Dignes d'encarregar-se dels nostres estalvis?
Fa unes setmanes, en aquesta mateixa columna, fèiem una defensa de la necessitat d'assessorar en comptes de vendre en el sector de serveis financers a particulars. Apuntàvem també que un dels requisits imprescindibles per a aquesta transformació és disposar de professionals qualificats i responsables que puguin exercir de metges de capçalera de la salut financera del client. Aquest canvi que reclamàvem és passar des d'una pura venda d'un producte o servei, a aconsellar de forma personalitzada, i per tant individualment i adequada. Exigeix dels professionals de banca i entitats financeres disposar d'uns coneixements, unes habilitats i competències molt importants, i un compromís amb uns codis de conducta que contribueixin al que els anglosaxons qualifiquen de “professionalisme ètic enfocat al client”.
La competència entre entitats ha provocat i provoca que es fixin uns rígids objectius comercials quantitatius per a cada professional, de col·locació de productes, d'obtenció de clients, de volum de passiu, etc., que sovint no han estat prou respectuosos amb la transparència i amb la necessitat d'evitar els conflictes d'interès. En els àmbits més directius, els incentius en remuneració i en assumpció de responsabilitats han funcionat en sentit invers i, per tant, equivocat, i han agreujat els problemes.
ENCARAR EL FUTUR.
En vista d'aquesta certa passivitat a casa nostra, val la pena conèixer el que estan fent a altres països on la protecció del consumidor, en qualsevol aspecte, és una primera prioritat.
Derivada d'un clamor per recuperar la confiança perduda en un sector vital per la recuperació econòmica i en general pel desenvolupament econòmic, s'han generat dues importants iniciatives al Regne Unit. Una, sorgida del propi sector, d'origen privat, i una altra, arran d'una iniciativa i comissió parlamentària orientada a proposar accions de govern.
NOU ORGANISME PRIVAT.
El poder legislatiu -estem parlant del Regne Unit, on la separació entre el Parlament i l'executiu és nítida- s'ha afanyat també a generar un important debat sobre com s'ha d'ajustar l'operativa i governança bancària per evitar fets com els derivats de la crisi financera, no només els relacionats amb la distribució sinó els sorgits de la responsabilitat dels directius en la presa de decisions amb conseqüències que, -ho hem comprovat recentment-, van molt més enllà dels propis bancs. Per això es va establir, el juliol del 2012, la Comissió Parlamentària en Estàndards Bancaris que ja ha generat un exhaustiu informe, -Changing banking for good- amb propostes concretes sobre cinc grans temes: ampliar la responsabilitat individual de bancaris i sobretot de banquers; reforçar la governança perquè cada banc es faci responsable únic de la seva actuació; protegir i donar poder als clients que exigiran estàndards professionals i ètics a qui treballi en banca; responsabilitzar els reguladors i, per fi, delimitar la responsabilitat futura dels governs en relació amb les crisis bancàries.
En síntesi, iniciatives que acompanyen una ingent –potser excessiva- regulació macroprudencial que està imposant-se a tot el món. A més de procurar per la solvència dels bancs, la societat britànica es preocupa també de temes més qualitatius però molt transcendents per als clients. En el centre de tots, fer que banquers i bancaris disposin de la formació i de les exigències de responsabilitat necessàries per ser dignes d'encarregar-se dels nostres estalvis.
