Atraure la pime és el repte de les xarxes socials corporatives
Projectes com la xarxa Grera no consoliden però la confederació empresarial de Tarragona impulsa la Xepta per interconnectar els associats
ha tingut l'evolució que esperàvem
La companyia catalana Zyncro figura en el quadre d'honor de l'Eurocloud Award com a millor start-up europea del 2012. Per al seu fundador, Dídac Lee, no és insòlit això de recollir guardons perquè ha estat premi nacional de comunicació (en la categoria d'internet), premi Emprenedor XXI i, entre d'altres, guanyador dos anys seguits del Young Bully Award (reconeix la capacitat d'una empresa per fer-se atractiva i aconseguir finançament). Què fa Zyncro per merèixer les reverències?
Donar solucions en matèria de xarxes socials corporatives. I és que, malgrat que siguin les seves funcions més conegudes, les xarxes socials ofereixen més possibilitats que flirtejar, fer el xafarder o penjar fotos per deixar constància de les gestes.
Les xarxes donen una funcionalitat òptima per gestionar l'activitat d'una empresa o d'una institució. Tal i com exposa Zyncro en la seva pàgina web, una xarxa social corporativa és “un espai segur i privat en què tots els membres d'una organització participen en processos d'intercanvi d'informació”. La xarxa d'empresa permet “una millor comunicació interna” i una “gestió centralitzada de projectes, documentació i contactes”. Amb el personal connectat (i si cal, fins i tot els clients s'hi poden incorporar) es redueix el trànsit de correus electrònics, millora el treball en equip, augmenta la productivitat dels treballadors, es potencia la cultura d'empresa i, entre d'altres, s'optimitzen els documents de treball.
Fer-ho fàcil.
A diferència del que passa a les xarxes socials associades a l'oci (que es converteixen, sovint, en un aparador i en un registre minut a minut del que fa l'usuari), en l'àmbit empresarial la privacitat és un dels aspectes que més preocupen. Per això Olivé s'afanya a deixar clar que a la Xepta no hi té accés qui vol sinó “qui les empreses volen que hi tingui accés” i que, en cada cas, l'usuari té l'opció de “triar si el que publica és obert o tancat i només visible per a qui es triï”.
Exclusivament pensada per a “continguts professionals, res de posar-se a explicar com han anat les vacances”, la Xepta assegura que els seus punts forts són els mateixos que converteixen les xarxes socials convencionals en addictives: “Zero manteniment i zero actualitzacions. És tan fàcil de fer servir com ho pugui ser Twitter o Facebook.”
La senzillesa d'ús ha estat prioritat des que fa més d'un any es van posar a treballar en el projecte. Conscients que “és un hàbit nou de treballar i per a les empreses no és fàcil entrar-hi”, calia que, almenys, les que facin el pas de provar-ho no es vegin enmig d'un laberint d'indicacions difícils de comprendre.
La Cepta apunta que la xarxa “està pensada fonamentalment per a les pimes” i té assumit que les grans companyies de la demarcació (el potent ram petroquímic, per exemple) tenen capacitat sobrada per tenir eines pròpies per gestionar-se: “Són empreses tecnològicament molt potents i, francament, el que els oferim potser no ho necessiten.” Sí es confia però que aquestes grans empreses s'impliquin en el projecte per “tenir presència davant tot el teixit empresarial del territori” i com una acció més de la seva política de responsabilitat social corporativa. Salvador Olivé accepta que “necessitem massa, si no aquesta eina no compleix el seu objectiu”.
A mig camí.
L'efecte Linkedin
Linkedin és la referència en xarxes socials en el món de l'empresa. S'anuncia com “la xarxa professional més gran del món” i destaca que l'usen “més de 225 milions de professionals per intercanviar informació, idees i oportunitats”. Cotitza en borsa i ha arrencat el 2013 amb uns ingressos de 300 milions de dòlars (81% de creixement).
La seva fiabilitat i popularitat s'ha aprofitat fins i tot per cometre fraus, enviant des de presumptes comptes de Linkedin falses ofertes de feina.