La Cepta coordina un projecte per encaixar estudiants en el món laboral
Planteja una competició entre instituts perquè resolguin uns reptes plantejats per empreses
Tarracolab és el nom del projecte que coordina la patronal tarragonina Cepta (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona) i que busca interconnectar estudiants de cicles formatius amb empreses i institucions públiques de la demarcació. Es tracta d'establir ponts per facilitar l'encaix dels alumnes de secundària en el món laboral i, a més, s'introdueix un element diferenciador: aquí els estudiants no només escolten i aprenen sinó que juguen un paper actiu aportant alternatives innovadores a dificultats que l'empresa no acaba de saber resoldre.
La Cepta apunta que les comarques de Tarragona són “de les més afectades per l'atur juvenil” i refereix uns índexs de desocupació superiors al 57%. Detectat el problema, la confederació empresarial va decidir-se a coordinar un pla de xoc que serveixi per “desenvolupar noves competències entre el jovent”, dotar-los d'uns coneixements que els possibilitin trobar un forat en l'escassa demanda que pugui haver-hi en el món empresarial. Es va arribar a la conclusió que les competències que a hores d'ara poden ser més útils són aquelles que van associades “a la creativitat, la innovació i la gestió de la incertesa i el risc”, habilitats que, subratllen des de Cepta, “les millors escoles de negocis identifiquen com a clau per al futur dels professionals”.
Quatre ajuntaments (Tarragona, el Vendrell, Salou i Valls) i quatre empreses (Applus-Idiada, Port de Tarragona, Denis i Jocs Mediterrani 2017) han presentat onze reptes perquè els resolguin els alumnes dels centres educatius que participen en el programa (els instituts Pere Martell, Vidal i Barraquer, Comte de Rius i Cal·lípolis de Tarragona, Andreu Nin del Vendrell, el Jaume Huguet de Valls i l'Escola d'Hoteleria de Cambrils).
Diferent perspectiva.
Ho explica Ignasi Clos, un dels consultors que dirigeix el projecte, quan revela que “les solucions que es donen aquí són diferents, hi ha més llibertat i és normal perquè, en una empresa, és difícil sortir de l'estàndard quan fa tres o quatre anys que hi treballes i coneixes els caps”. Els estudiants “no només no coneixen el sector sinó que, en molts casos, ni tan sols coneixen el món professional perquè encara no han treballat mai” i això possibilita que entrin en joc “les capacitats creatives”.
Els joves alumnes mostren aparent interès en les explicacions que els donen els tutors i, per exemple, durant una de les sessions no dubten a omplir de papers de colors una de les parets de l'aula tan bon punt se'ls demana que hi enganxin les solucions que se'ls ocorren per a un dels problemes plantejats. Treballen per grups i es desprèn certa flaire de competició perquè l'objectiu és que la solució aportada per cada grup sigui la més idònia de les que ha trobat aquella classe i, alhora, que sigui millor que les que puguin aportar la resta d'instituts.
“Aplicar la diversió” és una de les claus per fer dinàmiques les sessions de treball, explica Clos, però sense renunciar a la finalitat que persegueix l'exercici: trobar solucions. De fet, al final seran els mateixos estudiants els qui seleccionin quina és la millor resolució per a cada repte.
Clos no amaga que “busquem elements disruptius, fins i tot amb l'aportació d'idees que puguin semblar ridícules”. La consultoria per a la qual treballa es dedica també a plantejar aquesta mena d'activitats en empreses que busquen oxigenar els seus mètodes de treball i diu que ha detectat que “en una empresa et trobes un 10% de gent molt participativa. Amb els estudiants el percentatge és molt més elevat. Suposo que també hi ajuda el fet que saben que sortiran al carrer i no tindran feina i que això, aquest contacte amb les empreses, és una oportunitat”.
Tarragona estrena màster
M. roviraEl mercat mundial de la logística representa el 14% del PIB mundial i a Europa es produeix un creixement anual del 9%. El comerç entre els països asiàtics i Europa es duplica cada cinc anys. Catalunya és la primera comunitat logística de l'Estat.
Aquest reguitzell de dades relacionades amb la potencialitat que té el sector logístic (conjunt de mitjans i recursos destinats a organitzar la compra i distribució de productes) surten de la presentació del que serà el primer màster de l'Estat espanyol especialitzat en logística aplicada al sector químic. El màster arrenca el pròxim dia 15 a la Universitat Rovira i Virgili amb les inscripcions fregant el límit de la capacitat. “No ens ha sorprès perquè ja pensàvem que teníem un bon producte”, explica Enric Mañé, director tècnic del màster.
El Port de Tarragona ha estat un dels actors principals per possibilitar la posada en marxa d'aquesta oferta acadèmica i és precisament al port on es té el convenciment que el màster pot contribuir a l'aspiració de convertir Tarragona en el principal hub de distribució de la indústria química del sud d'Europa.
Enric Mañé destaca que Tarragona té un potent polígon petroquímic i un important port i no nega que el màster està centrat a tractar matèries relacionades amb l'emmagatzematge i la distribució de productes químics, “és el fet diferencial”, diu. No obstant això, aclareix que “treballarem aspectes relacionats amb qualsevol mercaderia, com pugui ser l'agroalimentari, i aspectes que tinguin a veure amb les infraestructures de transport i el transport intermodal”. Manifesta d'aquesta manera que, malgrat que per volum i preu el vaixell sigui el principal mitjà de transport en la indústria química, el temari també busca analitzar les possibilitats, la fiabilitat, els costos i el grau de seguretat del transport per tren, carretera i avió.
Un 50% dels inscrits són professionals que tenen en la seva tasca diària funcions relacionades amb l'emmagatzematge o distribució de productes, però des de la direcció del màster també es valora que l'altra meitat dels assistents siguin “estudiants que s'han llicenciat darrerament, no troben una ocupació que els satisfaci i s'interessen per les possibilitats que els obre aquest sector”.
Tantes possibilitats genera la logística? Mañé té clara la resposta. Explica que “en els darrers 15 anys ha canviat el concepte de mercat. Portem d'Orient i de països emergents productes que abans ja es produïen dins el mateix estat o que, màxim, es compraven en territori europeu”. Aquest canvi de mercat proper a mercat global justifica el creixement de la logística i, igualment, cobra importància perquè es busca una optimització cada cop més gran de la cadena de subministrament. Per ser competitius cal abaratir costos i en la logística hi ha molt de marge de millora: “A l'Estat espanyol els criteris de logística només es gestionen a un 50% de les possibilitats”, sentencia.