Focus

Pensar en petit per sortir de la crisi

Empresaris i experts reclamen polítiques en favor de la pime, que és el 99% del teixit empresarial

Les empreses gasela de Catalunya van generar 42.000 llocs de treball en dos anys
La posada en marxa a Europa de l'Small Business Act va topar de ple amb la crisi

Són les pimes les que gene­ra­ran ocu­pació, és a elles a les que hem d'aju­dar.” Ho deia el pre­si­dent de l'exe­cu­tiu espa­nyol, Mari­ano Rajoy, aquesta set­mana pas­sada en la cimera sobre pro­moció de l'ocu­pació juve­nil con­vo­cada a Berlín, i on s'han com­promès aju­des per valor de 18.000 mili­ons d'euros per incen­ti­var la con­trac­tació de joves per part de les peti­tes i mit­ja­nes empre­ses i per faci­li­tar el seu accés a crèdit, tot a través del Banc Euro­peu d'Inver­si­ons (BEI).

Europa comença a posar sobre la taula mesu­res d'estímul després d'uns anys en què la lluita con­tra el dèficit i els res­cats ban­ca­ris s'ho han endut tot, i és en aquest nou esce­nari on les pimes dema­nen pas. No en va les pimes –és a dir, aque­lles empre­ses que no superen els 250 tre­ba­lla­dors ni superen una fac­tu­ració anual de 50 mili­ons d'euros- repre­sen­ten més del 99% del tei­xit empre­sa­rial de la UE si bé això no s'ha traduït sem­pre en una atenció pro­ta­go­nista. El 2008 Brus­sel·les va tirar enda­vant la Small Busi­ness Act o llei de pimes que pre­te­nia donar una empenta deci­dida al “pen­sar pri­mer a petita escala”, però el cert és que la coin­cidència amb l'arri­bada de la crisi econòmica va dei­xar molt poc marge d'actu­ació. “Quan en fas un balanç veus que no s'ha avançat gai­rebé en res, una de les pri­o­ri­tats que es mar­ca­ven ales­ho­res era el finançament i fa més de cinc anys que tenim sequera total”, des­taca el pre­si­dent de Pimec, Josep González. La cana­lit­zació dels nous ajuts a través del BEI tam­poc genera gaire entu­si­asme al pre­si­dent de Pimec, ja que hi veu el perill que s'acabi con­ver­tint “en un segon res­cat ban­cari enco­bert” si es dis­tri­bu­eix a través de les ins­ti­tu­ci­ons ofi­ci­als com l'ICO. “Ja ho hem vist abans, les enti­tats finan­ce­res apro­fi­ten per subs­ti­tuir els crèdits que ja tenen con­ce­dits les pimes per línies ICO i l'únic que s'acon­se­gueix és millo­rar la tre­so­re­ria dels bancs.”

PRO­POSTA DE MESU­RES.

La patro­nal de la petita i mit­jana empresa acaba d'entre­gar al con­se­ller d'Empresa i Ocu­pació, Felip Puig, un docu­ment on recull un con­junt de mesu­res per millo­rar l'acti­vi­tat pro­duc­tiva. Entre les pro­pos­tes més des­ta­ca­des s'inclou l'enèsima demanda per avançar cap a la sim­pli­fi­cació admi­nis­tra­tiva, veri­ta­ble mal­de­cap per a les pimes i sobre­tot per a les més peti­tes. De moment sem­bla que l'anunci per part de la Gene­ra­li­tat que sot­metrà a un test de pimes tota futura llei per evi­tar l'impacte nega­tiu que la regu­lació nor­ma­tiva té sobre l'acti­vi­tat empre­sa­rial es mira amb cau­tela. Segu­ra­ment perquè tots els governs -inde­pen­dent­ment del seu color polític- que han ocu­pat la Gene­ra­li­tat han apro­vat mesu­res per sim­pli­fi­car tràmits i de moment el balanç per als empre­sa­ris és que tot segueix igual. “Con­ti­nuem tenint una men­ta­li­tat molt garan­tista, es posen tra­ves i con­trols cons­tants”, diu el secre­tari gene­ral de la Cecot, David Gar­ro­fer. Per al cap del Gabi­net d'Estu­dis Econòmics i Infra­es­truc­tu­res de la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona, Joan Ramon Rovira, en aquest tema hi ha “una diferència evi­dent entre el que es diu i el que es fa perquè fa falta volun­tat política per plan­te­jar una reforma del sec­tor públic efec­tiva i perquè manca una coor­di­nació al màxim nivell que per­meti con­sen­suar mesu­res en l'àmbit muni­ci­pal”.

