La negociació col·lectiva, en efervescència
El 8 de juliol caduquen els convenis que regulen les condicions laborals de fins a 800.000 treballadors catalans. Si no hi ha acords entre patronals i sindicats es preveu un augment de la conflictivitat laboral que portarà inestabilitat a l'empresa
La pau a l'empresa està amenaçada. La data clau és el proper 8 de juliol. Es tracta del primer aniversari de la versió definitiva de la reforma laboral de 2012, i a partir d'aleshores poden decaure els convenis col·lectius que regulen les condicions salarials i laborals d'entre 650.000 i 800.000 treballadors catalans -són xifres estimades pels sindicats a partir dels registres dels convenis i que Pimec dóna per bones.
Amb la reforma laboral de l'any passat es va suprimir el règim d'ultraactivitat als convenis col·lectius, que permetia que si no s'arribava a un acord entre empresa i treballadors, es mantenien les condicions laborals pactades, tot i estar caducat. Així, des de la modificació normativa es va posar un període màxim d'un any perquè les parts arribessin a un acord -una vegada acabada la vigència del conveni- i si no hi havia pacte els treballadors quedaven sota el paraigua d'un conveni d'àmbit superior- sectorial o estatal, amb condicions habitualment inferiors i molt genèriques- o, si no existeix un d'aquests, doncs queda sota la norma bàsica, que és l'Estatut dels Treballadors. I això representa tenir com a referència el salari mínim interprofessional, i a més a més la individualització de les relacions empresari-empleat.
La fi de la ultraactivitat, i per tant si no s'arriba a un pacte nou entre els agents socials, permet fer taula rasa en els drets adquirits. Els sindicats ja han anunciat que no pensen quedar-se de braços plegats. Juan Carlos Casanovas, responsable de negociació col·lectiva de CC OO, assegura que la conflictivitat estarà servida i que s'engegarà una bateria de demandes judicials. “Tenim casos com el d'una empresa embotelladora que si no acorda conveni abans de juliol, els seus empleats passaran de cobrar 1.500 euros nets al mes a 890”, posa com a exemple Casanovas.
En el mateix sentit es mostra el secretari de política sindical d'UGT, Camil Ros, qui assegura que sense acords el panorama es presenta “molt negre”.
Tampoc la patronal no veu una bona sortida esperar fins al 8 de juliol i posar el comptador a zero en les condicions laborals i salarials, i no només per l'amenaça dels sindicats: “Els marcs dels convenis són necessaris no només per garantir els drets dels treballadors sinó també per al bon funcionament de les empreses”, diu Jana Callís, la responsable de Relacions Laborals de la patronal de la petita i la mitjana empresa (Pimec), qui insisteix que acabar sota el paraigua de l'Estatut dels Treballadors els porta a un buit normatiu i a una inseguretat jurídica poc desitjable. “No es recullen temes d'organització interna a les empreses, i qüestions com el règim disciplinari o la classificació professional es tracten d'una manera tan genèrica que no ens serveix.”
De fet, per posar un exemple, el conveni de la construcció determina si s'ha de treballar o no un dia de pluja, i si és remunerada la jornada o es guarda. “És un tema que cal que estigui regulat per al bon funcionament de les empreses”, insisteix Callís.
A Catalunya hi ha al voltant de 268 convenis sectorials, dels quals uns 90 decauran el mes de juliol. D'aquests, però, n'hi ha 40 que tenen àmbit de negociació estatal, és a dir, no depenen dels agents socials catalans per arribar a un acord però sí que tenen incidència sobre treballadors catalans. Així que en l'àmbit català, segons fonts del Departament de Treball, a Catalunya hi ha 350 convenis d'àmbit territorial de Catalunya que a principis de juliol caduquen. D'aquests, 300 són convenis d'empresa i 55, sectorials.
Aquesta setmana la patronal de la gran empresa Foment del Treball ha enviat una nota matisant les dades del departament i assegurant que dels 55 convenis sectorials que podien caducar el 8 de juliol, n'hi ha una vintena ja acordats o pràcticament tancats, 12 dels quals ja han estat publicats en els butlletins oficials, amb els quals, segons càlculs de Foment, reduirien en 350.000 treballadors els que esperen la renovació del seu conveni col·lectiu.
El cert és que a mesura que ha anat apropant-se la data de finalització de la ultraactivitat la negociació s'ha accelerat. Així mateix ho reconeix Juan Carlos Casanovas, qui assegura que en a penes un mes i mig el percentatge de convenis no vigents ha passat de representar el 42% del total, al 34%. “Encara que en la majoria dels casos hagin estat pròrrogues”, puntualitza Casanova.
Marc Carrera, soci del bufet Sagardoy Abogados, especialitzat en dret laboral, present a moltes taules de negociació, explica que estan veient com s'han recuperat processos que estaven encallats feia anys. “L'empresa s'ha adonat que aplicar un conveni pitjor serà molt difícil de gestionar, ja que es preveu que si no hi ha acord abans augmenti el conflicte d'una manera massiva i d'això n'és conscient la patronal. Aquest és un instrument que han d'utilitzar ara per a arribar a un acord, doncs el no acord té més desavantatges que avantatges”.
