A mesura que s'intensifiquen els efectes socials i econòmics de la crisi, creix també el debat sobre la importància de l'economia irregular o submergida. De fet, alguns estudis correlacionen el seu increment amb la crisi i descens del PIB. En èpoques de creixement i de bonança econòmica, en canvi, disminuiria la seva proporció. Primer de tot, crec que és útil per a la seva anàlisi partir d'una sistematologia ja que es tracta d'un fenomen complex. Podem començar per una definició: “Existència d'una quantitat important de transaccions que es realitzen en efectiu i que generen renda però que no són recollides per les estadístiques oficials.”

No cal recordar l'impacte d'aquest tipus de transaccions en la societat. Des de la reducció en la recaptació i, en conseqüència, de les possibilitats de l'estat per mantenir les prestacions socials fins a l'alteració de totes les estadístiques a partir de les quals es defineixen les polítiques econòmiques i socials. No menys important és la injustícia i la insolidaritat que representa en relació als contribuents que, sovint amb molt esforç, compleixen amb les seves obligacions tributàries. Una vegada definida, caldrà mesurar-la i aquí rau, amb tota seguretat, el principal escull del problema, de forma que tots els mètodes aplicats presenten importants limitacions. Podem anotar dos enfocaments: els primers parteixen de models que utilitzen informació macroeconòmica, la demanda d'efectiu i fins i tot la teoria quantitativa de la moneda (1).

El segon enfocament parteix d'informació estadística concreta. A mesura que l'Administració disposa de més coneixement sobre l'activitat econòmica, aquest enfocament ofereix més fiabilitat. En concret, els indicadors utilitzats són de l'estil de: a) la recaptació disminueix molt més que el que li correspondria per la contracció del PIB; b) alguns tributs, com l'IRPF, varien a la baixa raonablement en un període de crisi, però d'altres impostos tipus IVA i societats, amb més possibilitats d'eludir la seva declaració, disminueixen en el mateix període més que proporcionalment; c) tot i la destrucció de llocs de treball que afecta població immigrada, les remeses a l'exterior d'aquesta als seus països d'origen no disminueix i en alguns casos augmenta; d) la disminució del PIB registrat no es correspon amb el consum industrial d'energia i d'altres consums similars que es mantenen a nivells propis d'un PIB més elevat que el registrat…

Amb tots aquests estudis, sembla que l'economia irregular se situaria als voltants del 25% del PIB, amb una tendència creixent que pot arribar al 28% segons alguns càlculs recents. Cal dir que el fenomen de l'economia submergida no és patrimoni exclusiu de cap país i que, amb més o menys extensió, la trobem pràcticament a tot arreu. De fet, a escala internacional s'estableix la següent classificació: inferior al 20% del PIB, hi hauria els països nòrdics, Regne Unit, França i Alemanya; entre el 25-30%, Espanya, Itàlia, Grècia, Rússia; per al conjunt de l'OCDE seria d'un 15%, i als països emergents, un 33%.

En relació a la tipologia, cal destacar dues grans classificacions: activitats legals que generen rendes no declarades (de capital, de treball i mixtes) i les il·legals(tràfic i consum de drogues, prostitució, tràfic de divises…)Alguns estudis sobre l'economia il·legal ens parlen de magnituds astronòmiques que reflecteixen l'existència d'organitzacions amb un enorme poder financer.

Pel que fa a les activitats legals però no declarades, cal distingir també aquelles que es produeixen en l'àmbit domèstic de les que impliquen una integració sectorial, de forma que amb diferent intensitat hi ha participació de tots els integrants de la cadena de valor. L'estructura sectorial de l'economia també influeix, ja que determinats sectors han facilitat tradicionalment l'obtenció de rendes no declarades, en especial el sector immobiliari.

Una aproximació al volum de transaccions no declarades situaria l'Estat espanyol als voltants dels 250.000 milions, que podrien representar uns ingressos tributaris de prop de 55.000 milions d'euros.

Tot i admetre la incidència de l'economia submergida, també és cert que cal fer esment i cal ressaltar la dificultat de saber amb precisió la seva autèntica magnitud i conseqüentment la hipotètica aportació que el seu aflorament representaria per als comptes públics. Els models de càlcul presenten encara notables limitacions.

Un altre debat, especialment intens en moments de forta crisi, es planteja quan s'inclou en l'anàlisi l'argument que en alguns casos l'economia submergida permet la subsistència de determinades activitats, raonament que no pot admetre's en tota societat que pretén ser moderna, transparent i desenvolupada.

(1) P.Q=M.V., on P=nivell general de preus, Q=nivell de producció, M=quantitat de diner, V= velocitat de circulació del diner.