Què és un mapa mental? Per què serveix? Intentaré donar respostes a aquestes dues preguntes i animar el lector a convertir aquesta tècnica en un dels seus puntals de creativitat.

Un mapa mental és un esquema irradiant que va ramificant-se o capil·laritzant-se fins al nivell que es desitgi per explicar un concepte o bé per trobar respostes o solucions a una incògnita creativa o a un repte creatiu.

És irradiant perquè parteix d'un centre i es va desplaçant cap als costats a través de branques o principis ordinadors. Convé que hi hagi de tres a set branques, ni menys ni gaire més. Cada branca pot ser d'un color diferent, adequat o no a la temàtica que desenvolupa. Cadascuna de les branques o successives branquetes porta el nom al seu damunt, procurant fer servir una paraula o màxim dues. Per exemple, un mapa mental sobre emprenedoria començaria amb aquesta paraula al mig del full i podria tenir, per exemple, quatre branques principals: perfil dels emprenedors, tipus d'emprenedoria, sectors més necessitats i exemples d'èxit. Cada branca aniria subdividint-se en branquetes més petites amb els corresponents subconceptes.

És important acompanyar el mapa amb moltes icones o petits dibuixos. Quant més visual és un mapa, millor. Per tant, la combinació de colors i dibuixos o icones fa que els mapes mentals siguin vistosos, agradables i fàcils de recordar. La investigació en neurociències indica que els mapes mentals són eficaços perquè estructuren la informació en xarxa, a través de connexions, tal com opera habitualment el nostre cervell. Recordem les coses i les connectem perquè el cervell és un immens mapa mental sàviament interconnectat.

Podem fer servir els mapes mentals per preparar una conferència, escriure un article o un llibre, dissenyar una negociació o una reunió important, resumir el que sabem sobre un tema, preparar una entrevista de ràdio i mil coses més. Des de la perspectiva creativa, els mapes mentals serveixen per desenvolupar lliurement un concepte (nou producte o servei, model de negoci, etcètera). Cal estar atents a les connexions o hibridacions que podem anar establint entre les diferents branques del mapa: d'aquí poden sorgir bones idees. Ens ajudarà un retolador fosforescent per anar marcant i associant idees amb potencial analògic.

Va molt bé fer mapes mentals en equip: és una excel·lent oportunitat per col·laborar i fer una feina que integri diversos punts de vista. Recordo haver fet mapes mentals gegants amb empreses com TV3, Mango o Promsa, i les dinàmiques que es generen són molt interessants.

Potser els lectors d'aquest article diran: “bufff, quina mandra fer mapes mentals”. Fer servir colors, papers de bloc de dibuix, goma d'esborrar... Però val la pena! Ens ajuda a recuperar les habilitats plàstiques que vam deixar abandonades en algun moment de la nostra vida i, sobretot, a deixar de fer llistes o d'apuntar coses en un paper i de començar a fer-ho de forma irradiant i en xarxa. Com diu Tony Buzan, el màxim difusor del concepte al món, els mapes mentals són una excel·lent eina per desenvolupar la nostra intel·ligència creativa. No els hem de veure com una molèstia o com un intrús sinó com un amic fidel que pot ajudar-nos a pensar d'una altra manera i a canviar molts dels nostres hàbits poc creatius i productius.