VOLUNTAT.
L'altra cara de la moneda, com explica Carrera i denuncien des dels sindicats, “són casos en què la patronal està retenint la negociació i aprofitant l'espasa de Dàmocles que el 8 de juliol pot caure el conveni per bloquejar el procés”.
Casanovas assegura que s'estan fent servint dues estratègies les patronals que juguen a allargar al màxim a fi que es renunciï a drets adquirits i “les que ja estan jugant descaradament que decaigui el conveni perquè se'n van a un altre de pitjors condicions”.
El mes de maig, doncs, serà clau perquè es tanquin el major nombre de convenis pendents i que no s'arribi a l'extrem de deixar morir la negociació perquè l'empresa decideixi unilateralment quines noves condicions laborals tenen ara els seus empleats. Marc Carrera creu que hi ha més risc que això passi en petites empreses que passin per una situació econòmica difícil perquè tenen menys risc que hi hagi conflicte, però no creu que les mitjanes i grans s'arrisquin a arribar al final. Camil Ros adverteix que serà un mes molt calent. “La nostra aspiració és arribar a acords en tots els convenis no vigents i farem servir tota la pressió possible.”, diu Ros.
La negociació i l'acord entre ambdues parts es converteix doncs en una urgència per no enterbolir encara més el panorama laboral i el funcionament empresarial. El cert és que hi ha massa en joc per enrocar-se. Jana Callís defensa: “Ara no ens hi podem repenjar, hem de trobar l'equilibri per garantir el manteniment de l'ocupació. Sense convenis les empreses no sabran fins on podran arribar.” Ara bé, a part de les voluntats de les parts i la intermediació que des de la Generalitat promouen per afavorir l'acord, hi ha elements externs que tampoc no estan ajudant gaire a tancar convenis. La variabilitat en les prediccions econòmiques del govern central fan un flac favor a planejar condicions laborals a dos i fins i tot un any vista.
La professora del Departament d'Organització i Direcció de Persones d'Esade, Àngels Valls, fa una anàlisi més enllà del que es pot resoldre's en aquest abans del 8 de juliol. A mitjà i llarg termini crec que trobarem a faltar canals de comunicació. “Si el que es pretén és tenir interlocutors ajupits, tenim un problema”, diu, i afegeix que el fet que si no s'arriba a un acord l'empresa pot actuar unilateralment és una manera de desvirtuar les relacions laborals, i els efectes poden ser la seva judicialització.
CAP a ON ANEM.
El magistrat Ramon Llena creu que tot plegat fa preveure que es radicalitzi la negociació col·lectiva, però insisteix que són les empreses les primeres que buscaran el pacte perquè si no s'entrarà en un autèntic disbarat. “Ningú no era conscient del que vindria, i vist el que s'ha vist, en pròximes reformes s'acabarà recuperant la ultraactivitat per a certs supòsits”, preveu Llena.
Què és la ultraactivitat?
És el període de pròrroga que s'estableix des que finalitza la vigència d'un conveni col·lectiu fins que se n'acorda un altre. Es mantenen les condicions establertes en el conveni expirat. La patronal denunciava que d'aquesta manera les condicions laborals no tenien en compte els alts i baixos de l'economia i les feia inassumibles per a l'empresa.
Com ho ha modificat la reforma laboral?
S'ha fixat un límit en la pròrroga d'un any. Si en aquest temps no hi ha nou acord, perd vigència i decau. Arribat a aquest punt totes les condicions contemplades en el conveni col·lectiu que s'aplicaven desapareixen i s'apliquen les normes legals de caràcter mínim, com l'Estatut dels Treballadors.
Què passarà amb els salaris?
Com que desapareix el conveni col·lectiu en què es fixava el salari en funció de la categoria o grup professional, hom es pot acollir al conveni d'àmbit superior, amb un nou salari base. Si no hi ha conveni superior, el salari base passarà a ser el salari mínim interprofessional, i els increments salarials dependran del que fixi el govern de torn.
Com condiciona les vacances?
En el cas que finalitzi el període d'ultraactivitat del conveni, les vacances hauran d'ajustar-se al conveni d'àmbit superior o, en el seu defecte, al redactat de l'Estatut dels Treballadors, on es fixa 30 dies. També es perdrien els complements que alguns convenis contemplen per traslladar les vacances fora de l'estiu.
Com quedaran els beneficis socials?
Qualsevol millora que contempli el conveni col·lectiu que s'havia anat assolint, com els premis per jubilació, acords sobre jubilació anticipada o parcial, complements per malaltia comuna o accident, serà difícil trobar-lo en un conveni d'àmbit superior. Si directament s'aplica l'Estatut dels Treballadors es perdran les millores irremeiablement.
