El pernil català fa un pas endavant
Una iniciativa del clúster Innovac promou l'adopció de les marques Barcelona i Pirineus per comercialitzar producte fet a Catalunya
Sevillanes, toros, sangria, paella i tapes de pernil. La marca Espanya pot veure amenaçat un dels seus dominis si té èxit una pretensió sorgida des del clúster català de la carn, Innovac, per posar etiqueta catalana al pernil. La idea és associar producte i territori i comercialitzar un pernil curat i altres productes carnis amb la marca Pirineu Català i la marca Barcelona. Per fer-ho possible caldria la creació d'una IGP (indicació geogràfica protegida), però, malgrat la dificultat que poden exigir els tràmits, hi ha el convenciment que la iniciativa serviria per fer créixer el sector i per trencar amb la “imatge espanyolista” del pernil.
Innovac es defineix com “una associació que representa el clúster del sector carni porcí català” i que té per objectiu “promoure la competitivitat de les empreses mitjançant la innovació i la cooperació”. Uneix 52 empreses de la indústria porcina i 17 institucions, i aquest conjunt d'empreses, majoritàriament petites i mitjanes, donen feina a més de 100.000 treballadors. El cas és que aquesta associació protagonitza una campanya que agermana les virtuts dels derivats carnis que es produeixen a Catalunya amb el ganxo internacional que té el terme Barcelona o, en menor mesura, la marca Pirineus. L'objectiu és impulsar la comercialització d'un pernil serrà associat a la marca Pirineus i a la marca Barcelona. Es tracta de donar etiqueta catalana al pernil per contrarestar l'actual preeminència d'Extremadura o Salamanca.
Pernil serrà català.
El nou etiquetatge permetria als productors de pernil curat catalans tenir més eines i més prestigi per fer front a la competència dels transformadors carnis alemanys, francesos i espanyols.
El projecte es va destapar durant la darrera assemblea extraordinària del clúster Innovacc, celebrada a Olot. És el director general de l'empresa d'embotits Espuña i vicepresident del clúster, Xavier Espuña, qui ha posat sobre la taula el projecte i ha defensat la potencialitat que podria tenir la comercialització d'un pernil serrà català associat a marques tan reconegudes com ho són Barcelona o Pirineus.
El gerent d'Innovacc, Eudald Casas, entén que vincular el producte a Barcelona li dóna molta volada a l'hora de relacionar-lo amb les tapes. El concepte Pirineus podria anar més associat a la idea de tradició, natura i alimentació de qualitat.
Casas no amaga que cal superar alguns tràmits burocràtics per acreditar que és un producte de qualitat que s'elabora en una àrea restringida. En aquest sentit, el suport de l'administració pot ser un bon aliat a l'hora de fer possible el registre de les denominacions.
“El pernil curat és un producte molt conegut que es ven per tot el món, però que sovint es relaciona amb una imatge d'espanyolitat”, valora Casas, que considera que això pot perjudicar els productors catalans.
Canvi de denominació.
Amb la normativa que fins ara estava en vigor, les denominacions pel pernil ibèric (també anomenat pota negra) són: pernil ibèric de gla (s'alimenten només de glans), d'enceball (el que en castellà es diu recebo i que designa els porcs que s'han alimentat de glans i de cereals), d'engreix (només s'afarten amb cereals) i d'engreix de camp.
Ara, s'elimina una categoria, i queda: porc de gla, porc d'enceball de camp (criat amb pinso, però també en el camp amb herba i glans) i porc d'enceball (criat només amb pinso en una granja).
Aquestes tres denominacions s'aplicaran per al porc 100% ibèric i per a l'ibèric o creuat, que haurà de tenir una puresa genètica mínima del 50%, percentatge que haurà de figurar igualment en l'etiqueta.
A daus per al lleó de la Metro
L'empresa catalana de pernils Enrique Tomás (recentment guardonada per Pimec com a comerç més competitiu del país) ha llançat amb èxit una iniciativa per vendre pernil en un format innovador i en un escenari gens habitual. L'empresa ven a les sales de cinema unes paperines amb daus de pernil per entretenir la gana mentre es mira una pel·lícula, com es fa amb les crispetes. Xavi Bru és el cap de màrqueting de l'empresa i destaca que les paperines són “uns cons de bambú, un material impermeable que evita que et taquis” que s'omplen amb vora 70 grams de pernil “de la part que toca l'os, una part que és complicada de tallar si es vol pernil per fer entrepans, però molt gustosa”. Bru va contactar amb Cinesa (empresa que té 10 complexes de cinema a Catalunya i diverses sales més a l'Estat espanyol) i explica que “em va costar un minut convèncer-los”. El con de pernil es ven a 5,5 euros i “a cada cinema en servim 9 quilos setmanalment”.
Enrique Tomás vol obrir vint botigues noves abans de finals d'any i arrenca ara un procés d'expansió arreu de l'Estat (a dia d'avui la de Saragossa és l'única botiga que té fora de Catalunya). L'empresa admet que, en l'estratègia per fer-se un forat fora del mercat català, dóna certa prioritat a guanyar presència en les sales de cinema perquè “ser als cines pot ser el millor anunci per les botigues que anirem obrint”.