Competència al sector públic
La reforma de la funció pública que prepara la Generalitat busca controlar l'eficàcia dels funcionaris. Els salaris es faran dependre de la formació, la iniciativa i l'eficiència del treballador
No sabem distingir prou bé entre les persones que actuen d'una manera competent i les que no ho fan. No pot ser, per exemple, que algú aprovi una oposició en la seva joventut i fins al dia de la seva jubilació no hagi passat cap altre control objectiu de competència”, deia el 7 de maig la consellera de Governació, Joana Ortega, en una conferència a Esade sobre la necessitat d'una reforma profunda de l'administració pública, que ha d'estar centrada en els principis de transparència, retiment de comptes i avaluació constant de la seva activitat. En aquesta línia, va afirmar que fa falta una gerència pública “professional i resguardada dels cicles polítics” que avaluï el personal i que identifiqui i faci complir els valors i comportaments exigibles als treballadors públics.
De cara a l'elaboració de la llei de la funció pública catalana, el govern va crear una comissió d'experts per a la reforma de l'administració pública, que ha elaborat un informe segons el qual a la Generalitat s'ha construït una administració “a vegades més atenta a lògiques i demandes internes que orientada als resultats i a les necessitats reals dels ciutadans”. El diagnòstic de la comissió presidida pel catedràtic Guillem López-Casasnovas assenyala mancances en la gestió per falta de professionalització de la gerència pública, amb una feble autonomia dels gestors, sovint limitats per una allau de controls burocràtics, poca avaluació dels resultats i escassetat d'incentius a l'eficiència.
La proposta de canvi que fa la comissió consisteix a limitar l'estatut de funcionari per als directius i per als llocs de treball que requereixen l'exercici d'autoritat, com ara policies, inspectors i els que atorguen llicències. Per a la resta de treballadors públics proposen que s'estableixi la contractació indefinida amb les mateixes condicions del sector privat, perquè l'empleat no pugui “abusar de la protecció que li dóna el marc legal per eludir responsabilitats”. A més, es pronuncia a favor d'externalitzar tots els serveis que es pugui.
“La funció pública s'ha de reservar per a aquelles funcions que porten potestat, que porten autoritas i, per tant, necessiten aquesta protecció, tant de la interferència política com de la ciutadana. La resta? No hi ha res que justifiqui que hagin de ser funció pública”, assegura López-Casasnovas. Una apreciació que no comparteixen els sindicats. La Intersindical-CSC recorda que la figura del funcionari públic es va crear com a garantia de la imparcialitat dels poders públics enfront dels interessos privats, “per tal d'evitar situacions de canvi de tots els empleats públics amb cada canvi de partit al govern”. La federació de serveis públics de la UGT demana al govern que no faci seva una proposta que crearia una “administració catalana privada al servei d'un partit governant“ i convertiria els usuaris dels serveis públics “de ciutadans a clients”, i CCOO ironitza que “ara toca laboralitzar, procés a què algunes corporacions locals porten anys dedicades i que tan magnífics resultats ha aportat al clientelisme polític”, amb el perill que “la confiança política i personal sigui el principi per a l'accés i la promoció a la funció pública”.
En una intervenció al Parlament, el 22 de maig passat, Ortega va assenyalar que els processos d'accés a la funció pública garanteixen el respecte als principis de mèrit, i va afirmar que l'estabilitat dels funcionaris és una garantia de la seva independència, però va afegir-hi que no és just ni té sentit que el sistema de sous sigui homogeni per als funcionaris que tenen la mateixa categoria sense tenir en compte “la seva formació contínua, la seva iniciativa i la seva eficàcia i eficiència”. Una opinió que comparteix Inmaculada Rodríguez-Piñero, secretària d'economia i ocupació del PSOE, que advoca per “establir mecanismes d'incentius positius i també negatius, amb penalitzacions adequades” per als funcionaris públics.
Reforma espanyola.
La comissió ha de determinar si el sector públic espanyol està sobredimensionat, cosa que les estadístiques comparatives neguen. El 2012 hi havia 2,917 milions d'empleats -aproximadament dos milions de funcionaris i un milió de contractats laborals i eventuals- en el sector públic, xifra equivalent al 12,7 % de la població activa, mentre que la mitjana dels 34 països de l'OCDE és del 15 %. I l'Eurostat -que no inclou el personal educatiu, sanitari i de serveis socials- fixa en 1.298.300 el nombre d'assalariats al servei del sector públic, que representen un 2,8 % de la població espanyola i un 9,2% dels assalariats: un empleat públic per cada 36 habitants, mentre que a Alemanya la proporció és d'1 cada 29 i a França, d'1 cada 27. Si en el còmput incloem tot el personal dedicat al servei públic, Espanya es converteix, després d'Àustria, Portugal i Itàlia, en el país amb l'administració menys densa de la UE, amb un empleat per cada 16 habitants.
