Mirar en altres mons
Les persones creatives i les empreses innovadores es caracteritzen per saber inspirar-se en mons diferents als habituals. Mirar més enllà del que un coneix obre la ment i ens posa en contacte amb realitats diferents a les estrictament quotidianes. Sense aquesta pràctica innovar esdevé complicat.
Conec algunes empreses que suggereixen als seus empleats que, durant el seu temps lliure, facin coses que no tinguin res a veure amb el seu treball i la seva feina de cada dia. Estudiar piano, xinès o feng-shui, per exemple. Per què ho fan? Perquè saben que un cervell que viu simultàniament en plànols diferents és molt més propens a la creativitat i a buscar solucions innovadores als problemes de sempre. Els neurocientífics ho confirmen: fer coses molt diferents entre si ens ajuda a obrir més connexions neuronals i, en conseqüència, a ser més creatius. La creativitat fuig de la rutina i dels hàbits repetitius com el gat de l'aigua calenta.
Als meus alumnes d'EADA els faig resoldre problemes de les seves empreses a través de la contemplació d'una obra d'art. És una tècnica que vaig crear fa una dècada i que es diu IDEART. Hi ha una baixada en les vendes? Reflexionem-hi a través dels estímuls que ens provoca el quadre El somni de Rousseau. Problemes de comunicació entre els departaments? Mirem de buscar idees per resoldre'ls a través d'una de les magnífiques constel·lacions de Joan Miró. És una tècnica avançada però que funciona molt bé.
La nostra ment necessita sortir d'allò que coneixem si hem de buscar coses desconegudes i originals. Innovar és, doncs, viatjar. Si no travessem fronteres i visitem països llunyans i engrescadors mai no trobarem coses realment diferenciadores. Sembla un contrasentit però en el fons és lògica pura. Per això és tan important que les empreses deixin de mirar-se el melic i treballin de forma interdisciplinària amb persones que vénen de mons diferents. Volem innovar en política, per exemple (que bona falta ens faria)? Per què no convidem artistes, científics i empresaris a dir-hi la seva? Per què no apliquem models d'èxit d'altres àmbits a la política? O és que els polítics creuen que ningú més que ells pot opinar del tema?
Una empresa catalana, Avinent Implant System, que com el seu nom indica fabrica i comercialitza implants dentals, va haver de reinventar-se perquè el negoci dels cargols no li anava prou bé. Un cargol i un implant dental poden tenir moltes coses en comú, però cal trobar-les. Cal anar més enllà de les convencions. Cal travessar fronteres. La innovació implica moltes vegades una certa transgressió. Podem tenir la innovació al davant dels nostres nassos i no adonar-nos-en perquè som incapaços de caminar uns metres en una direcció diferent a la normal. No aconseguirem ser un país innovador si no anem substituint disciplina per exploració. La disciplina és important però sense capacitat d'explorar nous terrenys no serveix de res.
Quan hi haurà programes d'innovació disruptiva a les empreses catalanes? Quan veurem coratge en aquest terreny? No necessitem buròcrates si volem innovar. Fan falta aventurers i gent disposada a endinsar-se en selves plenes de perills i, també, de meravelles. Com diu l'amic Josep Maria Ferrer-Arpí, la innovació és fascinant!