Si fem examen de consciència, la Unió Europea tenia unes prioritats quan es va impulsar el mercat comú. Es tractava de garantir la lliure circulació de mercaderies, de persones, de capitals i de serveis. En aquest sentit, la gran prioritat eren les grans empreses transfrontereres perquè, de fet, eren els grans operadors econòmics.

Des del punt de vista de la petita i mitjana empresa, és possible que s'hagi interpretat que la normativa comunitària queda molt lluny, que Brussel·les no té en compte les pimes. El 2008, amb la llei de la petita empresa (small business act) es deixa clar que una arma per a la competitivitat d'Europa són les pimes. A Europa hi ha 23 milions de pimes, si cada una d'aquestes creessin un lloc de treball s'acabaria l'atur. Si demanes a cada una de les 500 grans empreses europees que absorbeixin aquest paper contractador, cada una hauria de contractar 46.000 treballadors. Hem de pensar que nou de cada deu llocs de treball creats a Europa en els darrers deu anys els han creat les pimes. Vull dir que hi ha un esforç evident des de l'any 2008. Estem intentant canviar la situació, diem que think small first (pensa primer en petit) és la prioritat.

Més que un error de base, el que va passar és que es va donar prioritat al mercat transfronterer i les pimes, per definició, no són les que hi estan més implicades. Un cop ens hem adonat de la importància d'aquest tipus d'empresa en la internacionalització, la perspectiva ha variat. El seu potencial és enorme perquè només una de cada quatre pimes exporta en l'àmbit comunitari i només una de cada vuit surt d'aquest àmbit per vendre. Si volem crear ocupació s'ha de comptar amb aquestes empreses, la innovació ve de les petites empreses. I no hi ha oposició entre petites i grosses, es necessiten mútuament. A Europa hi ha moltes més pimes que als Estats Units i sap per què? Perquè als Estats Units fer el salt de mitjana a gran empresa és més senzill. En canvi, aquí hi ha una fragmentació que impedeix l'economia d'escala i que, per tant, impedeix fer el salt per créixer.

Sí, ha de tenir confiança en les institucions i en les iniciatives que les institucions duen a terme per donar suport a la seva expansió. Però també ha de tenir confiança en ella mateixa i saber que amb un bon projecte pot sortir a vendre.

En l'àmbit de les pimes, estem treballant molt bé amb els estats. Quan jo vaig ser nomenat en aquest càrrec, ens vam centrar a preguntar-nos com ho havíem de fer, des de Brussel·les, per interactuar amb 23 milions de pimes. Era impossible. Per tant, vam optar per demanar als estats que designessin un interlocutor i, així, creem la xarxa d'enviats especials de les pimes. N'hi ha un per cada estat membre (a Espanya és el director general d'Indústria, Manuel Valle) i ens reunim quatre o cinc vegades l'any per posar en marxa els programes d'actuació. Analitzem què estan fent els països que exporten més, què fan els països on hi ha més accés al crèdit, quins programes són prioritaris per afavorir el finançament, com podem simplificar les regles per a les empreses, quines bones pràctiques es poden usar en matèria d'emprenedoria, etc. Tenim una agenda de treball i un programa d'acció i estem treballant en aquesta línia, copsant les preocupacions que ens trasllada cada sector. I cada sector ens ha de traslladar les preocupacions perquè moltes vegades se'ns fa difícil tenir un coneixement exacte de cada realitat.

Crec que en aquests moments de crisi pensar més en Europa es fa més necessari que mai. La solució no és replegar-se, la solució no és el proteccionisme, Calen solucions en clau europea. La unió fa la força perquè som un mercat interior de 500 milions de consumidors. Tenim empreses, gent ben formada, podem competir en innovació i en desenvolupament del nostre mercat interior. És possible que hi hagi en alguns països cert euroescepticisme i és possible que en època de crisi sigui més difícil avançar perquè les dificultats fan que alguns països tendeixin a replegar-se i que hi hagi certa desconfiança en les institucions europees. Però la desconfiança també es dóna en l'àmbit nacional. S'ha de vèncer la desconfiança i fer un discurs realista. La realitat és que la UE és un projecte que ha fet progressar Europa i que ens permet competir amb altres regions del món. Sense la UE els països serien irrellevants. Avançant en els interessos de cada estat també s'avança en l'interès general. És el desafiament que tenim per sortir de la crisi.

Són situacions diferents. D'una banda, hi ha les economies emergents, amb un gran potencial de creixement i costos molt reduïts pel que fa a mà d'obra. Creixen, però, des d'un punt de partida molt baix. Són països, però, que no poden competir amb Europa ni en innovació ni en qualitat.

Crec que Europa en general és sinònim de qualitat, de bon fer, d'empreses innovadores, de professionals molt bons. I un només se n'adona quan surt fora. Acabo de venir de Mèxic i quan arribes allà i dius “jo sóc europeu” et miren amb un gran respecte. I per què? Perquè a Europa hi ha empreses que poden aportar solucions a problemes econòmics. Europa té tecnologia, moda, disseny, farmàcia, aeronàutica, sector agroalimentari i energia. És un element característic d'Europa que no existeix enlloc més del món. I no només ho té Alemanya. El turisme espanyol és el millor del món, o fixa't en la moda.

És perfectament compatible. Nosaltres hem llançat un pla que es diu Emprenedors 2020 i que busca recuperar les vocacions empresarials a Europa, que la gent tingui de nou vocació d'emprendre, de crear alguna cosa i no només de ser empleat. S'ha d'apostar per l'educació, per eliminar obstacles, pel suport als joves i a les dones. Però les vocacions emprenedores han de venir de la societat, això no és incompatible amb el fet que hi hagi instruments de suport impulsats per les institucions. Les mesures no substitueixen les vocacions.

És una responsabilitat compartida i tothom ha d'exercir el seu paper. Els empresaris són els herois dels nostres temps, són les persones que aposten el que tenen i fins i tot el que no tenen per crear riquesa. Per això diem que s'ha de cuidar molt la seva condició social i la seva imatge, i no fer que siguin els dolents de la pel·lícula, perquè no ho són. Les institucions hem d'orientar els nostres programes cap a les empreses i cap als emprenedors perquè són els que creen llocs de treball, i si volem sortir de la crisi és molt millor tenir una societat dinàmica amb emprenedors i empreses que no caure en altres models que no condueixen a res. Cadascú té les seves responsabilitats, però és perfectament possible treballar conjuntament. El nostre pla d'emprenedors, després d'aprovar-lo, l'hem sotmès a examen de totes les associacions empresarials europees i l'han aprovat. Hi hem incorporat els seus comentaris. Treballant junts és com obtenim millors resultats.

Estem parlant de coses diferents. Una cosa és el paper importantíssim que tenen les pimes a l'hora de crear ocupació a Catalunya, Espanya i on sigui, i una altra cosa és el tema sobiranista. Em remeto al que pugui dir el president de la Comissió en aquest sentit, i no tinc res més a dir.

Catalunya és una de les regions motores, amb una gran iniciativa empresarial, amb una vocació industrial, amb una situació geogràfica privilegiada i amb una vocació d'emprenedoria molt marcada i de molt d'èxit. Crec que el gran desafiament és que les petites i mitjanes empreses passin de víctimes de la crisi a protagonistes de la recuperació econòmica.