Els reptes que l'empresa té avui dia són tan grans i la necessitat de contactar amb interlocutors i fonts d'informació, tan considerable, que és impossible que un únic executiu pugui prendre tot sol les decisions i sigui capaç d'arrossegar tothom a abordar tots els canvis que s'han de fer. El poder està ara repartit entre totes i cadascuna de les persones de la companyia. Són ells els que poden ajudar l'empresa a detectar oportunitats i fer el necessari per aprofitar-les. El repte és convertir els empleats, amb els seus micropoders, en treballadors coresponsables.

És així. El líder salvador, el líder que havia d'ocultar els seus defectes perquè pensava que eren febleses, el líder que demanava confiança cega al grup i que aquest renunciés a la seva capacitat d'anàlisi... aquest líder està obsolet. Avui dia cada vegada que un líder ha intentat fer un plantejament d'aquest tipus, la seva capacitat de fer canvis ha estat efímera.

Jo parlo de ‘líder imperfecte' perquè coneix les seves fortaleses i les seves mancances i té la humilitat suficient per fer un equip amb la gent que el complementa. El líder d'avui ja no necessita ser el millor del seu equip, sinó tot el contrari, ha de fer que el seu equip sigui en alguns aspectes millor que ell.

Sí, hi ha líders als quals els està costant renunciar a la seva posició antiga. Però també és molt interessant observar com líders de grans empreses estan visualitzant aquesta baixada del pedestal. Per exemple, el president de Telefónica busca escenaris que estiguin al nivell de la gent i el conseller delegat és una persona molt accessible a través de les xarxes socials. Tenim grans exemples de canvi.

És un factor clau. Les empreses s'enfronten a tres grans reptes: al repte de la globalització dels mercats -per tant, al de cohesionar equips dispersos geogràficament i integrats per persones de cultures diferents-, al de la innovació constant i al del canvi permanent. Per a tots tres reptes, la comunicació interna és determinant perquè calen equips optimistes i amb confiança per vèncer les resistències sobretot en un entorn econòmic que incita a tot el contrari.

No és fàcil, però si no es produeix un punt d'inflexió i es veu el futur amb optimisme l'alternativa és una altra reestructuració. Saber comunicar per què s'han pres decisions complicades és determinant, sinó el dolor hauria estat en va.

La comunicació que necessiten les pimes és diferent de la de les grans empreses. Tenen l'avantatge que poden fer una comunicació basada en l'exemple. Això no vol dir que no hagis de parar i reflexionar com es comunica. Estem veient que la clau de l'èxit de moltes pimes és que no deixen la comunicació com el resultat de la suma d'accions sinó que pensen què fan i es plantegen constantment què és el que volen.