Eines

Universitat més emprenedora

Paradoxalment, ara que l'entorn afavoreix la universitat en el sentit que és la institució que crea i difon el coneixement, la universitat està en crisi. I ho està, entre altres raons, perquè no s'ha adaptat prou bé a les noves condicions estratègiques i organitzatives de l'economia del coneixement. Més enllà de la manca de visió estratègica envers la universitat, les legítimes reivindicacions financeres i el conjunt de problemes sobrevinguts amb la crisi, aportarem algunes línies de solució

La uni­ver­si­tat sem­pre ha estat un agent econòmic clau. A través de les seves dues fun­ci­ons tra­di­ci­o­nals, la docència i la recerca, pre­para i reci­cla la força de tre­ball i cons­tru­eix noves fron­te­res del conei­xe­ment que són la base de la inno­vació futura i de la pros­pe­ri­tat de la soci­e­tat.

Para­do­xal­ment, ara que l'entorn afa­vo­reix la uni­ver­si­tat en el sen­tit que és la ins­ti­tució que crea i difon el conei­xe­ment, la uni­ver­si­tat està en crisi. I ho està, entre altres raons, perquè no s'ha adap­tat prou bé a les noves con­di­ci­ons estratègiques i orga­nit­za­ti­ves de l'eco­no­mia del conei­xe­ment.

Més enllà de la manca de visió estratègica envers la uni­ver­si­tat, les legítimes rei­vin­di­ca­ci­ons finan­ce­res i el con­junt de pro­ble­mes sobre­vin­guts amb la crisi, apor­ta­rem algu­nes línies de solució. Ens cen­tra­rem, sobre­tot, en una pre­gunta relle­vant: què pot fer la uni­ver­si­tat per millo­rar l'empre­ne­do­ria i la cre­ació d'acti­vi­tat econòmica?

El con­cepte que més bé resu­meix els nous rols de la recent interacció entre uni­ver­si­tat, empresa i govern a través de la inno­vació és la noció de la tri­ple hèlix. En aquesta inter­pre­tació, les uni­ver­si­tats també fan d'empre­ses, esti­mu­lant les com­petències empre­ne­do­res dels seus estu­di­ants, el desen­vo­lu­pa­ment de nous nego­cis deri­vats de la recerca i intro­duint l'objec­tiu de valo­rit­zació del conei­xe­ment.

Les empre­ses també desen­vo­lu­pen pro­gra­mes de for­mació, capa­ci­tació i recerca, amb l'objec­tiu d'aug­men­tar i com­par­tir el conei­xe­ment dels seus agents, i actu­ant en el paper de les uni­ver­si­tats. I els governs actuen com a finançadors i impul­sors de la nova acti­vi­tat econòmica, men­tre man­te­nen les seves acti­vi­tats regu­la­do­res. En con­trast amb les apro­xi­ma­ci­ons que emfa­sit­zen el paper dels governs i les empre­ses com a agents pri­mor­di­als de la inno­vació, la visió de la tri­ple hèlix des­taca el paper de la uni­ver­si­tat com a fona­ment de l'empre­ne­do­ria inno­va­dora a l'eco­no­mia del conei­xe­ment.

VALO­RAR EL CONEI­XE­MENT.

La uni­ver­si­tat empre­ne­dora és el model d'uni­ver­si­tat que millor s'ajusta als reque­ri­ments de la ter­cera missió, a les neces­si­tats de valo­ració del conei­xe­ment i als reque­ri­ments de con­nexió entre la recerca bàsica i la inno­vació apli­cada. La uni­ver­si­tat empre­ne­dora s'orga­nitza al vol­tant de l'equi­li­bri de for­ces entre cinc prin­ci­pis clau que deter­mi­nen un nom­bre equi­va­lent d'acci­ons a desen­vo­lu­par.

En pri­mer lloc, la valo­rit­zació del conei­xe­ment. Per bé que el conei­xe­ment es genera i es trans­met a través dels avenços científics dis­ci­pli­na­ris i de la docència a les uni­ver­si­tats, la valo­rit­zació del conei­xe­ment esdevé un ins­tru­ment fona­men­tal del retorn a l'eco­no­mia de les uni­ver­si­tats. Amb aquest objec­tiu cal fomen­tar el desen­vo­lu­pa­ment de les xar­xes d'incu­ba­do­res, vivers d'empre­ses i parcs científics i tec­nològics. La con­nexió entre la recerca bàsica i la inno­vació apli­cada demanda una trans­for­mació de la uni­ver­si­tat, des de la uni­ver­si­tat docent, i de recerca cap a la uni­ver­si­tat empre­ne­dora.

