José Miguel Isidro Rincón, autor del pròleg del llibre, destaca la universalitat del mètode i certament des del començament vam tenir la intenció que no només fos aplicable a les grans empreses o a un sector d'activitat determinat. Per això hem hagut de sintetitzar. Així, la senzillesa és la primera de les característiques que vam buscar.

Sí, jo en destacaria dues més. En primer lloc, la robustesa. Volíem un model que fos com una caixa d'eines en la qual els diferents estris s'haguessin de treure i aplicar no de forma aleatòria sinó ordenada. Aquest ordre metodològic té el valor que multiplica els beneficis. D'altra banda, és un model que permet alinear els objectius empresarials i els individuals de les persones que en formen part. Quan no convergeixen aquests objectius el que obtenim és ineficàcia empresarial i desmotivació dels equips, que inevitablement es tradueix en un progressiu allunyament del producte o del servei respecte del mercat.

És cert, però és una d'entre altres fonts d'inspiració de les quals ens hem nodrit bona part dels executius d'aquest país. Hi ha el principi d'eliminar tot allò que no aporti valor al producte i també el de la millora contínua, però el nostre model posa molt l'èmfasi en les persones, perquè sense la seva implicació cap model no pot reeixir.

Des del primer dia i reflectit al compte d'explotació. Però el compromís és que sis mesos després de la implantació els guanys hagin doblat el retorn de la inversió feta. També quantifiquem les millores demostrables en tots els indicadors i àrees de l'empresa: en els costos de producció, en el retreball (allò que s'ha de tornar a fer perquè s'ha fet malament), en la millora de productivitat, etc.

Som hereus d'una llarga i ben fonamentada tradició industrial. Tenim bons empresaris i bons professionals. Però aquest pòsit s'ha anat fent a base de models unipersonals no harmònics. Una de les conseqüències de la nostra idiosincràsia és que passem per èpoques de creixements desordenats a èpoques de decreixements dràstics, que provoquen una important sagnia d'empreses i deixen un entorn orfe.

Certament. Jo he viscut al Japó en diferents ocasions i cada cop que tornava a Catalunya intentava desenvolupar aquí allò que havia après, però la resposta que tenia era que aquí som diferents. Quan m'he fet gran he vist clarament que això només és una excusa de mal pagador. Tenim molts exemples d'aplicació de model d'excel·lència que demostren que podem fer les coses millor que el Japó. No hi ha cap raó objectiva que ens impedeixi fer les coses igual o millor, però sempre trobem una excusa.

Les pimes tenen el repte de diferenciar-se en el mercat perquè sinó seran devorades i aquest és un model que les ajudarà a millorar, a evitar costos innecessaris, i d'una manera senzilla.