El govern d'Artur Mas ha fet, però, un pas més tras­lla­dant a l'admi­nis­tració cata­lana la figura del Mr. Pime impul­sat per la Unió Euro­pea, i con­ver­tint-se així en una de les pri­me­res admi­nis­tra­ci­ons no esta­tals a fer-ho. Per al secre­tari gene­ral de la Cecot aquest movi­ment resulta posi­tiu “perquè d'entrada ja és una manera de reconèixer la importància de la pime i que s'entén que són aques­tes les que gene­ren ocu­pació perquè les grans mul­ti­na­ci­o­nals avui són aquí però demà no se sap”.

El cert és que la crisi econòmica ha posat en evidència que les grans mul­ti­na­ci­o­nals no sem­pre apor­ten el que els cor­res­pon­dria per volum de fac­tu­ració i que, en defi­ni­tiva, la seva con­tri­bució a les mal­me­ses arques públi­ques deixa molt a desit­jar. Casos fla­grants com el de la nord-ame­ri­cana Apple, que l'any pas­sat només va pagar un 2% d'impos­tos a Europa sobre 36.000 mili­ons d'euros de ven­des, han indig­nat més d'un gover­nant. Un recent informe de l'OCDE posa de mani­fest la situ­ació de com­petència des­lle­ial que suposa el marc fis­cal actual sobre la petita i mit­jana empresa. En el cas de l'Estat espa­nyol, per exem­ple, les empre­ses que fac­tu­ren més de 1.000 mili­ons d'euros paguen un tipus mitjà efec­tiu en l'impost de soci­e­tats que no arriba al 17% men­tre que el de les pimes està en el 21%. “No pot ser que la pressió fis­cal efec­tiva sigui més gran per a la pime, defen­sem menys pressió fis­cal per a totes les empre­ses però sense que hi hagi dis­cri­mi­na­ci­ons”, des­taca Joan Ramon Rovira. També David Gar­ro­fer denun­cia la incon­gruència que “les empre­ses de l'Ibex 35 supor­tin menys pressió fis­cal que les pimes” i per això reclama que “a l'hora de par­lar d'empre­ses soci­al­ment res­pon­sa­bles es tin­gui en compte qui­nes són les que estan con­tri­buint més”.

Ara bé, els experts també aler­ten del perill d'anar a l'extrem con­trari d'avançar en sis­te­mes fis­cals on es pena­litzi gua­nyar dimensió. De fet sobre el paper això ja passa en alguns supòsits, igual que la legis­lació labo­ral no sem­pre incen­tiva gua­nyar dimensió en plan­ti­lla. “Hi ha nor­ma­tiva que no ajuda a fer que l'empresa es faci gran i seria un error que el govern plan­tegés mesu­res per pro­te­gir les pimes que difi­cul­tes­sin aquest salt”, des­taca el catedràtic d'Eco­no­mia de la UPF Oriol Amat.

I és que mirant les estadísti­ques queda clar que el que manca a l'eco­no­mia són pre­ci­sa­ment grans empre­ses. A Cata­lu­nya les empre­ses de més de 250 tre­ba­lla­dors només repre­sen­ten el 0,16% del total i de fet el que hi pre­do­mina són les molt peti­tes empre­ses, ja que segons recull l'Anu­ari de la Pime Cata­lana 2012 de Pimec la grandària mit­jana de les pimes al 2010 pel que fa al nom­bre d'ocu­pats se situa en 3,6 per­so­nes per empresa. I això al final, recor­den els experts, té una incidència evi­dent sobre els índex d'inter­na­ci­o­na­lit­zació i des­pesa pri­vada en R+D+i ja que difícil­ment les empre­ses més peti­tes tenen capa­ci­tat per assu­mir aques­tes inver­si­ons. També el degà del Col·legi d'Eco­no­mis­tes de Cata­lu­nya, Joan B. Casas, apunta que la pri­o­ri­tat en aquest movi­ment de suport a les pimes s'ha de fer amb cura perquè, explica, “tan impor­tant és man­te­nir les pimes com faci­li­tar que aques­tes crei­xin i pas­sin a ser grans”.

En tot cas, on també hi ha coin­cidència és en el fet que són les pimes i les empre­ses de nova cre­ació les que poden gene­rar nova ocu­pació i con­tri­buir així a reduir les ele­va­des taxes d'atur. Un exem­ple s'extreu de l'estudi que està ela­bo­rant la UPF i que coor­dina Amat sobre les ano­me­na­des gasela -aque­lles que mos­tren un crei­xe­ment alt de fac­tu­ració (al vol­tant del 20%) de manera sos­tin­guda durant més d'un exer­cici-, i on es posa de mani­fest que entre el 2009 i el 2011 les 420 empre­ses iden­ti­fi­ca­des a Cata­lu­nya dins aquests cri­te­ris van gene­rar 42.000 nous llocs de tre­ball, una xifra que con­trasta amb la des­trucció neta d'ocu­pació que va regis­trar el mer­cat labo­ral en aquest mateix període.

