La meva faceta de personatge públic està vinculada a la divulgació científica, però a TV3 i després a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) he treballat com a directiu, en temes de màrqueting. En l'última etapa, quan estava a la CCRTV, vaig presentar al director general un projecte de gestió de la innovació, perquè hi ha molt de talent, però el talent si no es gestiona i si no se li proporciona canals de sortida, al final es dispersa. I allà vaig muntar tallers de creativitat i equips que generessin idees per a la televisió i la ràdio.

Jo no crec en la innovació espontània, sinó en la innovació gestionada, conduïda i aprofitada. És cert que el que és innovador, i proposa i lluita, sempre acaba aconseguint que les seves idees s'escoltin, però en les grans empreses és molt difícil.

Penso que no. La creativitat i la innovació són dos passos consecutius. Primer s'és creatiu, tens idees, i després fas que aquestes idees es facin realitat, per tant, innoves. De creatiu, tothom ho pot ser, però que les idees es transformin en realitat no és el més habitual. Per ser innovador has de tenir un seguit d'aptituds innates, com ara el gust per l'aventura, per la transgressió, per travessar fronteres i endinsar-se en un món desconegut. Hi ha molta gent que aspira a conservar el seu estat, i aquest tipus de personatge més burocratitzat no pot ser un innovador.

De la mateixa manera que quan una persona té èxit s'ha de reinventar, perquè tot el que puja baixa, en les èpoques de crisi també es donen unes altres oportunitats. Circumstàncies com les actuals no són especialment afavoridores de la creativitat, en el sentit que per crear necessites estar content, feliç i ple, però tenen l'avantatge que empenyen des de l'exterior i s'ha de sortir de l'àrea de confort, i això és positiu. És el moment de la gent que tenia una idea i ara troba el moment propici per posar-la en marxa.

En el fons la innovació és un concepte empresarial que requereix una estructura a darrere que permeti que allò que s'ha pensat es transformi en realitat i beneficiï la resta del món. En aquest sentit, la innovació en solitari és impossible.

La gent que s'equivoca almenys ho ha intentat. Un buròcrata no s'equivoca mai.

Einstein va dir que la rutina és una lenta agonia.

S'haurien de fer moltes coses. Un dels grans errors de les estructures burocràtiques és dividir les empreses en compartiments. El fet de promoure projectes interdepartamentals, regits per equips d'alt rendiment –equips en els quals qualsevol dels membres pot actuar com a líder en un moment determinat–, és el millor per avançar cap a una estructura d'empresa moderna.