El 15-M va marcar Jose J. Priego, que treballava de sotsdirector en una entitat bancària. “No puc treballar a banca”, va reflexionar, i, aquell mateix dia a la tarda, a casa seva, va fer un estudi de mercat sobre màrqueting i xarxes socials aprofitant els coneixements adquirits durant el màster de community manager que estava fent. Poc després, amb la reestructuració del sector bancari, Priego, llicenciat també en comunicació audiovisual, va tenir l'opció de plegar de la banca i, amb la indemnització, muntar una nova empresa. D'això ja en fa un any i mig. A aquesta empresa s'hi va anar afegint gent, entre ella, l'humorista Dani Lagi -germà de Priego-, i va esdevenir La Communitat. Una empresa “molt versàtil”, segons Priego, dedicada al màrqueting digital i a la producció audiovisual.

Quan La Communitat ja estava en marxa, i després d'estudiar el món de les revistes digitals, els dos germans van coincidir: havien de fer una revista d'humor digital. D'aquesta manera, i prèvia a la creació primer d'una editorial digital, a mitjans d'abril del 2013 surt al quiosc digital Unbreak, una de les revistes pioneres per Ipad creada a l'Estat i, més concretament, creada i dissenyada des del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

Per ser emprenedor, coincideixen “no s'ha de pensar gaire”. “Si haguéssim pensat tota la feina que comportava fer una revista d'aquest tipus potser no la fem”, afegeix Prieto quan parla d'emprenedoria. Unbreak, una revista “fresca” i “innovadora” i una espècie d'“híbrid” entre FHM, QUO i Muy Interesante, segons expliquen els seus creadors, i adreçada bàsicament al mercat espanyol i hispà. Aprofitant els contactes de Lagi van picar a les portes de “la gent del món de l'humor absurd” i així, en el primer número d'Unbreak, hi ha Especialistas Secundarios, que formen part de la quarantena de persones que col·laboren en aquest primer número -a banda de l'equip fix-, com ara Roser Amills, Víctor Amela, Quim Domènech... Ells participen en les diverses seccions de la revista: moda, esports, videojocs, TV, sèries, humor, música, sexe, aplicacions mòbils, social mèdia, còmic... El primer número d'Unbreak té unes 240 pàgines i el protagonista de la portada és l'humorista, actor i presentador Florentino Fernández. La revista es pot descarregar gratuïtament en el quiosc d'Ipad. És una revista per ser llegida, tocada i escoltada, perquè inclou vídeos, fotos i links: “És molt completa, fresca i àgil de llegir”, afegeix Lagi. Una revista que també es finança a través de la publicitat, que és interactiva i que permet, per exemple,l'accés directe a la pàgina web del producte anunciat. L'objectiu és arribar als 50.000 lectors en un termini de tres mesos i a més de 100.000 el primer any. “A això, cal afegir-hi que l'usuari d'Ipad té un perfil bastant determinat, amb una capacitat adquisitiva mitjana-alta, cosa que és molt interessant per a les marques”, afegeix Priego.

Una setmana després del seu llançament, el director de la revista ja havia detectat que s'havia descarregat especialment a l'Estat Espanyol, Argentina, Mèxic, França i, fins i tot, Austràlia. “Això és brutal”, afirma Priego quan destaca l'estalvi que representa no haver d'imprimir el producte ni la distribució: “Fa gràcia, treus un producte i ja el tens a tot el món!” “Aquest mitjà pot ajudar molt al periodisme tradicional, perquè evites molta despesa”, afegeix en aquest punt Priego.

A Unbreak li seguirà, a finals d'estiu, un nou producte: una altra revista magazín per a Ipad, però en català, amb molta música, esports i tendències, de la qual encara no es volen donar més pistes, però en la qual La Communitat ja hi treballa. A més, l'empresa ofereix el seu potencial per fer revistes, catàlegs... a tercers. “Tenim el millor software”. Segons Priego, l'aplicació és molt bona. “El fet d'haver fet aquesta revista, de qualitat i amb un disseny brutal, farà que puguem fer revistes per a altra gent”, explica Priego. “Tenim un equip que podria fer la revista de qualsevol i creiem que és un negoci potencial. Podem fer revistes per al turisme, per promocionar una ciutat, una marca, catàlegs de moda... Al final és una AP, una aplicació de mòbil amb format revista” i conclou: “Sabem fer apps amb tecnologia revista i això té un potencial brutal.”