Tony Hsieh és un jove emprenedor dels Estats Units que amb 24 anys va muntar la seva primera empresa, LinkExchange, que en tres anys ja donava feina a cent persones. Però la va vendre a Microsoft per 265 milions de dòlars perquè no era feliç. Aleshores va dedicar temps a reflexionar per què no se sentia bé quan aparentment ho tenia tot, i va decidir que tornaria a emprendre però situant la felicitat com a motor de l'empresa. El de menys era el producte i va invertir en una botiga de sabates a internet.

Sí, per sobre de les regles de l'empresa sempre va posar que els seus treballadors, clients i treballadors, fossin feliços; és el delivering happiness. I va veure que fent les coses així tenia més beneficis.

Efectivament, el tema ha estat objecte de diversos estudis que demostren la relació que hi ha entre invertir en felicitat i la millora dels beneficis. És lògic, un treballador feliç és més productiu i un client satisfet farà publicitat de la nostra empresa.

És cert. Ara la ciència està evidenciant que tothom és molt bo per predir la seva felicitat a curt termini però pèssim per fer-ho a llarg termini. Nosaltres no estem aquí per definir què entén cadascú per felicitat perquè seria un tema molt complex, però sí que hi ha tipus de felicitat i elements que augmenten el teu nivell de felicitat, com ara tenir un propòsit en la vida, o formar part d'un projecte que vagi més enllà dels guanys econòmic, això proporciona una felicitat més duradora. El problema és que l'home està ara molt centrat en la recerca del plaer, que també proporciona felicitat però és molt a curt termini.

El líder és molt important tant des del punt de vista personal com corporatiu. Sens dubte que el líder és essencial, però a la vegada apostem perquè aquesta responsabilitat sigui compartida.

Per generar un canvi en l'interior a vegades no hi ha res més estimulant o inspirador que una frase o una idea expressada en un discurs. Res de nou, sempre ha passat, però continua funcionant la paraula com a motor del canvi. És sorprenent però funciona.

Treballo fent projectes de delivering happiness at work, intentant que aquest model de negoci que hem desenvolupat inspiri les empreses. He de reconèixer que bona part del que facturem encara és comunicació i coneixement més que canvi real, Hem de ser realistes, tot i que jo estic preparat i l'empresa també, jo no puc canviar ningú si la persona no està preparada. Per tant ara estem en la fase d'obrir portes, obrir ulls, i és un procés intern que ha de fer la gent, no es pot forçar.

Al contrari, és el moment més necessari, el més adequat, però també el més difícil.