És possible que per a alguns lectors, el títol d'aquest article sigui un oxímoron. Tanmateix, en els darrers anys la Intel·ligència Econòmica (IE) s'ha convertit en una disciplina emergent que comprèn un procés permanent de planificació, obtenció i anàlisis d'informació per transformar-la en coneixement i reduir la incertesa a l'hora de prendre decisions estratègiques en àmbits com la competitivitat de les organitzacions o la protecció d'interessos.

La forta irrupció de la IE s'ha fet palesa en la creixent oferta formativa destinada a preparar futurs analistes en l'àmbit de la intel·ligència econòmica i empresarial. Encara que ens trobem davant d'un vocabulari aparentment nou, la idea del coneixement de l'entorn a l'hora de prendre decisions empresarials és més vella que l'olivera. Per exemple, l'any 1792, el diari espanyol El Correo Mercantil y sus Indias explicava que els comerciants que assolien millors èxits eren els que tenien en compte els temporals, les collites, els canvis de consums o les diferents aliances.

No obstant això, un dels grans precursors de la promoció del coneixement de l'entorn va ser Francis Joseph Aguilar qui, l'any 1967, va escriure Scanning the Business Environment; obra que tractava de la urgent necessitat per part dels directius d'obtenir informació rellevant de l'exterior i comprendre els canvis de l'entorn. Però la gran novetat rau en l'aplicació de la intel·ligència militar?, que es caracteritza per la recopilació d'informació sobre l'enemic actual o potencial per planificar adequadament les operacions? al món de l'empresa. En aquest punt, és interessant citar una frase del general i filòsof xinès Sun Tzu, autor de L'art de la guerra, que resa així: “Una bona intel·ligència és el preludi de la victòria.”

A la dècada de 1980, es parlava de diferents tipus d'intel·ligència (o vigilància) segons el seguiment de l'entorn. Bruno Martinet i Jean-Michel Ribault en distingeixen quatre eixos: a) intel·ligència tecnològica, dedicada a controlar els avenços tècnics i les noves oportunitats que aquests brinden; b) intel·ligència competitiva, consistent a analitzar i vigilar els competidors; c) intel·ligència comercial; enfocada a conèixer clients i proveïdors; i d) intel·ligència de l'entorn, centrada a buscar informació que pot afectar el futur (aspectes socials, normatius, geopolítics, econòmics, etcètera). Tots ells tenen en comú la missió de capturar informació estratègica per analitzar-la a posteriori.

La globalització ha contribuït a destacar el rol de la informació gràcies a factors com la liberalització dels mercats, la terciarització de l'economia o l'expansió del sector de les telecomunicacions. Per aquest motiu, la millora de l'accés a la informació a partir dels canvis tecnològics constants constitueix un dels elements clau de la nostra societat. La seva utilització per part d'institucions, empreses, associacions i individus permet generar millors respostes i enfocaments als reptes i riscos del nostre temps; caracteritzats pel seu caràcter global, complex i incert. Així, doncs, l'anticipació esdevé un valor estratègic de gestió en un context dinàmic i terriblement canviant.