Vivim en uns moments on es fa molt important trobar el nostre element. Veig gent molt desesperada perquè no té ni feina ni perspectives de trobar-ne. Cert és que les circumstàncies no ajuden. Però a vegades el pitjor enemic el tenim al nostre interior. Trobar o no el nostre element és clau.

Però, què és l'element? Ken Robinson ho té molt clar: trobem l'element quan fem quelcom que ens entusiasma i que està alineat amb els nostres talents i capacitats. A més a més, si ens trobem en el lloc més adequat i en les millors circumstàncies possibles, la sensació de fluïdesa serà encara més gran. Un exemple? Podríem pensar en un jove Ferran Adrià, fa unes quantes dècades, quan, apassionat per la cuina, va saber trobar (la sort també ajuda) un lloc que li permetés esprémer les seves habilitats i dèries personals.

Moltes vegades, quan parlo amb persones de mitjana edat que no tenen feina o que en tenen una que és precària o que no els omple professionalment, sempre els pregunto: però a tu què és el que realment t'agrada? La resposta, molt sovint, és un lacònic “és que no ho sé...” I aquest és el problema. Moltes persones no són creatives perquè se situen molt lluny de la seva zona, del seu element. Si no tenim la sort (ni la busquem) de fer allò que realment ens agrada, és complicat poder ser realment creatiu i innovar.

Per extensió, és el problema que tenen moltes empreses, farcides de persones que només van a treballar per guanyar-se un sou i poca cosa més. Lluny del seu element, es dediquen a fer el mínim i ja està. L'empresa perd així un enorme potencial creatiu. Tom Peters afirma que les empreses aprofiten tan sols un vint per cent del talent dels seus col·laboradors. Increïble però cert.

Què cal fer per trobar l'element? Escoltar el nostre món interior amb calma i procurar identificar les nostres passions. Allò que realment ens agradaria fer. Normalment ens agraden coses per a les quals, més o menys, estem preparats. A ningú no li passa pel cap, per exemple, ser conflictòleg, si nota que no té habilitats per a la negociació i la resolució de conflictes. Un cop hem identificat el que realment ens agrada cal posar mans a l'obra i complementar les nostres capacitats bàsiques amb el coneixement més precís que dóna una bona formació. Mai no és massa tard per aprendre i canviar. És cert que no podem començar una carrera de medicina als cinquanta anys, però potser podrem fer coses relacionades amb el món de la salut estudiant de forma més breu alguna pràctica que no requereixi tanta inversió de temps. Conec un antic publicista que es va reinventar amb èxit en osteòpata. Fantàstic! Està fent quelcom que l'omple de satisfacció dia rere dia.

Gestionar la nostra felicitat és possible. Però cal ser proactiu i deixar-se de lamentacions. Massa gent es queixa de la crisi. Potser és que pretenen aplicar les fórmules de sempre en un entorn que ha canviat per sempre més. En un món líquid, com diu Zygmunt Bauman, cal ser també líquid.