La via desbancaritzada
L'administració pública amb iniciatives de capital risc, ‘business angels', empreses dedicades al ‘crowdfunding' d'empreses, el mercat alternatiu de la borsa i l'assegurança de crèdit apareixen com a nous canals de finançament
No només dels bancs pot venir el finançament. El nostre entorn empresarial ha pecat tradicionalment de fer un recurs excessiu del banc a l'hora de trobar solucions financeres. Segons diverses estadístiques, de mitjana el finançament d'arrel bancària suposa un 70%, mentre que a les economies del nostre entorn comunitari no sol depassar el 40%, i per omplir la resta de la motxilla financera es pot transitar per senders alternatius.
L'Institut Català de Finances (ICF), com explica la seva directora d'inversions, darrerament ha hagut de “decantar-se, atesa la situació, cap al préstec a la pime per finançar circulant, a més a més de les inversions, quan aquesta no era la missió.” Amb la convicció que “ara és rellevant reforçar el capital de les pimes”, des de l'ICF s'ha treballat amb especial cura el préstec als accionistes (amb un mínim de 100.000 euros). Els anys 2011 i 2012, l'ICF va destinar al finançament de petites i mitjanes empreses 1.700 milions d'euros, que es van repartir entre 1.500 empreses i autònoms, i per enguany hi ha un pressupost de 600 milions. Ser un actor en el capital risc també és vocació de l'ICF, com assegura Irene Bertran: “Ho veiem com una via de complementarietat, també per a empreses que ja han fet un cert recorregut.”
canvi d'estratègia.
“Ara, el que cal és sostenir les empreses familiars; no té sentit ajudar a crear noves empreses i deixar morir les veteranes”, explica Antoni Sala, conseller delegat de BCN Bussines Angels, que resumeix així l'estratègia d'aquest grup independent d'inversors, que marca la seva estratègia a destinar diners a l'ampliació de negoci, “tot vigilant l'evolució del cash flow de l'empresa”, tot participant en la gestió. Està patint, com en el cas d'altres grups semblants, el tancament de l'aixeta dels préstecs participatius de la societat estatal Enisa, en què tradicionalment s'ha recolzat, cosa que deixa sense contingut el que prescriu l'ambiciosa llei de l'emprenedor estatal.
Entrar al MAB pot ser, a més d'una via per finançar-se, “la manera d'assolir notorietat, ja que cotitzar permet determinar fidelment el valor real de l'empresa”, com diu Emili Giralt, president del MAB, que coneix casos d'empreses que han pogut trencar les barreres per entrar a mercats tan competitius com el dels EUA gràcies a ser al MAB, on “mentre els propietaris no perden el control de la companyia, perquè el seu poder accionarial en cap cas baixa del 50%, als accionistes se'ls ofereix liquiditat”. El MAB, del qual formen part 23 empreses, ha aconseguit captar ja 145 milions d'euros.
El Cesce, entitat societat de capital públic i privat que es dedica a l'assegurança de crèdit, habitualment, amb eines com ara els títols de liquiditat, tenia en un banc el beneficiari d'una assegurança per no pagar una factura, però ara fa un gir, com explica Joaquim Montsant, director territorial est de l'entitat, amb la creació del Fons de Suport a les Empreses: “És un producte desbancaritzat en què també s'anticipen factures que es dota amb recursos del mateix Cesce i grans empreses com ara Mútua Madrileña, Técnicas Reunidas i Ferrovial, que pot servir per finançar circulant o per a empreses que han decidit conduir part del seu finançament al marge dels bancs.” Per aquest producte es demana un 4,75% de tipus d'interès, tot i que per a clients de CESCE s'està oferint a 3,75%. Tot seguint els models que són ben madurs a entorns financers anglosaxons, darrerament floreixen empreses de crowdfunding per a empreses, en què es fa una crida a l'estalviador a prestar diners, amb el reclam d'una rendibilitat prou atractiva. Una empresa de serveis financers d'aquesta mena és Arboribus, en què “donem a l'inversor l'oportunitat d'invertir en empreses sòlides de l'economia productiva, tot diversificant els seus estalvis”, com explica Carles Escolano, cofundador de l'empresa. El tipus d'interès, que es fixa en subhasta, pot oscil·lar entre el 6% i el 10%, si bé la forquilla que s'imposa és la de 6,5% i 7,5%. Són préstecs flexibles, que poden anar dels 10.000 als 100.000 euros, fins a cinc anys, pensats per a SL o SA de més de dos anys d'activitat. Escolano remarca que l'estalviador “sap quina empresa rebrà els seus diners i a quin tipus d'interès”.
Moltes empreses “gaudeixen de la confiança dels seus clients, proveïdors i de la comunitat on es localitzen, és allò que anomenem el capital social, que nosaltres volem valorar perquè l'estalviador que es preocupa pel futur de les nostres empreses, a més d'opinar, ajudi i inverteixi”, explica Pilar de Torres, presidenta de la nova plataforma Puentis, que vincula empreses i inversors. El seu model, pensat per a empreses que facturen almenys 3 milions d'euros, un endeutament inferior al 50% es basa en préstecs a un tipus del 5%-6%. Pilar de Torres creu que per aquest canal de finançament, a Catalunya hi podrien passar fins a 1.506 empreses.
