Oh, Europa!

Les au­tori­tats in­sti­tu­cionals de la Unió Eu­ro­pea no hau­rien de con­sid­erar el procés so­bi­ranista català (i escocès) de man­era aïllada. Avui, la UE pateix una forta crisi in­sti­tu­cional que ha reforçat els movi­ments eu­roescèptics al llarg del con­ti­nent. Bons ex­em­ples són la quasi en­trada d'un par­tit ale­many d'aque­stes car­ac­terístiques al Bun­destag, el su­port que obté l'opció de sor­tir de la UE a les en­questes del Regne Unit o el re­buig creix­ent del sud d'Eu­ropa de­rivat de les polítiques d'aus­ter­i­tat. Les dades del think tank Eu­ro­pean Coun­cil on For­eign Re­la­tions mostren com els ciu­tadans de 12 països han reduït sig­ni­fica­ti­va­ment la con­fiança en la Unió Eu­ro­pea des del 2007, entre ells el Regne Unit, Ale­manya, França, Itàlia i Holanda. Es­panya és la que pre­senta la seg­ona menor con­fiança en la Unió, només al dar­rere de Grècia. Catalunya, en canvi, s'ha car­ac­ter­itzat sem­pre pel seu eu­ropeisme, en­te­nent que la via eu­ro­pea per­me­tia la moder­nització i de­moc­ra­tització cul­tural d'Es­panya. L'es­perança era i és acon­seguir un mil­lor en­caix dins de la nova Eu­ropa que aquell as­solit – o per as­solir- dins d'Es­panya. Potser seguint la màxima d'Or­tega y Gas­set, “Es­panya és el prob­lema i Eu­ropa la solució”, frase que aviat com­plirà cent anys.

Sem­bla clar que la co­or­di­nació de mis­sat­ges de la Comissió i al­tres mem­bres in­sti­tu­cionals de la Unió plante­gen d'en­trada que els trac­tats donar­ien l'es­quena a un poble que vol de­cidir democràtica­ment el seu futur per la via de les urnes. Sense més matís, sense ar­gu­men­tar fins a quin punt això és con­tra­dic­tori amb els prin­cipis de la Unió, ni val­o­rar quines vies po­drien su­perar aquest ob­sta­cle que ex­pul­saria més de set mil­ions de ciu­tadans eu­ropeus. Cop de porta. Torni vostè demà, quan sigui un estat, que això és un sindi­cat d'in­ter­es­sos dels es­tats nació.

No és l'ob­jec­tiu d'aquest ar­ti­cle val­o­rar ara si per a Catalunya és vital seguir es­sent mem­bre de la Unió Eu­ro­pea, tot i que al­gunes pre­guntes po­drien en­riquir el debat. Po­dria ser su­fi­cient (1) ser mem­bre de l'EFTA per garan­tir el movi­ment lli­ure de mer­caderies i (2) man­tenir el pas­s­aport es­panyol per a la mo­bil­i­tat de les per­sones men­tre es ne­go­cia el re­torn en un marc leg­is­latiu i reg­u­la­tori que re­produís el de la Unió? Aquest ar­ti­cle, però, pretén as­senyalar que la UE hau­ria d'adonar-se del risc de donar l'es­quena als eu­ropeistes cata­lans, obrint la porta de sor­tida i do­nant opor­tu­ni­tat a mostrar que fora de la Unió s'hi pot viure molt bé. Voldrà la Unió Eu­ro­pea es­tablir aquest prece­dent? S'ar­riscarà a con­ver­tir Catalunya en el ref­er­ent dels eu­roescèptics? La in­de­pendència pot sor­tir bé o mala­ment en ter­mes ma­te­ri­als. Ja ho sé, sabem que no és només l'econo­mia el que ens ha por­tat fins aquí. Quina pèrdua seria no aprof­i­tar l'opor­tu­ni­tat de fer un país nou i mil­lor si només ens mogués l'interès ma­te­r­ial! Però si Catalunya se'n surt, també en l'àmbit econòmic, potser hi haurà cua a la porta de sor­tida de la Unió Eu­ro­pea per aga­far més aviat que tard la via cata­lana.