A través d'una xarxa d'ins­ti­tuts mul­ti­dis­ci­pli­na­ris, espe­ci­a­lit­zats, ori­en­tats al mer­cat, autònoms, amb pràcti­ques de gestió dels recur­sos humans que incen­ti­vin el tre­ball empre­ne­dor, i amb pro­gra­mes de suport bàsics i avançats que s'adap­tin a les neces­si­tats de les empre­ses i dels empre­ne­dors, el procés de valo­rit­zació del conei­xe­ment cap a l'empre­ne­do­ria inno­va­dora seria molt més efi­ci­ent i efec­tiu.

En segon lloc, la inter­de­pendència. La uni­ver­si­tat empre­ne­dora interac­tua for­ta­ment amb l'empresa i els governs, no és una ins­ti­tució aïllada de la soci­e­tat, sinó que, en el procés d'empre­ne­do­ria inno­va­dora, es con­necta amb els agents econòmics i soci­als, en espe­cial amb les neces­si­tats con­cre­tes del mer­cat de tre­ball en cada moment. La uni­ver­si­tat empre­ne­dora també es dis­tin­geix perquè incen­tiva els actors locals i regi­o­nals a col·labo­rar i coo­pe­rar.

INDE­PENDÈNCIA.

En ter­cer lloc, la inde­pendència. La uni­ver­si­tat empre­ne­dora és una ins­ti­tució amb forts mar­ges d'auto­no­mia orga­nit­za­tiva i de presa de deci­si­ons, tant exter­na­ment (vin­cu­lació amb els governs i empre­ses) com inter­na­ment (estu­dis, depar­ta­ments i pro­jec­tes de la mateixa ins­ti­tució).

Segu­ra­ment, aque­lles uni­ver­si­tats que siguin capa­ces d'inten­si­fi­car la seva ter­cera missió, de crear ins­ti­tuts mul­ti­dis­ci­pli­na­ris que abor­din pro­ble­mes científics des de diver­ses dis­ci­pli­nes i que fomen­tin el pri­vi­legi del pro­fes­sor i del per­so­nal de gestió com a incen­tiu per a l'ela­bo­ració de nous pro­jec­tes i la cre­ació d'empre­ses, tin­dran més èxit en el des­cab­de­lla­ment de pro­ces­sos d'empre­ne­do­ria inno­va­dora.

En quart lloc, la hibri­dació. La reso­lució de les ten­si­ons entre els prin­ci­pis d'inter­de­pendència i d'inde­pendència s'exer­ceix a través de la hibri­dació, és a dir, la capa­ci­tat que la uni­ver­si­tat empre­ne­dora té per cons­truir for­mes orga­nit­za­ti­ves fle­xi­bles i en xarxa que com­bi­nin ambdós prin­ci­pis.

REFLE­XI­VI­TAT.

I, en cinquè lloc, el prin­cipi de refle­xi­vi­tat. Més enllà de les dues fun­ci­ons tra­di­ci­o­nals, la uni­ver­si­tat empre­ne­dora és capaç d'intro­duir meca­nis­mes de gover­nança amb con­nivència amb l'empresa, el govern i la soci­e­tat que repre­senta. En aquest sen­tit, dues qüesti­ons molt relle­vants. Pri­mera, la uni­ver­si­tat empre­ne­dora també té entre els seus objec­tius la pre­o­cu­pació per les com­petències empre­ne­do­res.

Més enllà de les dis­ci­pli­nes econòmiques i empre­sa­ri­als, les com­petències empre­ne­do­res s'hau­rien de tras­lla­dar, com a un ele­ment essen­cial del currículum dels estu­di­ants, a tot el sis­tema uni­ver­si­tari i espe­ci­al­ment a l'edu­cació primària i secundària. Segona, la uni­ver­si­tat empre­ne­dora també es pre­o­cupa per desen­vo­lu­par múlti­ples bases de conei­xe­ment. L'eco­no­mia del conei­xe­ment i l'empresa inno­va­dora i en xarxa no només gene­ren valor a través del conei­xe­ment científic i tec­nològic, sinó que també pos­si­bi­li­ten noves pro­pos­tes d'uti­li­tat per al con­junt de bran­ques d'acti­vi­tat, sovint mal ano­me­nats tra­di­ci­o­nals.

En defi­ni­tiva, nova eco­no­mia, nova uni­ver­si­tat. De la uni­ver­si­tat de la docència i la recerca a la uni­ver­si­tat empre­ne­dora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.