Acompanyar mercats com el de la Xina

Bar­ce­lona Busi­ness Lan­ding es funda el juny de l'any 2011. El seu cofun­da­dor i CEO, Lluís Lluch, havia estat invo­lu­crat en temes d'inter­na­ci­o­na­lit­zació i empresa pri­vada i en expor­tació, i havia tre­ba­llat en el depar­ta­ment de pro­moció inter­na­ci­o­nal de la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona. En aquell període, explica, ja va veure opor­tu­ni­tats per cobrir millor l'ater­ratge d'empre­ses estran­ge­res a Bar­ce­lona: “Hi havia fei­nes que es feien molt ben fetes a l'admi­nis­tració pública però que neces­si­ta­ven cert suport des de l'àmbit pri­vat.”

El buit que van detec­tar era en l'acom­pa­nya­ment a les empre­ses una vegada ja han con­nec­tat amb agents a Cata­lu­nya: “Les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques feien de trac­tors, però el segui­ment que calia fer de la gent que passa per Bar­ce­lona no era el més ade­quat que podia exis­tir”, asse­gura. Ales­ho­res van ana­lit­zar qui­nes con­sul­to­ries es dedi­ca­ven al lan­ding i, en veure que ningú no cobria aquest apar­tat, van iden­ti­fi­car l'opor­tu­ni­tat de negoci.

Ara han ampliat els seus ser­veis: “Una vegada ater­ren, fem les dues coses, donem suport a ins­ti­tu­ci­ons per aju­dar-les a ges­ti­o­nar el post­vi­atge i detec­tem poten­ci­als inver­si­ons a l'estran­ger.” Tot i això, adver­teix, el 70% o 80% de l'acti­vi­tat de Bar­ce­lona Busi­ness Lan­ding és bus­car que vin­guin cap aquí i s'ins­tal·lin.

El pas següent va ser espe­ci­a­lit­zar-se geogràfica­ment: “L'espe­ci­a­li­tat que vam bus­car van ser empre­ses pro­vi­nents de mer­cats emer­gents perquè tenim la visió que hi ha una tendència i canvi de tot el que hem vist fins ara. La Xina era la fàbrica del món pro­duint per a altra gent, però ara ja no ho vol ser tant. Volen sobre­tot crear mar­ques pròpies, no només per tenir presència a la Xina, sinó per a altres mer­cats.”

I Bar­ce­lona segueix essent, segons Lluch, un gran cen­tre estratègic per a empre­ses estran­ge­res: “És una de les cinc millors ciu­tats. Hi ha uns fets que la crisi ha empit­jo­rat, però es com­pensa amb una sèrie d'aspec­tes com l'accés al talent, o sala­ris més com­pe­ti­tius. Bar­ce­lona pot ser venuda com una de les ciu­tat més impor­tants al sud d'Europa, perquè és una molt bona entrada, un bon lloc on començar a mun­tar, per exem­ple, una planta de dis­tri­bució d'una empresa xinesa de cosmètics, en la qual estem tre­ba­llant.”

Actu­al­ment, el 50% de la inversió estran­gera a l'Estat espa­nyol arriba a Cata­lu­nya. Però la com­petència entre Madrid i Bar­ce­lona és molt forta. Que dues ciu­tats com­pe­tei­xin “passa a tot arreu”, explica Lluch: “Les ciu­tats tenen enti­tat pròpies i estils pro­pis. Madrid ha gua­nyat pes pel que fa a mul­ti­na­ci­o­nals, perquè volen estar prop del poder. En el que sí podem llui­tar es en empre­ses de bio­tec­no­lo­gia, en TIC, en mobi­li­tat, en l'àmbit biomèdic i sobre­tot en l'indus­trial.”

L'empresa de Lluch fun­ci­ona també com un mit­jan­cer per con­nec­tar Àsia amb Sud-amèrica: “Hi ha empre­ses xine­ses que volen entrar a Lla­ti­noamèrica, però el canvi horari entre Àsia i Lla­ti­noamèrica són 12 hores, i nosal­tres estem al mig. Tenim una cul­tura simi­lar a la de Lla­ti­noamèrica i, natu­ral­ment, la llen­gua. A escala ins­ti­tu­ci­o­nal i en empre­ses tenim molts con­tac­tes”, explica. Han tre­ba­llat, afe­geix, per a alguna empresa ame­ri­cana en el sec­tor TIC i també durant el Mobile Word Con­gress.

Per a Lluch, però, el gran repte i apor­tació que poden rea­lit­zar com a empresa és “inten­tar que bona part del movi­ment que vindrà d'Asia passi per Bar­ce­lona”. Pre­ci­sa­ment amb aquest objec­tiu és a punt d'obrir una ofi­cina a Xan­gai. En el futur la idea s'expor­tara a São Paulo o Mos­cou. “El que interessa és repar­tir el Busi­ness Lan­ding, com un con­cepte glo­bal que ens ajudi a por­tar empre­ses d'allà cap a aquí i també d'aquí cap allà.”

La situ­ació econòmica a l'Estat espa­nyol pot fre­nar l'interès de les empre­ses, però seguei­xen exis­tint altres tipus d'opor­tu­ni­tats, com fusi­ons i adqui­si­ci­ons. “Algu­nes empre­ses d'aquí ens han dema­nat que els bus­quem inver­sors i com­pra­dors o socis finan­cers per ven­dre el 100% de l'empresa. Sobre­tot en sec­tors de dis­tri­bució i de moda, on els asiàtics estan molt interes­sats. Les empre­ses d'aquí no tenen capa­ci­tat finan­cera per ata­car un mer­cat tan gran com el xinès i nosal­tres els podem aju­dar, pri­mer a entrar en un mer­cat tan com­plex, però també a obrir la ment i plan­te­jar-se ven­dre's part de l'acci­o­na­riat de l'empresa.