parc de salut mar
Referendat pel 95% dels empleats tot i perdre drets
En el mes de gener es va aprovar el primer conveni d'empresa del Parc de Salut Mar de Barcelona, en què els més de 3.000 empleats als quals afecta perdien drets adquirits. En canvi, més del 95% d'aquests van ratificar un acord que abans havien signat l'empresa i els cinc sindicats presents.
A partir d'ara els treballadors del Parc de Salut del Mar (PSMar) han de treballar més hores, tenen menys vacances i menys dies de lliure disposició. Però aquestes i altres mesures els garanteixen que no s'hagi de recórrer a un altre expedient de regulació d'ocupació (ERO) i, a més, ha permès recuperar part dels empleats afectats per l'anterior ERO.
La gerent del Parc de Salut MAR, Olga Pané, explica: “Quan vam acabar la negociació cap de les parts estava contenta, i crec que quan s'arriba a aquest punt és quan es pot tancar l'acord.” Tant la direcció del PSMar com els representants dels treballadors van acabar cedint en les seves aspiracions per tancar un nou conveni amb una vigència de tres anys. I després el conjunt dels empleats ho van ratificar. “Augmentar la jornada laboral és clau en un servei que està obert 24 hores tot l'any”, diu Pané.
El Parc de Salut Mar, que es va segregar de l'Ajuntament de Barcelona als anys noranta, encara tenia en el seu conveni una paga extra pel fet d'arribar d'hora a la feina. Una part d'aquesta ara dependrà de si el PSMar assoleix l'equilibri econòmic. L'entitat sempre s'ha regit per conveni d'empresa.
Un any i escaig negociant abans d'arribar a l'acord
El nou conveni del sector del cava i vins escumosos de Catalunya (acordat el març del 2013) no ha estat, ni de bon tros, bufar i fer ampolles, més aviat al contrari. Des que es va acabar la vigència de l'anterior, l'any 2011, la negociació ha estat un camí ple d'entrebancs.
Tot l'any 2012 i part del 2013 han fet falta per tancar un nou conveni amb aplicació retroactiva per a l'any passat i fins al 2014.
Un dels principals punts que van fer encallar l'acord va ser la compensació en els salaris per a malalties comunes i accidents no laborals. La patronal aspirava a fer una reducció substanciosa d'aquest benefici i els representants dels treballadors no estaven disposats que es perdés aquest dret. La discòrdia va acabar al Tribunal Laboral de Catalunya, amb una mediació que no va convèncer els sindicats. Ara bé, totes dues parts van optar per reduir les seves aspiracions en aquest punt perquè sabien que si acabaven acudint als tribunals perquè un jutge resolgués la discòrdia, la sentència no arribaria a temps abans que el conveni decaigués, el 8 de juliol. I l'acord es va acabar signant.
“La pressió que se'ns va posar sobre els nostres caps per la fi de la ultraactivitat va ser determinant”, diu Jana Callís, negociadora per Pimec Cava.
El conveni afecta tant empleats de grans empreses com ara Codorniu i Freixenet, com les de microempreses de cava i vins escumosos catalans.
En punt mort per la retallada de salaris
La negociació del conveni sectorial de transports de mercaderies fa dos anys que està encallat a Catalunya i també a la major part de la resta de l'Estat. És un dels 50 convenis que perdran la ultractivitat el 8 de juliol.
Aquí estan en joc els quatre convenis provincials del sector, i tots quatre estan en el mateix punt.
El responsable de carreteres i urbà de la UGT, Juan José Pérez, considera que les dues patronals que intervenen en el procés de negociació, Transcali i Acet, estan bloquejant el conveni perquè si arriben al mes de juliol i decau l'existent s'acullen a un d'àmbit superior i s'aconseguirà una reducció salarial. “Els hem convocat a la taula de negociació i quan no falta una patronal en falta una altra, i amb excuses de no-assistència poc consistents”, explica Pérez.
Les organitzacions empresarials argumenten que els sous estan fora de mercat, i aspiren a reduir els salaris un 30% per ser més competitius. I aquí hi ha l'os. La part sindical no accepta aquesta retallada, que considera sobredimensionada. Per una banda, segons el representant de la UGT, perquè abocaria la major part dels treballadors del sector a cobrar poc més de 800 euros, quan el sector de logística cada cop exigeix més especialització i disponibilitat horària.
Per ara, els representants dels treballadors ja han convocat una altra vaga per a final de mes.
