La formació, absent per vacances
El 36% de les empreses ni formen els seus treballadors ni pensen que calgui. Els reptes del sector exigiran anar més a l'aula
en concret la pensada per a microempreses
El 36% de les empreses turístiques no fan formació ni pensen fer-ne. Aquesta és una de les conclusions de l'estudi Les necessitats formatives del sector turístic, elaborat el CTESC (Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya) per encàrrec del govern per a la redacció del pla estratègic.
L'estudi, presentat el juny passat, posa dades a un dels grans problemes del sector: els greus dèficits formatius. D'entrada, la població activa en el sector té un perfil de formació de base inferior a la del conjunt de la societat. Amb dades del 2011 i per a tot l'Estat, la distribució per nivells d'estudis en el turisme és que el 14,1% dels treballadors tenen estudis primaris, el 61,7% tenen estudis secundaris, i el 24,1%, postsecundaris. En canvi, en el total de la població activa la relació és: 13,6%, 52,6% i 33,8%.
El poc prestigi del turisme i la imatge que té de ser un sector poc estable des del punt de vista laboral, són a la base d'aquest problema. La temporalitat, els sous baixos i els horaris fora de l'habitual s'hi sumen. Aquest conjunt de factors han fet que molts joves es vinculin al sector només eventualment i per necessitat. També dificulta la captació i retenció de talent. “Quan tens una demanda que ve sola, l'esforç que has de fer és menor: ni s'innova, ni es forma ni s'intenta retenir el personal... Però el mercat està mutant ràpidament; ara els clients s'informen i prenen les decisions després de mirar els comentaris a internet, això ho canvia tot”, explica Xavier Riudor, director del gabinet tècnic del CTESC. En aquest nou context, la fidelització de la clientela esdevé un element clau en les estratègies de les empreses. El vell paradigma de l'estandardització i dels serveis clònics com un horitzó desitjable ha donat pas a la singularització del producte i al turisme d'experiències a mida. Per això es fa més necessari que mai equips de gent preparats. “Es detecta una revolució també des del punt de vista de la formació”, remarca Riudor.
Aquesta transformació estaria sent impulsada per una nova generació de directius i emprenedors del turisme més sensibles a la necessitat de disposar de treballadors qualificats i ben formats per afrontar els nous reptes. La generació precedent segurament ha valorat més els anys d'experiència.
No obstant això, l'estudi del CTESC detecta un dèficit en categories professionals com ara xefs i altres professionals de cuina i guies turístics i agents d'intermediació. També hi ha mancances en algunes competències, especialment en idiomes i en resolució de conflictes. A més, el nou entorn comercial vinculat a les noves tecnologies, que demana ser més actiu en la captació del client, també ha deixat al descobert que el sector té problemes en gerència i màrqueting.
Des del punt de vista de l'oferta, a Catalunya hi ha un bon nombre de centres de formació. José Antoni Donaire, de la UdG, destaca que “les universitats, escoles, centres de recerca i les consultores tenen una reputació internacional i constitueixen un hub de coneixement turístic al món”, diu. El sector valora amb un 6,5 (sobre 10) la qualitat d'aquesta oferta, però un 50% no la consideren adequada i un 25% són incapaços de mencionar un sol centre de referència.
El CTESC ha detectat algunes duplicitats entre cicles formatius i universitats, i també creu que s'hauria de potenciar l'oferta en línia, ateses les característiques laborals del sector. Una especial menció mereix en l'estudi el fet que no hi hagi cap proposta per a microempreses i negocis unipersonals (força freqüents a Catalunya), que més que cursos especialitzats trobarien més encertada una oferta multiskilling, per a persones que han de dominar tots els àmbits de l'activitat.
Barcelona combatrà l'abús en la marca
F. MA poc a poc s'està articulant un marc d'actuacions coordinat al voltant de la marca de Barcelona, per estimular-ne l'ús per part de les empreses, però també per evitar que una utilització inadequada “pugui cremar-la”. Aquesta setmana, Barcelona Centre de Disseny (BCD) –entitat amb suport públic i privat que promou el disseny en el món econòmic– ha activat el Programa Marca Barcelona, que precisament vol incidir en l'aprofitament del toponímic en els processos d'internacionalització empresarial.
El programa descansa sobre cinc eixos estratègics. El primer és l'acompanyament de les empreses que treballarà per conscienciar de les bondats d'incorporar el nom Barcelona al de la marca pròpia en els mercats exteriors. Amb aquest objectiu es redactarà un codi ètic perquè els valors del producte o l'empresa estiguin ben alineats amb els valors que s'associen a la ciutat, i que aquest sigui un procés de benefici mutu. En aquest sentit, es perseguiran els usos oportunistes que puguin afectar negativament la marca, segons va explicar Lluís Vendrell, gerent d'Unión Suiza Barcelona i president del programa.
En la presentació de la iniciativa, Rafael Rodríguez, director general d'RS Barcelona, una empresa de mobiliari de disseny de la ciutat, va reconèixer que quan van vincular el seu nom al de Barcelona es van beneficiar de la bona imatge deixada arreu per les empreses barcelonines que van obrir el camí. Per això va demanar responsabilitat per preservar “aquest bon gust de boca” per a les empreses futures.
Els altres quatre eixos del programa són la promoció internacional de la marca, per reforçar el posicionament, l'anàlisi permanent dels valors associats a la marca, afavorir la connectivitat entre sectors –com ara el mòbil, el turisme, la salut, l'smart city, etc.– i la sensibilització entre la població que cuidar el nom de la ciutat és tasca de tothom.
En la jornada inaugural, que va tenir lloc el dia 23 d'octubre, representants de Damm, Morillas, Natura Bissé, Unión Suiza Barcelona i RS Barcelona van explicar les experiències particulars de reivindicar el nom de la capital catalana a l'exterior. Creativitat, Mediterrània, calor, sociabilitat, dieta saludable i ganes de gaudir de la vida són alguns dels atributs que els productes d'aquestes empreses van reforçar d'aquesta manera.
Els resultats de la primera enquesta Survey on the Barcelona City Brand, de posicionament de la marca de la ciutat, han revelat que Barcelona es vista com la quarta ciutat més creativa després de Nova York, Londres i San Francisco, i per davant de capitals com ara Berlín, Tòquio, Amsterdam i París. El potencial creatiu, la concentració de talent i la diversitat de professionals són els aspectes més valorats.
El comitè que farà un seguiment de l'execució està format per Josep Maria Jordà, de BCD; Carles Feliu, exdirector de marca de La Caixa; Lluís Morillas, expert en branding, i Eusebi Nomen, expert en intangibles.
