Perú, un emergent que opta per l'obra pública
Els sectors de la construcció i dels béns d'equipament es perfilen com els que més oportunitat de negocis poden generar a les empreses catalanes
El Perú és considerat un dels principals mercats emergents del món, amb una història recent d'estabilitat econòmica. De fet en els darrers 13 anys han mantingut un creixement del PIB d'un 6% de mitjana. Segons un informe del 2013 de la consultora Ernst & Young sobre inversió al país, aquest dinamisme s'ha degut principalment a l'alça mundial dels preus de les comoditties, polítiques d'atracció d'inversió estrangera i estratègies d'alliberament del comerç.
Segons el Fons Monetari Internacional (FMI) Perú és considerat una estrella en ascens que forma part d'una nova onada de mercats emergents. El país ha signat en els últims anys una trentena d'acords de lliure comerç que li han donat l'impuls definitiu. A l'octubre del 2009 es va signar el tractat de lliure comerç amb EUA, que sens dubte ha estat l'acord més determinant. També, des que el 2011 van tancar l'acord de lliure comerç amb Xina, el gegant asiàtic s'ha convertit en el principal soci comercial del país.
L'Estat espanyol, en canvi, és el vuitè país a qui li ven Perú i en canvi no està ni entre els primers deu països a qui més compra el país llatinoamericà.
Pel que fa als indicadors macroeconòmics, el Perú ha aconseguit importants avenços en l'última dècada. Ha registrat la inflació mitjana anual més baixa de Llatinoamèrica, amb un 2,8% per sota. I malgrat les encara resistents desigualtats socials, la taxa de pobresa al Perú és d'un 27,8%, i està en la banda baixa de Llatinoamèrica.
Quant a la distribució del pes de les diferents activitats econòmiques del país, l'agricultura, la mineria, la pesca, l'explotació d'hidrocarburs i el tèxtil són per aquest ordre les que més aporten a l'economia del país. L'any 2011, per exemple, Perú va ser el primer país productor del món de farina de peix i espàrrecs, i en mineria el país és el segon productor mundial de plata i de zinc, per posar alguns exemples. Ara com ara, la mineria representa el 50% de les exportacions anuals.
INVERSIÓ ESTRANGERA.
El clima favorable a la inversió que ha generat el Perú ha permès que hagi pujat sis posicions en el rànquing mundial de competitivitat del World Economic Forum de 2012 respecte a l'any anterior. A més, segons el Doing Business 2012, el Perú ocupa el lloc 43 de 185 del rànquing de països amb facilitat per crear empresa i fer negocis, i està posicionat en segon lloc dins de Llatinoamèrica. La mitjana de dies per engegar un negoci al Perú està en els 26 dies, quan a Llatinoamèrica es requereixen uns 53. La taxa d'impostos total sobre el percentatge de guanys és del 40,5, quan la mitjana a Llatinoamèrica és del 47,2.
Un dels sectors més atractius que té ara com ara el país per a la inversió catalana és el de la construcció. Un dels mecanismes de promoció de la inversió en infraestructura ha estat la llei d'obres per impostos, que permet a l'empresa privada executar projectes d'infraestructura pública per després descomptar el cost de la inversió de la seva declaració de la renda. L'objectiu de la norma és impulsar l'execució de projectes d'inversió pública i aconseguir millorar la xarxa d'infraestructures públiques, que ara com ara es troba en unes condicions bastant precàries.
Aurelia Ramírez, gerent de la Cámara de Comercio de Perú a Espanya, explica que el sector de la construcció té unes previsions de creixement de més del 15% per als propers exercicis i aquest bon ritme ha despertat l'interès d'empreses del mobiliari, l'enginyeria i l'arquitectura catalanes.
Ramírez explica que fins al 2015 el govern té un pressupost de 20.000 milions de dòlars per a inversió en transport viari, hospitals i col·legis. “La construcció d'obra civil té grans oportunitats de negoci per a les empreses catalanes”, afegeix.
Com que el país es troba en ple procés d'industrialització, Ramírez assegura que el sector de béns d'equipament, especialment el del tèxtil, envasos i embalatges, també és una altra àrea amb molta potencialitat.
Ara bé, Ramírez adverteix que Perú ja no és un mercat verge, que ja fa anys que hi estan invertint multinacionals d'arreu del món i que cal tenir present algunes recomanacions abans de fer el salt. “Abans de començar a exportar l'empresa ha de tenir molt clar quina és la seva estratègia i fer els deures previs”, recomana Ramírez, i afegeix que el millor company de viatge tant per comercialitzar com per implantar-s'hi és trobar un soci local que conegui bé el mercat i garanteixi l'èxit de l'operació.