El Tribunal Suprem el 9 de maig de 2013 ha publicat la primera sentència relativa a les clàusules sòl dels préstecs hipotecaris, declarant que aquestes clàusules han de ser anul·lades per ser considerades abusives, quan els bancs i les caixes no hagin proporcionat als clients completa informació sobre el seu contingut i abast econòmic, tant en la fase prèvia a la subscripció dels contractes d'hipoteca, com en el moment de subscripció del contracte.

Fins a la data, les entitats financeres, amb molta freqüència, no facilitaven cap informació sobre la inclusió de la clàusula sòl en els fullets informatius dels productes hipotecaris que oferien, en els quals solament ressaltaven el baix diferencial a aplicar sobre el tipus de referència (habitualment l'Euribor) i a més solien oferir importants rebaixes sobre el diferencial, en cas de contractar diversos productes de l'entitat (plans de pensions, assegurances…)

Aquestes rebaixes sobre els interessos a pagar pel client, majoritàriament, mai no han arribat a traduir-se en una rebaixa de la quota hipotecària, ja que a pesar d'haver contractat els clients els diversos productes publicitats, per efecte de la clàusula sòl s'ha aplicat el tipus mínim obligatori, ja que en realitat la hipoteca no era d'interès variable, com constava en l'oferta i en la mateixa escriptura de préstec hipotecari, sinó un préstec a un interès fix mínim obligatori, i variable a partir del tipus establert com a sòl de la hipoteca.

D'aquesta forma, els bancs i caixes es cobrien i garantien per assegurar-se que no afectés els seus ingressos la previsible baixada dels tipus d'interès.

El Tribunal Suprem en la referida sentència ha declarat, a més, que l'existència d'un sostre o tipus màxim era presentada pels bancs com una aparent contraprestació, sense que això es correspongués amb la realitat, ja que la clàusula sostre era usada pels bancs per desinformar els clients, aparentant una distribució equilibrada de riscos per a ambdues parts que no es corresponia amb la realitat.

La veritat és que, en molts casos, els clients de les entitats financeres no van tenir coneixement de l'existència de la clàusula sòl en el seu préstec hipotecari fins que, en baixar els tipus d'interès, van veure que no s'abaratia la quota de la seva hipoteca; prova clara i evident que si bé la clàusula sòl estava consignada en la seva escriptura d'hipoteca, aquesta havia estat inserida en el seu contracte sense cap informació prèvia, i fins i tot en el mateix contracte es trobava emmascarada entre infinitat de clàusules, sense cap tipus d'explicació sobre la importància i la transcendència econòmica del tipus fix mínim que se li imposava, quan la veritat és que li suposava al client un perjudici econòmic de desenes de milers d'euros durant tota la vida de la seva hipoteca.