Per entrar en el mercat xinès cal conèixer les seves particularitats i, de la mateixa manera, els empresaris xinesos necessiten assessorament per instal·lar-se a Catalunya. Puente China és una empresa amb seu a Badalona que s'encarrega d'assessorar empresaris catalans i xinesos. La seva responsable en temes legals, Lidan Qi, és també la fundadora de la firma d'advocats Qimeng Global i assessora dels municipis de Shenzhen i Yiwu en afers internacionals.

Durant els anys vuitanta van començar a arribar a Catalunya xinesos que venien a buscar una vida millor, a muntar un negoci. Ara vénen mitjans i grans empresaris que tenen un recorregut i presència en altres llocs d'Europa.

Són empreses potents del sector de la fabricació i s'hi instal·len per tenir una xarxa de distribució, per crear una marca o per desenvolupar la tecnologia aquí. Cada cop n'hi ha més que vénen a produir.

A la Xina el cost de la mà d'obra cada cop és més alt. Ara hi ha el que s'anomena guerra de talents, per veure qui té personal més qualificat amb perfil tècnic. Per això el busquen aquí. Els costos de personal comparats amb els d'altres països europeus són més assequibles. A més, produint aquí per al mercat europeu s'estalvien costos logístics i de distribució.

Quan els xinesos pensen en tecnologia pensen en Alemanya, quan pensen en vi pensen en França, quan pensen en gastronomia i moda pensen en Itàlia. Catalunya s'hauria de promocionar més perquè els xinesos la coneguin i la identifiquin amb algun sector concret.

Sí, però cal pensar més en les necessitats dels empresaris xinesos i avançar-se per oferir un vestit a mida. Així és com es fa a la Xina amb empreses d'altres països que s'hi volen instal·lar. Els ofereixen incentius perquè es quedin i acabin creant riquesa al país.

La falta de coneixement legal. Els preocupen sobretot els temes relacionats amb els impostos i la legislació laboral. La darrera reforma de la llei els sembla bé perquè la legislació laboral és menys dura comparada amb la d'altres països europeus. També els preocupa el tema de visats i permisos de treball, perquè normalment els càrrecs de confiança els porten de la Xina. Abans d'implantar-se comparen preus i avantatges amb altres països.

Moltíssim. De fet, ja hi ha xinesos que estan tornant al seu país. El problema és que per marxar a la Xina calen molts diners. Obrir un negoci allà ara costa més que fer-ho aquí. El lloguer d'un local en una ciutat gran és més car que aquí.

Als xinesos sempre els han interessat les inversions immobiliàries. Els arriben moltes ofertes de diferents països que fa més temps que fan promoció per al mercat xinès, però Catalunya té un gran atractiu. És qüestió de saber promocionar-se i adaptar-se al gust xinès. Molts compren per tenir lliure circulació i no haver d'esperar dos mesos amb el passaport retingut cada cop que necessiten un visat.

I tant. Barcelona és una ciutat de primera línia del món i els preus d'aquí són més barats que els de Xangai. Això fa uns anys era impensable.

Per anar al mercat xinès s'ha d'estar molt ben preparat. Primer, han d'estudiar si realment tenen capacitat per internacionalitzar-se perquè, si no, només llençaran els diners. Després cal preveure quin és el seu objectiu. El que aconsellem és buscar un soci xinès que ja conegui el mercat i tingui la seva xarxa de clients i distribució. S'ha d'estar preparat per donar resposta a les necessitats dels xinesos.

El dificulten moltíssim. A la Xina el protocol és molt important i el respecte i l'amistat és més important que el negoci, tot i que s'acaben fent negocis. Si t'esforces a aprendre el protocol xinès i respectes la seva cultura i, sobretot, si el teu producte és bo, pots entrar a la Xina. També és positiu anar amb les institucions en una missió empresarial. Pels xinesos això és signe que es tracta d'empreses serioses i solvents, tot i que també cal un treball previ i un seguiment posterior.

El sector serveis té molt mercat a la Xina, perquè el mateix govern l'està incentivant. Sobretot residències per a la gent gran, hospitals i temes relacionats amb el turisme i el medi ambient. També els productes tecnològics i d'alimentació. Per a les empreses mitjanes hi ha possibilitats més enllà de Xangai o de Pequín, on ja hi ha ara molts competidors d'altres països.

Empreses del sector de l'alimentació, de serveis, de fabricació que busquen socis a la Xina i alguna entitat financera. També assessorem professionals: enginyers i arquitectes que busquen realitzar projectes a la Xina.

No tantes. De fet, els xinesos ja han començat a deslocalitzar i produeixen en països com ara el Vietnam i Tailàndia perquè els costos són més competitius. La Xina ja no és la fàbrica del món, s'ha convertit en el mercat del món. Ara es treballa a les ciutats de primera línia però hi ha un interior que cada cop és més ric i amb més poder adquisitiu. Hem de mirar la Xina com un mercat de 1.400 milions d'habitants on la classe mitjana és molt important i està en creixement.