EDITORIAL
Massa convenis encallats
L'última reforma laboral va posar data per a la desaparició de la ultraactivitat en la negociació col·lectiva, que prorrogava els convenis caducats fins que se'n firmava un de nou. Limitant la pròrroga a un any, s'evita que les negociacions s'eternitzin, però per altra banda es crea l'incentiu per a les empreses d'anar-les allargant tot esperant que s'exhaureixin els dotze mesos i es passi a funcionar amb un conveni d'àmbit superior -normalment amb condicions menys avantatjoses per als treballadors- o fins i tot amb la normativa laboral bàsica. Les patronals asseguren que a les empreses no els interessa quedar-se sense conveni, però de moment la possibilitat que això pugui passar s'està fent servir per pressionar per a la firma d'acords que eliminin avantatges de la plantilla; així s'explica en bona part que hi hagi prop de 800.000 treballadors catalans dependents de convenis caducats i que deixaran de ser vigents el 8 d'agost.
Els sindicats avisen que si aquests convenis no es desencallen s'acosta una tardor amb molta conflictivitat als centres de treball, i això és l'últim que interessa a les empreses, que prou dificultats ja passen. Per això, no han de caure en la temptació de tibar massa la corda aprofitant l'avantatge que els dóna la reforma laboral. Si més no, perquè aquesta mateixa reforma els permet firmar convenis col·lectius amb la tranquil·litat que els poden deixar d'aplicar i despenjar-se'n si les circumstàncies econòmiques hi obliguen.
La dimensió empresarial
El model econòmic català és molt diferent del que hi ha a l'Estat espanyol. D'entrada, el primer que sorprèn és que el teixit empresarial català està format de forma majoritària per petites i mitjanes empreses, mentre que a l'altre costat predominen companyies més grans, moltes d'elles fruit de privatitzacions que venien d'empreses nacionalitzades en èpoques de la dictadura franquista. També es podria destacar els criteris i la manera de ser dels empresaris d'aquí i els d'allà. Al marge del model empresarial, el que sí caldria revisar és si la dimensió de milers d'empreses catalanes hauria de continuar tal com està o bé l'aposta per al futur hauria d'esdevenir cap a una major grandària. En molts casos, una dimensió més gran permetria assegurar-se la participació en projectes i concursos, sobretot a àmbit internacional. Un fet que faria possible competir amb empreses de mida més gran, que també predominen més enllà dels Pirineus. No es tracta de créixer perquè sí, sinó d'avaluar les oportunitats que podrien oferir acords de col·laboració amb altres empreses d'una mateixa activitat o sector, que en molts casos podrien resultar complementàries. A tall d'exemple, aquesta setmana obrim la secció d'Empreses amb Arrossaires del Delta de l'Ebre. Una empresa que factura 45 milions d'euros i que gràcies a la compra ara fa un any de la marca Nomen ja ha augmentat la facturació més del 50%. És un exemple, però el cas resulta interessant.
