país.
