Amb la crisi, augmenta el perfil d'advocats que s'estableixen per ells mateixos, així com els que opten per l'associació, els primers com una sortida a les dificultats d'accés al mercat de treball i els segons per una necessitat imperiosa de reduir costos fixos i compartir despeses. El degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona, Oriol Rusca, explica: “En les circumstàncies en què estem, no hi ha més remei, perquè cada cop és més complex treballar per compte aliè.”

Segons la darrera radiografia de l'advocat, amb dades del 2012, ara com ara, el 83% dels advocats de Barcelona són autònoms, el que no necessàriament vol dir que siguin despatxos unipersonals. De fet, del total dels advocats autònoms, aproximadament el 20% estan en un despatx unipersonal o que, com a molt, té un altre advocat més. El 19% dels despatxos tenen tres advocats i quasi el 30% en tenen entre 5 i 10.

D'aquestes dades es conclou que el 55% dels bufets tenen com a màxim 4 advocats. És a dir, tenen estructures més aviat petites. Així mateix, tot i que a Barcelona existeixen bufets amb més de 300 advocats, aquest model són l'excepció.

Segons expliquen des del Col·legi d'Advocats de Barcelona, el tipus de relació professional existent entre els advocats que treballen sota un mateix despatx és més aviat plural. Des de la menys compromesa, que és aquella en què només comparteixen instal·lacions, bàsicament amb l'objectiu de reduir despeses, a d'altres en què, a més de compartir despeses, treballen col·lectivament. També hi ha la fórmula de societat de comunitat de béns i les societats limitades professionals, que afavoreix més el treball col·lectiu. “Es tracta d'un perfil molt plural”, insisteix el degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona.

Pel que fa al nivell d'ingressos, un 55% té un volum anual de facturació entre 10.000 i 50.000 euros; d'aquests, quasi el 20% no arriba a ingressar més de 30.000 euros l'any, un 4% menys que fa sis anys. Com evidencia l'informe, la facturació per tasques d'advocacia ha sofert una baixada de negoci, especialment en els tram més baixos, i s'ha mantingut en els que tenen un negoci d'entre 50.000 i 150.000 euros l'any. En canvi, han augmentat, encara que poc, els de 200.000 euros anuals.

El sector de l'advocacia, òbviament, s'ha vist tan o més ressentit de la crisi que qualsevol altre sector professional, amb una baixada d'ingressos. Però, a més, com explica el degà, hi ha un perfil d'advocat que ha sortit especialment tocat d'aquest període de vaques magres i són aquells que havien centrat la seva activitat en les entitats bancàries, que han vist caure de manera exponencial la seva feina fins s obligar-los a reorientar-se cap a altres àrees. Per tot plegat, molts advocats s'han vist forçats a reciclar-se i entrar en el mercat laboral.

Des del Col·legi d'Advocats de Barcelona expliquen que la nova junta s'ha marcat en el seu programa ajudar els advocats joves i no tan joves per afavorir l'autoocupació i la posada en contacte d'equips d'advocats que comparteixen despatxos. “El col·legi ha de fer una aposta forta i ho vehicularem mitjançant una reestructuració de la borsa de treball actual”, avança el degà, que explica que s'ha de facilitar al màxim tota la informació i expedients disponibles perquè, un cop es posin en marxa, trobin totes les facilitats possibles. Tenint en compte la dimensió dels despatxos, des del col·legi de Barcelona fa uns anys van apostar per formar els seus associats cap a a la professionalització de la gestió i així enfortir les estructures existents.

Rusca explica que han detectat algunes mancances entre els professionals per a afrontar les noves realitats professionals. Una d'elles és tota l'àrea de màrqueting i imatge corporativa i la segona, els idiomes per fer front al procés d'internacionalització que viu la professió. De fet, segons l'informe anual de la professió, només un 40% diuen que tenen un bon nivell d'anglès. I, curiosament, els professionals de l'advocacia reconeixen que han hagut d'ampliar el seu àmbit geogràfic per tal de mantenir el nombre de clients. Si es comparen les dades amb les del 2006, els clients de la mateixa ciutat on és el despatx han disminuït, passant del 49% fa sis anys al 26% l'any passat. En canvi, els clients de la resta de Catalunya han augmentat un 11% i en la mateixa proporció han augmentat els clients de la resta de l'Estat. Pel que fa a l'estranger, els clients de l'àrea de la UE han augmentat en un 5% i en un 3%, els de la resta del món. I no només això, sinó que l'increment sembla imparable.

El mateix degà explica que molts advocats que mai abans s'havien plantejat sortir a l'exterior es veuen ara animats i forçats per les exigències dels seus clients. De fet, si fa cinc anys, només el 7% dels despatxos d'advocats estava preocupat per internacionalitzar-se, ara la xifra supera el 20%. “Molts s'han adonat que el món és un mercat més i que no requereix inversions excessivament altes per poder ser-hi”, explica Rusca. Per això mateix, el col·legi va engegar una fira de l'advocacia pensada bàsicament per posar en contacte despatxos d'arreu el món i afavorir els acords per donar un salt a l'obertura exterior. Rusca avança que han creat un grup de treball específic en internacionalització.