SEO, una professió amb requesta
Es manté la demanda de tècnics que saben millorar el posicionament dels webs a internet, però la feina ha evolucionat
Fa tot just un parell de setmanes, la consultora nord-americana Comscore (referència en l'anàlisi de dades i mesuraments d'audiències a internet) revelava que Google havia perdut el lideratge del rànquing de pàgines més visitades als Estats Units. Va ser durant el mes de juliol quan la seva competidora Yahoo va acumular 196 milions d'usuaris únics (4,3 milions d'usuaris més que Google) i va pujar, per primer cop en dos anys, al capdamunt de la llista.
Els Estats Units solen ser un indicador fiable del mercat de tendències i, per bé que l'escalada de la marca Yahoo se sustenta, en bona part, en el trànsit d'usuaris que li genera Tumblr (la xarxa de microblogs que Yahoo va comprar la primavera passada per 855 milions d'euros) i en Flickr (el servei de fotografies per internet, ara rellançat per fer la competència a Instagram), plantar cara a la supremacia de Google pot fer replantejar les normes del joc a internet.
Google és el principal motor mundial de recerca a internet (només a Rússia i a la Xina el seu domini no és absolut) i l'objectiu de tothom que vulgui tenir presència o fer negoci a la xarxa és estar ben posicionat i tenir presència en les pàgines i serveis de Google (a banda del cercador, la companyia domina el servei de correu Gmail, el sistema de vídeos Youtube, el navegador Chrome, les notícies de Google News i el Google Maps).
Ser o no ser.
Aquests professionals són els anomenats SEO (search engine optimization o optimització dels motors de cerca). David Martí, soci cofundador de l'agència de màrqueting i comunicació Playbrand, detalla que la funció del SEO ha evolucionat de manera paral·lela a com ho han fet les exigències que cal complir per a desenvolupar aquesta funció amb garanties: “És cert que fa anys qui tenia la paella pel mànec era el tècnic que sabia les fórmules de preferència per les que es regien els cercadors, però això, en certa manera, ha canviat, perquè els cercadors s'han blindat per evitar pràctiques fraudulentes.”
Matisa que “fraudulentes no vol dir il·legals” sinó que es tracta de pràctiques que distorsionen el criteri d'ordenació de resultats a base de “fer creure que un web té un trànsit notable o que conté una informació que en realitat no dóna”. Explica Martí que un dels trucs més primaris podia consistir a dissenyar un web amb fons blanc i omplir aquest fons amb expressions (també en lletra blanca) del tipus “hotel barat Barcelona”.
El visitant de la pàgina no apreciava la repetició a simple vista però el motor de cerca sí que la detectava, i això el portava a deduir que aquell web acumulava diversos comentaris o moltes referències sobre el tema (en aquest cas, hotel barat Barcelona) i a donar-li preferència quan oferia resultats de cerca.
Targeta vermella.
David Martí, que fa dos anys es va treure el “màster en buscadors” que ofereix la Universitat Pompeu Fabra (“l'únic estudi d'aquesta mena que hi ha a l'Estat”, indica) és del parer que “la gran guerra de Google és que la seva primera pàgina de resultats sigui al més rellevant possible, i per això busca evitar que hi apareguin pàgines que, realment, no són útils per a qui fa la cerca”. D'aquesta manera, el cercador “dóna prevalença als webs amb continguts elaborats i que reben enllaços des d'altres pàgines o blocs de qualitat”.
Conclou Martí que “el SEO és una professió de present i segurament de futur, però es relaciona molt amb un informàtic o amb un professional de perfil tècnic, i cada vegada és menys així. La feina està més en mans de qui sigui capaç de generar continguts, davant de qui domina tècniques de programació. Repetir paraules clau, amagar codis i entabanar el cercador ja no funciona”.
Enviar la publicitat a ulls de qui la demana
El repte de la publicitat és que el missatge de l'anunciant arribi a aquell qui tingui algun interès a ser coneixedor de l'anunci (és perdre el temps enviar publicitat d'un cotxe nou a algú que no té carnet de conduir). El treball consistent a dominar la inserció de missatges publicitaris en la pantalla del públic interessat és feina dels anomenats SEM (search engine marketing) i es basa en anàlisis de dades i processos idèntics als que usen els SEO.
L'empresa israeliana Maple Team es dedica a la planificació de campanyes publicitàries per internet i en xarxes socials, i des d'aquest estiu opera a Catalunya perquè està en fase d'expansió a l'Estat, ja que ha detectat que “aquests tipus de serveis no estan encara tan valorats com en altres països”.
El rastreig de l'anunci és constant i l'anàlisi de les visualitzacions que té, també. David László Conhaim, cap de vendes internacionals de Maple, assegura: “El punt fort de la nostra empresa és que hem desenvolupat una tecnologia que ens permet, a través de l'anàlisi del tràfic web i les eines de segmentació de les xarxes socials, tant demogràfiques com de comportament, optimitzar els resultats. El client disposa d'un taulell que permet un seguiment constant per tal de poder verificar els resultats. Pot avaluar, entre altres aspectes, com interacciona el seu públic objectiu amb les seves campanyes, el cost que li genera cada clic d'un anunci, si un possible client ha vist tot el seu vídeo de Youtube o només una part.”
Afegeix que internet dóna una idea exacta de si l'anunci interessa o no al públic: “Qui clica un vídeo, un anunci a Linkedin, Facebook o Twiter és perquè li has creat curiositat.”