Si fa una setmana ja parlàvem que els inversors estaven controlant els nervis i no es deixaven portar pel pessimisme, aquesta setmana es torna a constatar que aquest canvi d'actitud no ha estat passatger. En encetar el mes de març, i sense que republicans i demòcrates es posessin d'acord per evitar l'abisme fiscals als EUA, s'endegava la retallada automàtica de despesa pública al país que tindrà conseqüències en el seu creixement econòmic.

Aquest fet per sí sol ja podria haver tombat l'ànim dels inversors dilluns, el primer dia en el que es cotitzava notícia. Però les borses van operar com si res, i fins i tot l'Íbex-35 va esquivar els números negatius que sí van enregistrar índexs com l'alemany o el londinenc en la primera jornada. Els inversors europeus van topar-se amb el dilema de si deixar-se portar pel pessimisme atesa l'onada d'incerteses econòmiques i polítiques que els envolten o bé pujaven al tren alcista de Wall Street. I els màxims del Dow Jones van aclarir-los la ment contagiant l'optimisme dels nord-americans a la pràctica totalitat de borses internacionals.

L'índex que agrupa les trenta empreses més significatives dels EUA va situar-se en nivells precrisi i ha marcat en el decurs de la setmana màxim rere màxim. Això, unit a la treva que ha donat la incertesa política a Itàlia, han impulsat als índexs.

I per arrodonir una bona setmana en els principals parquets internacionals, la bona marxa del mercat laboral als EUA va donar encara més motius als inversors per pujar al tren alcista. La taxa d'atur nord-americà va caure al febrer fins a nivells de desembre de 2008 espantant els fantasmes d'una recaiguda de la locomotora econòmica.

A més a més, els mercats també han festejat a la seva manera que el Banc Central Europeu (BCE) hagi discutit una rebaixa dels tipus d'interès a la zona euro malgrat no decidir cap canvi i deixar en el 0,75% el preu del diner. El president del BCE, Mario Draghi, confia en que l'economia de la zona euro s'enlairarà aquest any malgrat que l'entitat ha rebaixat les expectatives de creixement per als propers dos exercicis (estima un PIB d'entre el -0,1% i el -0,9% el 2013 enfront del +0,3% i +0,9% de l'anterior previsió). Per aquest motiu, no es descarten més estímuls econòmics via retallades de tipus, cosa que acostuma a agradar la renda variable.

Un altre fet que ha contribuït que l'entusiasme generalitzat arribés al parquet espanyol per quedar-s'hi aquesta setmana ha estat la bona acollida que ha tornat a tenir el deute espanyol. Els inversors continuen recolzant les subhastes del Tresor i això ha desinflat la prima de risc per sota els 330 punts bàsics. I mentre aquest diferencial continua avall, la borsa ha aconseguit saltar per sobre els 8.600 punts. L'Íbex-35 ha repuntat un 5,39% en les darreres cinc jornades després que divendres s'acomiadés dels inversors en els 8.628,10 punts. Amb aquest tancament, el selectiu índex torna a terreny positiu en el 2013 i s'apunta un alça del 5,64% d'ençà que començà l'any.

El bon to que ha tingut l'Íbex-35 durant les darreres jornades es deu en bona part al comportament positiu enregistrat pels grans valors del selectiu. Els blue xips, entre els que destaquen Telefónica i Repsol, tornen a atreure el diner dels inversors i les seves alces han sustentat la pujada del selectiu en la setmana. L'operadora s'ha enlairat per sobre els 11 euros i només en les darreres cinc sessions ha arribat a pujar més d'un 10% encapçalant les alces setmanals del selectiu. La petroliera Repsol també està entre els valors més alcistes de l'Íbex-35 en la setmana, després de pujar més d'un 6% a l'abric d'informacions que parlen d'un apropament amb el govern argentí sobre les demandes a YPF i la venda del 5% d'autocartera a un fons propietat del govern de Singapur. Per al BBVA la tendència alcista de l'índex espanyol no és fugaç i aposta perquè l'índex continuï pujant i assoleixi els 9.400 punts a final d'exercici. Aquest tancament suposaria amb l'actual nivell de l'índex una revaloració del 8,95% en poc menys de deu mesos.