La prolongació de la crisi actual es deu a múltiples factors que es retroalimenten, sense que existeixin ni fórmules infal·libles ni sortides senzilles. Això no obstant, els professionals de l'assessorament empresarial hem constatat que hi ha dos elements que tenen avui un impacte molt negatiu especialment en el dia a dia de les empreses petites i mitjanes del nostre país i per tant també per a la recuperació econòmica: la falta d'accés al crèdit i la demora en els pagaments acordats.

La inexistència de fluïdesa del crèdit és un fet que està en boca de tothom i que revesteix una especial gravetat per a la pervivència de les empreses de menor dimensió. Però a aquesta falta d'accés a la liquiditat bancària, se li uneix la morositat, una pràctica fortament arrelada en la cultura comercial espanyola. Ambdós aspectes incideixen negativament en la tresoreria de les pimes del nostre país i impedeixen la sostenibilitat de molts projectes empresarials, també els dels nous emprenedors. Destaco especialment el cas de les pimes ja que, a diferència de les grans corporacions empresarials, aquestes tenen menor capacitat de fer valer el seu dret al pagament sense demora.

Les estadístiques oficials són contundents: en els acords entre empreses, a Espanya existeix un retard mitjà de 18,4 dies del pagament efectiu respecte el termini que s'havia pactat. Però en el cas de l'Administració, l'ajornament s'aguditza fins arribar als 37,9 dies sobre el venciment previst. Aquesta situació comporta el tancament de centenars de milers de petites i mitjanes empreses cada any.

En determinats sectors, com el dels pagaments a les farmàcies o empreses subministradores del sector públic sanitari, aquestes xifres arriben a nivells molt més elevats. Per exemple, l'administració el passat mes d'agost ha arribat a deure als farmacèutics catalans 309,8 milions d'euros. La situació ha portat els apotecaris catalans a haver de reclamar més de 12 milions d'euros en interessos de demora.

Davant la gravetat d'aquest fenomen no és estrany que la UE hagi pres la decisió d'impulsar una nova directiva que aturi aquesta xacra. Recentment, aquestes mesures ja s'han incorporat a l'ordenament jurídic espanyol amb l'objectiu d'atacar la morositat i mitigar els greus perjudicis que ocasiona, en pèrdues de treball i en definitiva de generació de riquesa.

L'aplicació de la directiva des del 31 de maig de 2013 a través del nou pla de pagament a proveïdors que ha dissenyat el Ministeri d'Hisenda hauria de tenir un impacte beneficiós per a moltes empreses que actualment es troben davant dificultats de tresoreria per causa de períodes de cobrament excessivament llargs. Entre les diferents claus de la nova normativa de Brussel·les, mereix ser destacada la norma que estableix que l'administració haurà de pagar pels béns i serveis que contracti en un termini de trenta dies naturals o excepcionalment en un màxim de 60. Resulta un aspecte rellevant, especialment quan avui sabem que més del 95% de les administracions públiques incompleixen el període mitjà de pagament.

Les administracions autonòmiques consideren que els terminis marcats són inviables i que no sembla raonable que a totes les comunitats se'ls obligui a pagar en el mateix termini, sobretot tenint en compte que a principis d'estiu l'executiu espanyol va establir un objectiu de dèficit asimètric per a les diferents comunitats autònomes.

Els professionals que, com els titulats mercantils, assessorem empreses sabem que malgrat les mesures de pagament als proveïdors l'administració segueix sense facilitar el cobrament a les empreses que li presten serveis i productes. Si prenem exclusivament els autònoms, les administracions públiques els deuen uns 5.510 milions d'euros en factures impagades, segons les últimes xifres.