La capital del mòbil es posa les piles
La Mobile Capital dóna rèdits però no s'espolsa l'etiqueta d'esdeveniment abstracte. Fundació MWC diu que el mandat és fins al 2018 i que l'atracció d'empreses vol paciència
És cert que Disney va preferir París per obrir-hi el seu primer parc d'atraccions a Europa. És igualment verídic que Milà va arrabassar la Derbi. Tampoc no és faltar a la veritat admetre que Pep Guardiola, un cop acabat el seu exili novaiorquès, va rendir-se a Munic. Però la capitalitat mundial del mòbil no és a França ni a Itàlia ni tampoc a la Baviera. Es compleixen 15 mesos des que la GSMA (organisme que aglutina les principals indústries i els operadors de telefonia mòbil) triava Barcelona per convertir-la en epicentre del negoci de la tecnologia mòbil fins, almenys, l'any 2018. El rescabalament, doncs, prenia forma de telèfon. Ara bé, què ha comportat ser capital mundial del mòbil? Quins rèdits en treu la ciutat i, per extensió, el país?
La GSMA ha mantingut sempre que la capitalitat és un pastís molt apetitós i afegeix que ho prova el fet que la competència per endur-se el títol fos molt dura. Al concurs s'hi havien presentat una vintena de ciutats i, un cop passat el sedàs, Barcelona va trobar-se amb París, Milà i Munic en la final. John Hoffman, conseller delegat de GSMA i home fort en la presa de decisions, ha manifestat en alguna de les seves compareixences que la capital catalana va ser considerada més idònia perquè atresora una òptima capacitat de lligar “la iniciativa pública i la privada”.
La coordinació entre administració pública i sector empresarial i la capacitat d'articular projectes comuns es presentaven, i es continua insistint en aquesta línia, com la clau per fer cristal·litzar les optimistes previsions que han anat apareixent des que el nomenament de la ciutat va ser públic: “Un impacte econòmic de prop de 3.500 milions d'euros en tot el període.” Més enllà dels diners, s'ha repetit sistemàticament que la capitalitat representa convertir Barcelona en “el centre mundial de la tecnologia mòbil”, cosa que suposadament ha de comportar que moltes empreses estrangeres s'instal·lin a Barcelona i que se'n creïn altres de noves.
Concreció.
Desgranant les conseqüències, des de la fundació no es dubta a assegurar que el primer i principal impacte econòmic de la capitalitat és el Mobile World Congress. En aquest sentit s'apunta que “cal tenir en compte que solament la celebració d'aquest congrés, el més important del món, aporta uns ingressos de 350 milions d'euros a l'any per a la ciutat”. La presència de visitants (72.000 persones en l'edició d'enguany) suposa penjar un rètol de “complet” en l'oferta hotelera de la ciutat i, durant quatre dies, implica una notorietat constant en mitjans de comunicació d'arreu del món. A més, el Departament d'Empresa de la Generalitat destaca que, anualment, la celebració representa la generació de 6.000 llocs de treball temporals.
Per bé que el congrés se celebra a Barcelona des de l'any 2006 (la capital catalana li va prendre a la ciutat francesa de Canes), fonts de la Fundació Mobile World Capital insisteixen que a dia d'avui “aquest congrés no seria possible sense la capitalitat, ja que una cosa implica l'altra”. Durant el mandat, el repte per a la capital és acontentar la GSMA perquè el compromís es refermi més enllà del 2018.
En aquest sentit, Ricard Zapatero, responsable d'internacionalització de Fira de Barcelona, explica que el congrés de telefonia ha fet que moltes convencions de companyies tecnològiques se celebrin, durant l'any, a les instal·lacions de Fira Barcelona. Explica que “empreses com Microsoft o Hewlett Packard” escullen Barcelona per reunir-hi empreses satèl·lit, instal·ladors o tècnics i informar-los de les novetats que desenvolupa la casa mare. Zapatero no dubta que la preferència per la ciutat deriva de “la visibilitat que dóna a Barcelona” la celebració anual del congrés de telefonia.
Ocupació.
Des de la fundació detallen que, malgrat que el mandat de Barcelona arrencava el 2012, “l'equip de la Mobile World Capital no va estar configurat fins al març del 2013”. En aquest sentit, s'apunta que “el treball d'atracció d'empreses és una tasca de llarg recorregut” i es desestima l'ansietat per obtenir resultats a curt termini perquè “la capitalitat és fins al 2018”. En la mateixa línia s'argumenta que “les decisions d'inversió en una multinacional no es prenen d'un dia per l'altre” i que “un nou sector industrial no neix de cop i volta”. A més, es treballa amb el handicap que Barcelona no és seu de cap empresa de telecomunicacions ni de cap fabricant.
Incentius fiscals.
L'efecte imant de la capitalitat mundial
La Fundació Mobile World Capital treballa per atraure activitat industrial a Barcelona i fa de corretja transmissora d'empreses que mostren interès per establir-se a la capital catalana. NXP (una firma holandesa de xips) i la taiwanesa Toro van arribar atretes pel nomenament de capital mundial del mòbil.
