“Només una de cada quatre pimes exporta en l'àmbit comunitari”

Si fem exa­men de consciència, la Unió Euro­pea tenia unes pri­o­ri­tats quan es va impul­sar el mer­cat comú. Es trac­tava de garan­tir la lliure cir­cu­lació de mer­ca­de­ries, de per­so­nes, de capi­tals i de ser­veis. En aquest sen­tit, la gran pri­o­ri­tat eren les grans empre­ses trans­fron­te­re­res perquè, de fet, eren els grans ope­ra­dors econòmics.

Des del punt de vista de la petita i mit­jana empresa, és pos­si­ble que s'hagi inter­pre­tat que la nor­ma­tiva comu­nitària queda molt lluny, que Brus­sel·les no té en compte les pimes. El 2008, amb la llei de la petita empresa (small busi­ness act) es deixa clar que una arma per a la com­pe­ti­ti­vi­tat d'Europa són les pimes. A Europa hi ha 23 mili­ons de pimes, si cada una d'aques­tes cre­es­sin un lloc de tre­ball s'aca­ba­ria l'atur. Si dema­nes a cada una de les 500 grans empre­ses euro­pees que absor­bei­xin aquest paper con­trac­ta­dor, cada una hau­ria de con­trac­tar 46.000 tre­ba­lla­dors. Hem de pen­sar que nou de cada deu llocs de tre­ball cre­ats a Europa en els dar­rers deu anys els han creat les pimes. Vull dir que hi ha un esforç evi­dent des de l'any 2008. Estem inten­tant can­viar la situ­ació, diem que think small first (pensa pri­mer en petit) és la pri­o­ri­tat.

Més que un error de base, el que va pas­sar és que es va donar pri­o­ri­tat al mer­cat trans­fron­te­rer i les pimes, per defi­nició, no són les que hi estan més impli­ca­des. Un cop ens hem ado­nat de la importància d'aquest tipus d'empresa en la inter­na­ci­o­na­lit­zació, la pers­pec­tiva ha variat. El seu poten­cial és enorme perquè només una de cada qua­tre pimes exporta en l'àmbit comu­ni­tari i només una de cada vuit surt d'aquest àmbit per ven­dre. Si volem crear ocu­pació s'ha de comp­tar amb aques­tes empre­ses, la inno­vació ve de les peti­tes empre­ses. I no hi ha opo­sició entre peti­tes i gros­ses, es neces­si­ten mútua­ment. A Europa hi ha mol­tes més pimes que als Estats Units i sap per què? Perquè als Estats Units fer el salt de mit­jana a gran empresa és més sen­zill. En canvi, aquí hi ha una frag­men­tació que impe­deix l'eco­no­mia d'escala i que, per tant, impe­deix fer el salt per créixer.

Sí, ha de tenir con­fiança en les ins­ti­tu­ci­ons i en les ini­ci­a­ti­ves que les ins­ti­tu­ci­ons duen a terme per donar suport a la seva expansió. Però també ha de tenir con­fiança en ella mateixa i saber que amb un bon pro­jecte pot sor­tir a ven­dre.

En l'àmbit de les pimes, estem tre­ba­llant molt bé amb els estats. Quan jo vaig ser nome­nat en aquest càrrec, ens vam cen­trar a pre­gun­tar-nos com ho havíem de fer, des de Brus­sel·les, per interac­tuar amb 23 mili­ons de pimes. Era impos­si­ble. Per tant, vam optar per dema­nar als estats que desig­nes­sin un inter­lo­cu­tor i, així, creem la xarxa d'envi­ats espe­ci­als de les pimes. N'hi ha un per cada estat mem­bre (a Espa­nya és el direc­tor gene­ral d'Indústria, Manuel Valle) i ens reu­nim qua­tre o cinc vega­des l'any per posar en marxa els pro­gra­mes d'actu­ació. Ana­lit­zem què estan fent els països que expor­ten més, què fan els països on hi ha més accés al crèdit, quins pro­gra­mes són pri­o­ri­ta­ris per afa­vo­rir el finançament, com podem sim­pli­fi­car les regles per a les empre­ses, qui­nes bones pràcti­ques es poden usar en matèria d'empre­ne­do­ria, etc. Tenim una agenda de tre­ball i un pro­grama d'acció i estem tre­ba­llant en aquesta línia, cop­sant les pre­o­cu­pa­ci­ons que ens tras­llada cada sec­tor. I cada sec­tor ens ha de tras­lla­dar les pre­o­cu­pa­ci­ons perquè mol­tes vega­des se'ns fa difícil tenir un conei­xe­ment exacte de cada rea­li­tat.

