A mesura que s'inten­si­fi­quen els efec­tes soci­als i econòmics de la crisi, creix també el debat sobre la importància de l'eco­no­mia irre­gu­lar o sub­mer­gida. De fet, alguns estu­dis cor­re­la­ci­o­nen el seu incre­ment amb la crisi i des­cens del PIB. En èpoques de crei­xe­ment i de bonança econòmica, en canvi, dis­mi­nui­ria la seva pro­porció. Pri­mer de tot, crec que és útil per a la seva anàlisi par­tir d'una sis­te­ma­to­lo­gia ja que es tracta d'un feno­men com­plex. Podem començar per una defi­nició: “Existència d'una quan­ti­tat impor­tant de transac­ci­ons que es rea­lit­zen en efec­tiu i que gene­ren renda però que no són reco­lli­des per les estadísti­ques ofi­ci­als.”

No cal recor­dar l'impacte d'aquest tipus de transac­ci­ons en la soci­e­tat. Des de la reducció en la recap­tació i, en con­seqüència, de les pos­si­bi­li­tats de l'estat per man­te­nir les pres­ta­ci­ons soci­als fins a l'alte­ració de totes les estadísti­ques a par­tir de les quals es defi­nei­xen les polítiques econòmiques i soci­als. No menys impor­tant és la injustícia i la inso­li­da­ri­tat que repre­senta en relació als con­tri­bu­ents que, sovint amb molt esforç, com­plei­xen amb les seves obli­ga­ci­ons tri­butàries. Una vegada defi­nida, caldrà mesu­rar-la i aquí rau, amb tota segu­re­tat, el prin­ci­pal escull del pro­blema, de forma que tots els mètodes apli­cats pre­sen­ten impor­tants limi­ta­ci­ons. Podem ano­tar dos enfo­ca­ments: els pri­mers par­tei­xen de models que uti­lit­zen infor­mació macro­e­conòmica, la demanda d'efec­tiu i fins i tot la teo­ria quan­ti­ta­tiva de la moneda (1).

El segon enfo­ca­ment par­teix d'infor­mació estadística con­creta. A mesura que l'Admi­nis­tració dis­posa de més conei­xe­ment sobre l'acti­vi­tat econòmica, aquest enfo­ca­ment ofe­reix més fia­bi­li­tat. En con­cret, els indi­ca­dors uti­lit­zats són de l'estil de: a) la recap­tació dis­mi­nu­eix molt més que el que li cor­res­pon­dria per la con­tracció del PIB; b) alguns tri­buts, com l'IRPF, varien a la baixa rao­na­ble­ment en un període de crisi, però d'altres impos­tos tipus IVA i soci­e­tats, amb més pos­si­bi­li­tats d'elu­dir la seva decla­ració, dis­mi­nu­ei­xen en el mateix període més que pro­por­ci­o­nal­ment; c) tot i la des­trucció de llocs de tre­ball que afecta població immi­grada, les reme­ses a l'exte­rior d'aquesta als seus països d'ori­gen no dis­mi­nu­eix i en alguns casos aug­menta; d) la dis­mi­nució del PIB regis­trat no es cor­res­pon amb el con­sum indus­trial d'ener­gia i d'altres con­sums simi­lars que es man­te­nen a nivells pro­pis d'un PIB més ele­vat que el regis­trat…

Amb tots aquests estu­dis, sem­bla que l'eco­no­mia irre­gu­lar se situ­a­ria als vol­tants del 25% del PIB, amb una tendència crei­xent que pot arri­bar al 28% segons alguns càlculs recents. Cal dir que el feno­men de l'eco­no­mia sub­mer­gida no és patri­moni exclu­siu de cap país i que, amb més o menys extensió, la tro­bem pràcti­ca­ment a tot arreu. De fet, a escala inter­na­ci­o­nal s'esta­bleix la següent clas­si­fi­cació: infe­rior al 20% del PIB, hi hau­ria els països nòrdics, Regne Unit, França i Ale­ma­nya; entre el 25-30%, Espa­nya, Itàlia, Grècia, Rússia; per al con­junt de l'OCDE seria d'un 15%, i als països emer­gents, un 33%.

En relació a la tipo­lo­gia, cal des­ta­car dues grans clas­si­fi­ca­ci­ons: acti­vi­tats legals que gene­ren ren­des no decla­ra­des (de capi­tal, de tre­ball i mix­tes) i les il·legals(tràfic i con­sum de dro­gues, pros­ti­tució, tràfic de divi­ses…)Alguns estu­dis sobre l'eco­no­mia il·legal ens par­len de mag­ni­tuds astronòmiques que reflec­tei­xen l'existència d'orga­nit­za­ci­ons amb un enorme poder finan­cer.

Pel que fa a les acti­vi­tats legals però no decla­ra­des, cal dis­tin­gir també aque­lles que es pro­du­ei­xen en l'àmbit domèstic de les que impli­quen una inte­gració sec­to­rial, de forma que amb dife­rent inten­si­tat hi ha par­ti­ci­pació de tots els inte­grants de la cadena de valor. L'estruc­tura sec­to­rial de l'eco­no­mia també influ­eix, ja que deter­mi­nats sec­tors han faci­li­tat tra­di­ci­o­nal­ment l'obtenció de ren­des no decla­ra­des, en espe­cial el sec­tor immo­bi­li­ari.

Una apro­xi­mació al volum de transac­ci­ons no decla­ra­des situ­a­ria l'Estat espa­nyol als vol­tants dels 250.000 mili­ons, que podrien repre­sen­tar uns ingres­sos tri­bu­ta­ris de prop de 55.000 mili­ons d'euros.

Tot i adme­tre la incidència de l'eco­no­mia sub­mer­gida, també és cert que cal fer esment i cal res­sal­tar la difi­cul­tat de saber amb pre­cisió la seva autèntica mag­ni­tud i con­seqüent­ment la hipotètica apor­tació que el seu aflo­ra­ment repre­sen­ta­ria per als comp­tes públics. Els models de càlcul pre­sen­ten encara nota­bles limi­ta­ci­ons.

Un altre debat, espe­ci­al­ment intens en moments de forta crisi, es plan­teja quan s'inclou en l'anàlisi l'argu­ment que en alguns casos l'eco­no­mia sub­mer­gida per­met la sub­sistència de deter­mi­na­des acti­vi­tats, rao­na­ment que no pot adme­tre's en tota soci­e­tat que pretén ser moderna, trans­pa­rent i desen­vo­lu­pada.

(1) P.Q=M.V., on P=nivell gene­ral de preus, Q=nivell de pro­ducció, M=quan­ti­tat de diner, V= velo­ci­tat de cir­cu­lació del diner.