En el darrer any també han arribat d'altres empreses tecnològiques que, si bé no han lligat tractes directes amb la Mobile World Capital, valoren l'entorn favorable que genera aquesta capitalitat i el potencial futur de la ciutat en aquest camp. L'empresa anglesa The Banyan Solutions Consulting Group (TBSCG) ha obert al districte 22@ un centre de desenvolupament de software (15 llocs de treball). La canadenca Transax obria aquest estiu al mateix districte la que ha de ser la seva base per a Europa i Amèrica llatina (75 llocs de treball). Uns mesos abans, l' anglesa King.com també escollia Barcelona per obrir un centre de desenvolupament (24 treballadors en la fase inicial i 70 més de previstos a curt termini). La francesa Sopra Group (consultoria tecnològica) ja tenia una plantilla de 300 persones operant des de la seva delegació de Barcelona. Ara l'amplia i crea 200 nous llocs de treball.
Ferran Amago, degà del Col·legi d'Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació (Coettc), apunta que “tota empresa ha de ser benvinguda” però matisa que “hem de ser referents en el desenvolupament de conceptes i solucions, no només implantar seus físiques”. Es refereix al fet que “aconseguir que vinguin empreses costa i pot ser un objectiu a mitjà termini. Captar les unitats de desenvolupament és més fàcil i, per tant, el que no pot esperar és que tota la innovació en mobilitat ha de sortir de Barcelona. Les empreses han de tenir clar que si volen desenvolupar una solució o una aplicació, Barcelona és el referent. Això no està passant, als Estats Units ningú sap res de la capitalitat del mòbil”.
“Demostrar que darrere l'aparador hi ha capacitat”
David Teixidó és el responsable de Pasiona Consulting, una consultora tecnològica especialitzada en producte Microsoft, i és, a més, un aferrissat crític de les deslocalitzacions: “La deslocalització crea allunyament de la realitat.”
En el seu moment, el sector tecnològic va posar la vista en els mercats més barats per fabricar el software: “Es va produir un boom de xifres inaudites, jo vaig treballar en una multinacional francesa que va crear 15.000 llocs de treball a l'Índia.” Ara bé, diu Teixidó que les companyies tecnològiques estan corregint aquesta tendència i que Barcelona i el país han de jugar un paper protagonista aprofitant-se de l'empenta que dóna la capitalitat mundial.
Posa en dubte l'aprofitament que se n'està fent perquè “se n'està traient un rendiment turístic i hauríem de saber maximitzar l'èxit en la fabricació”. Explica que “el Mobile és un element molt important en l'aspecte de marca per a Barcelona, però hem de ser capaços de demostrar que darrere l'aparador hi ha capacitat, qualitat i mans que saben treballar”. És categòric quan diu que els grans fabricants “s'han d'adonar que som capaços de fabricar components electrònics i desenvolupar software” i insisteix que “podem fer d'aparador però també podem i hem de ser fabricants”.
“Es tracta de posar eines per atraure empreses”
Barcelona acapara l'impacte econòmic de l'efecte de capital mundial, però el territori ha rebut esquitxos del tsunami tecnològic. L'alemanya GFT té delegació a Sant Cugat del Vallès i a Lleida i preveu generar 500 nous llocs de treball en dos anys; Ricoh té programat crear al Vallès més de 500 llocs de treball entre 2012 i 2015 o, un altre exemple és la delegació de la multinacional holandesa Service2Media a Vilanova i la Geltrú. En aquesta línia, Reus té poder d'atracció pel sector TIC i hi tenen delegació, entre d'altres, IBM, T-Systems o Alsys. El consistori, en col·laboració amb sector privat, ha impulsat el clúster TIC perquè l'activitat no cessi i per incentivar la posada en comú de projectes. Marc Arza, regidor d'Innovació, admet que cap iniciativa nascuda en el territori pot ser comparable a les dimensions del Mobile World Capital, però veu objectius comuns: “Es tracta de posar eines per atraure les empreses.” Diu que el paper de l'administració ha de ser “fer de facilitador”, però alerta que “el fet que una cosa funcioni depèn de molts factors, també de la sort, perquè hi ha detalls que no controles”. Creu que si la Mobile Capital serveix perquè “en surtin idees i iniciatives econòmiques serà fantàstic. Si no és així, quedarà un concepte de marca associat a Barcelona, i això tampoc és dolent”.
“La universitat no aprofita aquest potencial”
Patrick Puck ho té clar: “A fora s'és més conscient que aquí del potencial que té la unió Barcelona-tecnologia.” Denuncia que “la Universitat no aprofita aquest potencial” i és per això que per a les empreses “és més fàcil trobar el talent a fora i portar-lo cap aquí”.
Patrick Puck és austríac i treballava a Nova York quan, a finals del 2008, va decidir obrir empresa a Barcelona. Puck Solutions es dedica a desenvolupar solucions en cloud computing (núvol d'internet), ocupa 30 treballadors i ha vist de prop l'evolució del panorama TIC a la ciutat. El responsable apunta: “Nosaltres no treballem en el sector del mòbil però sí som una empresa tecnològica” i no dubta que la capitalitat mundial “és un valor afegit perquè les empreses s'instal·lin aquí”. Explica: “Tinc el desig que Barcelona es converteixi en el Silicon Valley europeu” i veu una evolució positiva. Recorda que el 2008 “no hi havia aquest ambient tecnològic actual”. Un ambient que és valorat frontera enllà: “La ciutat sempre ha estat interessant per viure-hi però ara, a més, ofereix un atractiu professional.”
Això, diu, és un aliat per a les empreses per fitxar personal estranger qualificat. No és que aquí no hi hagi talent, matisa, “però sí és cert que sovint topem amb un handicap important: el poc coneixement d'anglès que tenen molts titulats”, afirma
