El lobbisme és un procés planificat de comunicació dissenyat per intervenir sobre una decisió pública amb l'objectiu de crear un clima d'opinió favorable als interessos representats. Els encarregats de realitzar-lo són els lobbies -despatx d'advocats o agències de relacions públiques que defensen interessos particulars- o el departament de relacions institucionals de les mateixes empreses.

El lobbisme deriva de la paraula anglosaxona lobby, que significa literalment vestíbul o sala d'espera. L'origen del lobbisme se situa a l'Hotel Willard; un edifici elegant i car prop de la Casa Blanca i el Capitoli on el president dels Estats Units Ulysses Grant es retirava per prendre una copa de conyac i relaxar-se després d'una jornada intensa. Però no sempre ho aconseguia perquè la gent, assabentada de l'hàbit del president, s'arribava fins al bar de lobby de l'hotel per demanar-li favors.

Centenars d'anys més tard, el lobbisme s'ha convertit en una acció molt estesa en aquelles empreses, patronals, sindicats o associacions socials que tenen el propòsit d'establir relacions de confiança amb un stakeholder important: els poders públics (executiu i legislatiu). Per posar un exemple, a Brussel·les hi ha 30.000 lobbistes i s'estima que el 70% d'aquests representen interessos industrials. Aquesta xifra no ens ha de sorprendre si tenim en compte que en competències com ara les ambientals més del 60% de la nostra legislació té l'origen en normes comunitàries.

A causa de l'opacitat amb què operen a l'Estat espanyol, no es tenen dades rigoroses de l'activitat dels lobbies; tot i que alguns estudiosos estimen en 100 milions d'euros la facturació de tot el sector a Espanya (un 3% del que es factura als Estats Units). En aquest sentit, la influència dels lobbistes va en augment; per això, tant el Congrés espanyol com el Parlament de Catalunya han anunciat la creació d'un registre de lobbies semblant al que existeix al Parlament Europeu.