Crec que en aquests moments de crisi pen­sar més en Europa es fa més neces­sari que mai. La solució no és reple­gar-se, la solució no és el pro­tec­ci­o­nisme, Calen solu­ci­ons en clau euro­pea. La unió fa la força perquè som un mer­cat inte­rior de 500 mili­ons de con­su­mi­dors. Tenim empre­ses, gent ben for­mada, podem com­pe­tir en inno­vació i en desen­vo­lu­pa­ment del nos­tre mer­cat inte­rior. És pos­si­ble que hi hagi en alguns països cert euro­es­cep­ti­cisme i és pos­si­ble que en època de crisi sigui més difícil avançar perquè les difi­cul­tats fan que alguns països ten­dei­xin a reple­gar-se i que hi hagi certa des­con­fiança en les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees. Però la des­con­fiança també es dóna en l'àmbit naci­o­nal. S'ha de vèncer la des­con­fiança i fer un dis­curs rea­lista. La rea­li­tat és que la UE és un pro­jecte que ha fet pro­gres­sar Europa i que ens per­met com­pe­tir amb altres regi­ons del món. Sense la UE els països serien irre­lle­vants. Avançant en els interes­sos de cada estat també s'avança en l'interès gene­ral. És el des­a­fi­a­ment que tenim per sor­tir de la crisi.

Són situ­a­ci­ons dife­rents. D'una banda, hi ha les eco­no­mies emer­gents, amb un gran poten­cial de crei­xe­ment i cos­tos molt reduïts pel que fa a mà d'obra. Crei­xen, però, des d'un punt de par­tida molt baix. Són països, però, que no poden com­pe­tir amb Europa ni en inno­vació ni en qua­li­tat.

Crec que Europa en gene­ral és sinònim de qua­li­tat, de bon fer, d'empre­ses inno­va­do­res, de pro­fes­si­o­nals molt bons. I un només se n'adona quan surt fora. Acabo de venir de Mèxic i quan arri­bes allà i dius “jo sóc euro­peu” et miren amb un gran res­pecte. I per què? Perquè a Europa hi ha empre­ses que poden apor­tar solu­ci­ons a pro­ble­mes econòmics. Europa té tec­no­lo­gia, moda, dis­seny, farmàcia, aeronàutica, sec­tor agro­a­li­men­tari i ener­gia. És un ele­ment carac­terístic d'Europa que no exis­teix enlloc més del món. I no només ho té Ale­ma­nya. El turisme espa­nyol és el millor del món, o fixa't en la moda.

És per­fec­ta­ment com­pa­ti­ble. Nosal­tres hem llançat un pla que es diu Empre­ne­dors 2020 i que busca recu­pe­rar les voca­ci­ons empre­sa­ri­als a Europa, que la gent tin­gui de nou vocació d'empren­dre, de crear alguna cosa i no només de ser empleat. S'ha d'apos­tar per l'edu­cació, per eli­mi­nar obs­ta­cles, pel suport als joves i a les dones. Però les voca­ci­ons empre­ne­do­res han de venir de la soci­e­tat, això no és incom­pa­ti­ble amb el fet que hi hagi ins­tru­ments de suport impul­sats per les ins­ti­tu­ci­ons. Les mesu­res no subs­ti­tu­ei­xen les voca­ci­ons.

És una res­pon­sa­bi­li­tat com­par­tida i tot­hom ha d'exer­cir el seu paper. Els empre­sa­ris són els herois dels nos­tres temps, són les per­so­nes que apos­ten el que tenen i fins i tot el que no tenen per crear riquesa. Per això diem que s'ha de cui­dar molt la seva con­dició social i la seva imatge, i no fer que siguin els dolents de la pel·lícula, perquè no ho són. Les ins­ti­tu­ci­ons hem d'ori­en­tar els nos­tres pro­gra­mes cap a les empre­ses i cap als empre­ne­dors perquè són els que creen llocs de tre­ball, i si volem sor­tir de la crisi és molt millor tenir una soci­e­tat dinàmica amb empre­ne­dors i empre­ses que no caure en altres models que no con­du­ei­xen a res. Cadascú té les seves res­pon­sa­bi­li­tats, però és per­fec­ta­ment pos­si­ble tre­ba­llar con­jun­ta­ment. El nos­tre pla d'empre­ne­dors, després d'apro­var-lo, l'hem sotmès a exa­men de totes les asso­ci­a­ci­ons empre­sa­ri­als euro­pees i l'han apro­vat. Hi hem incor­po­rat els seus comen­ta­ris. Tre­ba­llant junts és com obte­nim millors resul­tats.

Estem par­lant de coses dife­rents. Una cosa és el paper impor­tantíssim que tenen les pimes a l'hora de crear ocu­pació a Cata­lu­nya, Espa­nya i on sigui, i una altra cosa és el tema sobi­ra­nista. Em remeto al que pugui dir el pre­si­dent de la Comissió en aquest sen­tit, i no tinc res més a dir.

Cata­lu­nya és una de les regi­ons moto­res, amb una gran ini­ci­a­tiva empre­sa­rial, amb una vocació indus­trial, amb una situ­ació geogràfica pri­vi­le­gi­ada i amb una vocació d'empre­ne­do­ria molt mar­cada i de molt d'èxit. Crec que el gran des­a­fi­a­ment és que les peti­tes i mit­ja­nes empre­ses pas­sin de vícti­mes de la crisi a pro­ta­go­nis­tes de la recu­pe­ració econòmica.