La Generalitat va tancar el 2012 amb una plantilla de 160.917 treballadors, dels quals 122.454 eren funcionaris, amb una reducció de 4.428 persones, bàsicament perquè no es van cobrir jubilacions de funcionaris, es van amortitzar places i es va retallar el nombre d'interins. El juliol del 2011, segons un informe de la patronal Pimec, Catalunya tenia 41 treballadors públics per cada 1.000 habitants, enfront de 56,6 del conjunt de l'Estat, 85,3 a Extremadura, 69,8 a Castella i Lleó, 69,4 a Aragó i 65,9 a Madrid. Aquest menor pes del sector públic català és degut en bona part al fet que la Generalitat té externalitzats serveis com ara els sanitaris, de manera que a Catalunya hi ha menys metges o infermers funcionaris que a Extremadura.
Més pegues que elogis
L'Enquesta Òmnibus 2012 del Centre d'Estudis d'Opinió va preguntar sobre la valoració de l'administració pública en general, i els entrevistats l'associaven més amb els atributs negatius (malbaratadora, lenta, complicada i autoritària, amb una mitjana de 6,16 sobre 10) que no pas amb els positius (moderna, presta serveis de major qualitat, eficient, receptiva, amb una mitjana de 5,64 sobre 10).
Hi ha més bona opinió sobre els funcionaris. En la primera onada del 2013 de l'enquesta, obtenen un 6,28 sobre un 10 de mitjana, destacant el 8,61 dels bombers, el 7,95 del personal sanitari i el 7,66 dels docents. Els menys valorats són els de l'administració de justícia (5,40) i els mossos d'esquadra (6,68).
Transparència
La comissió d'experts assegura que els empleats que no són directius no necessiten protecció especial contra la interferència dels polítics
Joan Poyano
Presidida pel catedràtic d'Economia Pública (UPF) i conseller del Banc d'Espanya, Guillem López Casasnovas, la comissió d'Experts per a la Reforma de l'Administració Pública i el seu Sector Públic està formada també per Francesc Longo, professor del Departament de Direcció de Persones i Organització d'Esade; Carles Ramió, catedràtic de Ciència Política i de l'Administració a la UPF i exdirector de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya; Joan Ramon Rovira, cap del gabinet d'Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona i membre del CAREC, i Josep Valor Sabater, doctor enginyer industrial per la UPC i pel Massachusetts Institute of Technology (MIT).
Aquesta és la seva visió de l'administració pública del futur.
Externalització
FLa nova administració ha de conèixer tots els drets i tràmits que ha de poder fer un ciutadà, i posar al seu abast tota la informació necessària per dur-los a terme de la manera més eficient possible. És essencial avançar en la línia del govern obert, que implica establir regles sobre transparència i accés a la informació per al ciutadà, reforçant la participació ciutadana en el procés de definició, producció i avaluació de serveis públics.
FEn l'àmbit de la relació amb les empreses, cal avançar cap a una estratègia inspirada pel principi de la millor regulació, que implica l'obligació que cada regulació es determini segons tres dimensions: l'impacte pressupostari i ambiental; el cost benefici de la norma per les alternatives considerades, i la garantia de no sobreposició de la nova norma amb antigues preexistents. També cal avançar en l'extensió del silenci positiu.
Limitar el funcionariat a les autoritats
FOrientar la política d'ocupació pública sota el criteri general d'“internalització de la intel·ligència i externalització del tràmit”. Els llocs de treball de plantilla s'han de reservar, amb caràcter general, a tasques qualificades de valor afegit i a les funcions necessàries per contractar, supervisar i gestionar serveis públics a través del mercat. Les feines de pur tràmit o suport logístic han de tendir a externalitzar-se.
FNo es tracta de privatitzar ni la responsabilitat de la provisió ni el seu finançament, sinó de garantir la combinació entre l'equitat i l'eficiència. “Un contracte relacional de compartiment de resultats i la reputació requerida per a la pròrroga de la seqüència contractual ha de frenar tot tipus d'oportunismes.”
Règim laboral
FQui necessita protecció contra la interferència política indeguda és el directiu públic, i no l'empleat, de manera que aquest no pugui així abusar de la protecció que li dóna el marc legal per eludir responsabilitats compartides amb l'administració i els seus directius i servir millor l'interès del ciutadà.
FEs recomana superar el disseny uniformitzador actual de l'ocupació pública, definit sota l'hegemonia de l'estatut funcionarial, i configurar les relacions d'ocupació d'una manera plural, limitant els llocs de treball reservats a persones que tinguin la condició de funcionari públic a les funcions directament connectades amb l'exercici d'autoritat administrativa. Es tractaria d'establir, com a relació d'ocupació de caràcter general per a la resta de funcions i tasques desenvolupades per empleats públics, el règim de contractació laboral.
FSuperar les inèrcies burocràtiques que perpetuen maneres de fer periclitades (oposició memorística, ascensos per antiguitat, uniformitat salarial, etcètera).
FAplicar a la promoció professional criteris basats en la possessió de competències, en l'avaluació de l'acompliment i en l'apreciació del potencial professional. Excloure a aquests efectes la consideració de l'antiguitat.
FFlexibilitzar la provisió de llocs, permetent obrir-la al reclutament extern sempre que es consideri aconsellable per garantir la captació de talent.
