Res no aixeca l'ànim dels inversors i els desperta les ganes de tornar a apostar per la renda variable. L'esperada decisió del banc central dels EUA de retirar els estímuls monetaris tan bon punt l'economia nord-americana s'expandeixi a ritmes adequats continua condicionant l'esdevenir de les principals borses internacionals. Els inversors no s'han recuperat encara d'aquest anunci i, tot i que la correcció s'ha moderat en les últimes sessions, la incertesa pel que pugui passar ha fet que la prudència limiti els moviments en els parquets.

Per calmar els nervis dels inversors i frenar en sec qualsevol mostra de pànic borsari han aparegut en escena els bancs centrals d'una i altra banda de l'Atlàntic. Des dels EUA han dit que podria ser que la fi dels estímuls en la política monetària de la Reserva Federal (FED) no sigui tan pròxima com els mercats han començat a descomptar. Per la seva part el Banc Central Europeu (BCE) ha emfatitzat en el missatge que està disposat i preparat per actuar si les condicions econòmiques així ho requereixen. Cal destacar que fa gairebé un any, quan una onada de pessimisme colpejava les borses, el president del BCE, Mario Draghi, va aparèixer per calmar els inversors i llavors ho va aconseguir. Ara ho ha tornat a fer i sembla que els mercats li han donat una treva fins la setmana que ve, quan el consell de govern de l'entitat celebrarà la seva reunió mensual ordinària. També el Banc d'Anglaterra s'ha afanyat a dir que els tipus continuaran baixos encara que la FED retiri el seu programa.

Amb aquesta actuació conjunta dels bancs centrals internacionals en defensa d'una política monetària encara expansiva -que no ofegui la recuperació econòmica-, els índexs de la pràctica totalitat de borses han recuperat posicions i han abandonat els nivells mínims.

La borsa espanyola continua per sota dels 8.000 punts que va perdre dijous de la setmana precedent, però almenys s'ha allunyat dels 7.550 punts de dilluns, quan va tocar els mínims de l'exercici. El selectiu índex de la borsa espanyola ha rebotat un 0,81% en les últimes cinc sessions, fins a tancar divendres en els 7.762,70 punts trencant així amb tres setmanes consecutives amb el signe negatiu ancorat en el balanç setmanal del selectiu. Tanmateix, la davallada de l'índex en el conjunt del mes de juny ha estat tan contundent que l'últim rebot setmanal ha servit de ben poca cosa. L'Íbex 35 s'ha menjat al juny tots els guanys anuals en caure un 6,71% i situar en el -4,96% el balanç de l'índex del 2013.

El juny ha esdevingut, amb diferència, el pitjor mes de l'exercici, seguit del març (-3,77%), del febrer (-1,58%) i del maig (-1,17%). En total han estat quatre mesos de descensos que han deixat sense efecte els resultats positius assolits tant al gener com a l'abril, mesos en què l'Íbex 35 va sumar importants plusvàlues (del 2,39% i del 6,30% respectivament) pel descens de la tensió en el mercat de deute, de l'escalada cap a màxims històrics a Wall Street i de l'expectativa que el BCE abaratiria els tipus d'interès per impulsar l'economia, tal com va fer. La desconfiança dels inversors i la seva creixent aversió al risc es fa notar en els moviments erràtics que s'estan produint. Un cop més, la banca ha estat un dels sectors més colpejats per la incertesa regnant. A començaments de setmana una altra onada de vendes situava els valors bancaris de l'Íbex 35 en terreny negatiu, i n'arrossegava alguns fins als seus mínims dels últims onze mesos.

Els baixos preus assolits i un informe positiu de Citi cap a la banca espanyola va animar els inversors a prendre posicions en el sector a mitjan setmana. Tanmateix, l'alegria va durar poc i, a mesura que s'acostava el divendres, les accions dels bancs van tornat a cremar dins la cartera dels inversors, i aquests van preferir treure-les abans de prendre mal.

Les clàusules sòl de les hipoteques i la recomanació del Banc d'Espanya de limitar el dividend han situat els bancs en els primers llocs del rànquing dels valors amb pitjor evolució setmanal, amb Popular i Caixa Bank encapçalant la llista.