L'exportació catalana és més regular que l'espanyola
Els nous exportadors espanyols suposen més del 60% de la millora de les vendes exteriors. A Catalunya la xifra baixa fins al 23% i augmenten els que ja fa anys que exporten
L'any passat el 62% de l'increment de l'exportació espanyola provenia d'empreses que venien a fora per primer cop. “La xifra és preocupant”, considera Llucià Casellas, president de l'associació d'empreses exportadores de béns d'equipament, Amec. Que més de la meitat de la millora de les exportacions es doni en empreses que s'estrenen en les vendes a l'exterior és una mostra de la poca regularitat de les firmes exportadores espanyoles. “Si se segueix aquesta tendència hi haurà un moment que no en quedarà cap de les que comencin a internacionalitzar-se i, per tant, s'estancarà l'evolució de l'exportació”, alerta el secretari general d'Amec, Joan Tristany, qui creu que l'administració hi hauria de posar el seu granet de sorra i desenvolupar més programes que ajudin a la consolidació de les firmes exportadores.
A Catalunya, però, el percentatge és molt més petit (23%) i, per tant, el creixement de les exportacions catalanes (5%) no depèn tant d'aquestes empreses que han començat a exportar.
De fet, si l'any 2012 el nombre d'empreses exportadores a Catalunya va arribar a les 45.937, un 6,4% més que al 2011, d'aquestes, les que ho han fet en els darrers 4 anys de manera consecutiva han estat 13.801, un 4,7% més. Es trenca així la tendència de caiguda que es registrava des del 2009. “Les dades refermen la consolidació d'un important nombre de companyies exportadores regulars. El més important és que no abandonin”, considera Josep Maria Cervera, director de l'Àrea d'Internacionalització Empresarial de la Cambra de Barcelona, qui afegeix que en aquesta tendència intervé l'efecte flow pel fet que com que hi ha un gruix d'empreses que exporten de forma recurrent i incremental “ha portat d'altres a seguir aquest camí”, diu.
Sens dubte, des de l'esclat de la crisi, l'exportació ha estat un dels pocs indicadors que han tingut resultats positius. I justament les dificultats internes i la davallada del consum local han afavorit una major obertura de l'empresa que busca altres mercats que li compensin les penúries del més proper.
Però en la internacionalització les presses no són bones companyes de viatge. I per fer el salt internacional cal haver fet els deures: preparar molt bé la sortida, tenir múscul financer, disposar d'un equip professionalitzat, conèixer el mercat i, a més, donar temps per recollir els fruits. El professor d'EADA David Ortega recorda que la internalització és un procés lent, basat en la “prova i l'error”.
El cert és que massa sovint les exigències no sempre es compleixen, per això el nombre de firmes que interrompen la seva aventura exterior és encara molt elevat. A Catalunya, segons dades de l'ICEX, l'any passat van deixar d'exportar 19.440 empreses, i a l'Estat espanyol ho van fer 56.000. “Potser moltes d'elles van començar massa tard i financerament no ho han pogut suportar”, diu Ortega.
Per posar fre a aquestes “defuncions”, des d'ACCIÓ, com explica Antoni Maria Grau, van decidir fa uns anys posar en marxa un programa per incentivar la internacionalització de manera col·laborativa entre empreses que no són competència. “És un programa dirigit principalment a empreses poc acostumades a vendre fora”, diu. Al 2012 es van crear 50 grups, 20 més que un any abans.