CCOO calcula que la llei de racionalització i sosteniment de l'administració local que el govern espanyol prepara farà perdre 30.000 llocs de treball a Catalunya i 300.000 en el conjunt de l'Estat, per la desaparició de serveis que hi haurà en molts ajuntaments petits. Així ho va afirmar José Gálvez, portaveu de la federació de serveis a la ciutadania d'aquest sindicat, que dimecres va celebrar unes jornades sobre aquesta reforma i la que prepara la Generalitat. La UGT, que calcula la mateixa destrucció d'ocupació, tem que la llei sigui només “una excusa per buscar l'estalvi compromès amb Brussel·les pel govern a costa d'aprimar l'estructura de l'administració local, acomiadar personal i eliminar serveis que es presten als ciutadans, buscant deliberadament la gestió privada i el copagament”.

Una vegada que s'aprovi la llei, tots els municipis sotmetran a examen els seus serveis, i els de menys de 20.000 habitants perdran la gestió dels serveis que superin el cost estàndard fixat per Hisenda i seran les diputacions les que se n'encarreguin, rebent finançament i els funcionaris dels municipis. Els ajuntaments ineficients amb més de 20.000 habitants podran cedir voluntàriament la gestió a la Diputació o arriscar-se a la possibilitat que el govern els apliqui els mecanismes d'intervenció de la llei d'estabilitat pressupostària.

Hisenda ha calculat que l'aplicació d'aquesta llei pot estalviar 7.129 milions d'euros entre el 2013 i el 2015, el 20%, per aplicació d'aquest concepte. El cost dels serveis obligatoris municipals en les localitats de menys de 5.000 habitants és el triple que en les de més de 100.000 ciutadans: 1.219,98 euros anuals per persona enfront de 445,44, segons el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, que sosté que hi ha “una àmplia ineficàcia” en el 92,11% dels municipis de menys de 5.000 habitants. Els sindicats temen que la nova llei sigui una excusa per abaixar sous, cosa que nega el govern, tot i que assegura que s'establirà una “forquilla salarial” per als funcionaris locals, per evitar la gran dispersió de salaris que hi ha.

El govern espanyol assegura que a Catalunya prevaldrà la llei catalana, tot i que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, manté que serà plenament aplicable aquí perquè no envaeix cap competència. En tot cas, el govern català té previst entrar aviat al Parlament l'avantprojecte de llei de governs locals, que també busca estalvis simplificant estructures i evitant duplicitats.

També es parla d'estàndards, però no de preus sinó de qualitat. Els consells comarcals seran els principals ens de prestació mancomunada de serveis als municipis, i els encarregats de gestionar els serveis mínims municipals en el cas de les localitats de menys de 5.000 habitants quan aquestes no assoleixin els estàndards de qualitat. El principal òrgan de govern de les comarques serà el Consell d'Alcaldes, en què els alcaldes tindran vot ponderat en funció de la seva població, i desapareixeran els consellers comarcals, amb la qual cosa hi haurà 1.034 càrrecs públics remunerats menys. I per evitar duplicitats, també se suprimiran els consells comarcals que coincideixin amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona. “El principi és que allà on existeix una àrea metropolitana, aquesta ha de substituir el consell comarcal i assumir-ne les funcions en l'àmbit territorial corresponent”, va explicar la consellera de Governació, Joana Ortega, en una conferència en què va presentar l'avantprojecte, que fomenta la fusió voluntària de municipis mitjançant un programa d'incentius allà on ho justifiquin elements històrics, identitaris, geogràfics i econòmics.

L'avantprojecte també incorpora la prohibició de crear noves mancomunitats o consorcis quan es pretengui desenvolupar un servei o competència ja assumit per una altra administració o bé quan aquest servei o competència el pugui prestar o exercir el consell comarcal o l'àrea metropolitana. Totes aquestes entitats també seran objecte d'extinció automàtica en cas de duplicitat, manca de presentació de comptes o dèficit continuat.

Un altre punt important és la regulació de la retribució dels representants locals. Així, s'estableix que la llei de pressupostos de la Generalitat fixarà anualment els límits màxims de les retribucions i drets d'assistència anuals que han de percebre els representants locals a Catalunya, i que els límits es fixaran en funció del tipus d'ens local, de la població, de les circumstàncies econòmiques de l'organisme i de les tasques i funcions assignades al representant que les hagi de percebre.

La Federació de Municipis de Catalunya s'oposa als projectes de reforma català i espanyol, per la desaparició de competències dels ens locals. L'Associació Catalana de Municipis rebutja frontalment el de l'Estat i accepta amb matisos el projecte català.