Segons les xifres de l'Anu­ari de la Pime Cata­lana 2012 de Pimec, les pimes gene­ren el 70% de l'ocu­pació i con­tri­bu­ei­xen en gai­rebé el 60% del valor afe­git brut (VAB) mer­can­til del con­junt de l'eco­no­mia cata­lana. Alhora, però, les pimes, i espe­ci­al­ment les peti­tes, són les que més estan notant les con­seqüències de la crisi, en bona part com a con­seqüència de la manca d'accés a crèdit. En aquest esce­nari el govern català també ha fet un nou pas per faci­li­tar l'accés d'aques­tes empre­ses a la con­trac­tació pública. No és la pri­mera ini­ci­a­tiva en aquest sen­tit, però fins ara, recorda Josep González, “a la pràctica seguei­xen pro­duint-se més con­ces­si­ons a les grans empre­ses en part perquè aques­tes apli­quen preus teme­ra­ris que després es tra­du­ei­xen en una dis­mi­nució de la qua­li­tat del ser­vei”. Per al pre­si­dent de Pimec, si el que vol l'admi­nis­tració és donar suport a les pimes hi ha mol­tes mane­res de començar. “Per exem­ple, aju­dant a l'apro­xi­mació de la uni­ver­si­tat a la pime incen­ti­vant més la recerca apli­cada i, per tant, fent que la uni­ver­si­tat s'acosti a les empre­ses que no tenen capa­ci­tat de fer R+D per si soles.”

Segons el Depar­ta­ment d'Empresa i Ocu­pació, en els objec­tius del nou Pro­grama d'Atenció a la Pime que lide­rarà Jordi Ser­ret, s'inclou el d'“impul­sar la com­pe­ti­ti­vi­tat de les peti­tes i mit­ja­nes empre­ses dis­se­nyant eines per a la inno­vació, la inter­na­ci­o­na­lit­zació i la capa­ci­tació o el de pro­moure l'adap­tació del marc nor­ma­tiu fent-lo més idoni a les seves espe­ci­fi­ci­tats, així com sen­si­bi­lit­zar les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques”. Com es farà això, però, és encara una incògnita perquè segons el mateix depar­ta­ment el nou res­pon­sa­ble de Pimes encara no pot con­cre­tar mesu­res perquè el seu nome­na­ment és massa recent. Així s'entén la des­con­fiança que mos­tren els empre­sa­ris. “Ens omplim la boca par­lant de la importància de les pimes però estem lluny de veure polítiques ori­en­ta­des real­ment a la pime”, diu González.

Mr. Pime a la catalana

Jordi Serret no és precisament un nouvingut a l'administració però no ho tindrà fàcil en aquesta etapa com a Mr. Pime. I no només perquè la manca de pressupost pot fer difícil concretar mesures sinó també perquè necessitarà capacitat d'acció per proposar polítiques transversals. “Si aquesta figura s'ha de limitar a fer recomanacions no avançarem gens, ha de tenir capacitat d'execució sobre tots els departaments”, explica Joan Ramon Rovira, de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Un univers dominat per les microempreses

Segons dades de l'oficina d'estadística europea Eurostat, a la UE-27 hi havia el 2010 21,8 milions d'empreses. D'aquestes, més de 20 milions, és a dir, el 92,44%, eren empreses de menys de deu treballadors. Un 4,07% eren empreses d'entre 10 i 19 empleats, un 2,13% tenien de 20 a 49 treballadors, un 1,01% de 50 a 249 i només un 0,19% superava els 250 treballadors.

Són dades que posen de manifest que l'univers empresarial europeu està dominat sobretot per les petites empreses. Aquest pes, però, no es trasllada al volum d'ocupació que representen ja que les grans empreses són menys però aglutinen més del 30% del total dels treballadors.

Per països, les estadístiques d'Eurostat posen en evidència que el mapa general varia molt poc, però que el pes relatiu de les empreses micro és més elevat en economies com l'espanyola, on els 2,3 milions d'empreses de menys de deu empleats representen fins al 93,79% del total i on les empreses grans de més de 250 treballadors (2.920 en total) no passen del 0,11% del conjunt. En canvi, en economies com l'alemanya el percentatge de grans empreses sobre el total se situa lleugerament per sobre de la mitjana de la UE-27, amb un 0,46% del total.

En aquest escenari no sorprèn que la UE hagi inclòs en la seva agenda per a l'Objectiu 2020 mencions concretes a afavorir la presència de la pime en determinades polítiques com per exemple aquelles que fan referència als projectes d'inversió en R+D+i.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.